Aquestes són del 1902, una sèrie de reproduccions de Ramon Casas.
N'hi ha més de modernistes, molt boniques, d'altres són "vistes" en blanc i negre de monuments o paisatges; hi ha sèries que són de costums: dones fent la bugada al riu, homes treballant manualment en diversos oficis; hi ha una sèrie de papes de Roma, una altra de diaris espanyols; n'hi ha de còmiques -nens que fan de jutges- i també de gatets; algunes són lleugerament picants -senyores guapes amb amples escots. Penjo una pàgina amb una sèrie de la saga germànica, amb Tannhauser, Siegfried i companyia:
Les postals estan escrites per la banda de la foto, i al revers hi figura només l'adreça del destinatari i el segell. Per tant, escriuen a les vores, respectant el dibuix. Però no sempre. Aquí sota en teniu una on no es segueix aquesta norma i que afegeix un vel de misteri:
I aquí una altra que fa servir el sistema de l'escriptura creuada. En aquest cas, a més de l'escriptura horitzontal i la vertical, hi ha una tercera direcció, en diagonal:
Es diuen coses intranscendents: "estic bé", "vosaltres com esteu?", "doneu notícies!", es feliciten, es diuen que han arribat sense novetat, hola i cucú. També hi ha els festejos i el desig de complaure el destinatari amb imatges boniques perquè completi aviat la sèrie. En una postal el meu avi li diu a la meva àvia: "avui és la tercera postal que li envio" (al començament es tractaven de vostè). He pensat en whatsapps lliurats un a un a domicili per carters atrafegats.
Les postals creen un nou fenomen: la recerca de corresponsals desconeguts que des de destinacions llunyanes t'enviïn postals. He trobat postals on algú diu que li han donat l'adreça de la meva àvia per poder intercanviar postals, d'altres que s'excusen per no poder correspondre (l'excusa més freqüent era dir que ja es tenia un corresponsal en aquella ciutat), i agraïments pel fet d'haver enviat una postal bonica per refusar la corresponsalia. El que m'ha impressionat en aquest àlbum és un fons de cosmopolitisme. Hi ha postals enviades des d'Atenes, San Juan de Puerto Rico, Londres, Buenos Aires, Tànger, Bucarest, París, Constantinoble, Palerm... En aquestes corresponsalies la llengua franca, mai millor dit, és el francès.
Una última reflexió. Encara que es tractava d'un intercanvi entre gent que fruïa d'una posició econòmica còmoda, hi ha un aspecte molt democràtic en les postals amb "vistes", que són la majoria. De quin altre mitjà es disposava a l'època per fer-se una idea de l'aspecte que tenien Àvila o Sant Sebastià, si no era a través de les postals?
(Aquí trobareu els altres Documents del dilluns)
(Aquí podeu trobar els documents dels Temps de correspondència.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada