diumenge, 15 de novembre de 2015

6. El document del dilluns. Futbol

El qui està assegut exactament al mig de la primera fila i que té la pilota al davant és el meu avi matern. Ens situem al Clot, on vivia, cap al 1905, quan comença a jugar-se a futbol, un esport nou que arriba de l’estranger.

Hi ha dos detalls de la foto que criden l’atenció. En primer lloc, les faccions nòrdiques de molts dels jugadors: cabells i bigotis rossos, pell clara i un aire... diferent. Era un equip d’anglesos que treballaven en una empresa darrere la fàbrica de cerveses Damm.
A Internet he trobat ressenyes sobre la creació de clubs de futbol entre obrers catalans a començament del segle XX, impulsats per treballadors anglesos i escocesos, i també informació sobre el primer equip hispànic, format per britànics a les mines de Riotinto, a Huelva.

A casa els meus avis deien que l’avi, com a jugador, havia fet furor:“Fuerte como el acero, flexible como un junco, en una palabra, el alma del team...”, era una frase d’una gasetilla que descrivia una de les seves actuacions i tota la família se la sabia de memòria!

L’altre aspecte de la foto és la indumentària dels jugadors. El cinturonet de cuir que subjecta els pantalons m'ha xocat; i també el cos curiosíssim, que fa l’efecte d’una camisa amb una jaqueta per sobre, amb mànigues llargues i bufades, puny i botó. El rengle central de botonets i el coll de la camisa, que dos dels jugadors anglesos completen amb corbates, també és sorprenent. Per arrodonir l’estrany efecte que m'ha fet la, diguem-ne, samarreta, resulta que va ficada per dintre els pantalons i el cinturonet. No sé si aquest uniforme permetia ser flexible como un junco, però donava al futbol l’aire d’un esport de senyors jugat per treballadors.

Acabo amb una foto d'una rajola que té la Mariona Bigorra a casa seva. M'ha dit que és còpia d'una rajola de la dècada del 1930.


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)