Com funciona l'invent? El carnet contenia la llista de les peces de ball que tocaria l'orquestra i el noi s'apropava a la noia i li demanava el ball tal o qual, i ella accedia i anotava amb un llapisset el nom del noi, o bé devia dir "Ho sento, ja el tinc compromès". Ara em pregunto si els nois també tenien carnet per anotar els balls que els havien concedit; suposo que era el més pràctic per no ficar la pota.
Quant formalisme! Quan es feia la llista de nois i noies invitats a una festa, sempre hi havia d'haver més nois que noies, perquè ja se sabia que hi havia nois que no ballaven, i no es tractava que cap noia es quedés asseguda a una cadira perquè no tenia "demandant".
Aquí a sota dues altres mostres de carnets de ball corresponents a les festes majors de Sant Feliu de Guíxols del 1907 i el 1913.
També m'he mirat els noms anotats. Hi ha bastants cognoms i alguns on diu "francès", "Palamós" -suposo que vol dir que és un que s'ha presentat dient que era de Palamós...-. I també hi ha un "Zutano", és a dir que la meva àvia ja no sabia qui era que li havia demanat el ball.
Acabo amb un dibuix caricatura trobat a Internet, justament perquè es tracta d'una polka, ball on s'agafaven per la cintura i se saltava molt.
(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada