Avui comento una entrada en el dietari del meu avi a propòsit dels bombardejos sobre Barcelona del març del 1938. Però començo amb la contraportada del dietari de l'any anterior, el del 1937, perquè és com una premonició del que estava passant.
L'avió, un aparell modern que ja començava a servir per a vols comercials de passatgers, s'estava fent servir per bombardejar la població civil durant la guerra. I justament el dietari dels magatzems El Siglo, que és el que el meu avi feia servir per anotar encàrrecs de la seva feina, duia avions a les cobertes.
Però la pàgina que transcric és la del dietari de l'any següent, dedicat al circ. En publico també la portada perquè trobo que respon a l'estètica de la dècada del 1930 (per cert, que els dietaris de post-guerra dels mateixos magatzems tenen un disseny molt pobre i molt trist; els bons dissenyadors devien ser tots republicans i s'havien exiliat o vivien amb el cap sota l'ala, perquè els anuncis de l'interior dels dietaris durant la dècada del 1940 són de pena).
El meu avi quan va esclatar la guerra va començar a escriure alguna nota del que anava passant, sobretot del que anava veient. I així, els fatídics dies 16,17 i 18 de març de 1938, quan els avions italians van estar bombardejant Barcelona cada tres hores, sense interrupció, i van causar nombrosíssimes baixes -875 morts i 1.500 ferits, civils-, va apuntar (ho transcric a sota):
Dijous 17.3.38
Avui es el dia en que, per
ara, ha sofert Barcelona el bombardeig mes fort i mes extens. Ahir ja va tocar
a la porta del laboratori i a l’Escola Industrial. Avui ha tocat a la
Universitat, plaça de Catalunya, Corts fins R Catalunya, ronda Universitat, pl
de Catalunya, interior del casc [?], Tallers, Argenter, P de St Joan, etc, i els
efectes han sigut terribles, doncs les cases tocades han caigut del tot i els
voltants han sofert els efectes de les fortes trepidacions. A casa –potser
efecte de la bomba caiguda al c. Consell de Cent prop de la Rbla- s’han trencat
quatre vidres de la saleta del piano i un del balcó del despatx gran, el qual
per miracle no ha fet mal.
Divendres 18.3.38
A consequencia de tants
i tan terribles atacs, tothom que pot fuig als pobles dels voltants o mes
lluny. A casa en Feliu han marxat a Sn Llorenç Savall, el tio Joan a Terrassa,
la Carmen a Sn Just, en Costa a Sn Cugat, etc., etc.
Dissabte 19.3.38
D’una manera ostensible
continua l’exode de la poblacio iniciat des d’abans d’ahir. Els pocs trens que
surten van abarrotats aixi com els dels FC de Catalunya, que fan servei normal,
pero sortint de Sarria. Tambe els tramvies i autobusos a Badalona i al Pla del
Llobregat. No s’han sofert més atacs des d’ahir al demati. Vox populi es que hi
ha una treva perque la poblacio pugui evacuar la ciutat.
La bomba que aquells tres dies va causar més mortaldat va ser la que va caure al carrer de Balmes cantonada Gran Via, a sobre d'un camió carregat d'explosius que transitava pel lloc (a davant del cinema Coliseum hi ha una escultura commemorativa del desastre). La força de l'ona expansiva va ser terrorífica: va arribar fins al pis on vivien, a la Rambla de Catalunya entre Mallorca i Provença. A un quilòmetre de l'emplaçament exacte de l'explosió encara es trencaven vidres.
(Aquí trobareu els altres Documents del dilluns)
Aquí podeu trobar els documents dels Temps de correspondència.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada