dimecres, 12 de juny de 2013

Els temps de la correspondència (3)


La carta d'avui és diferent. Som al 1933 i el meu avi agafava el primer avió de la seva vida per anar a Suïssa a fer una feina relacionada amb el despatx d'enginyeria on treballava. Explicava que la tripulació va repartir cotó fluix a cada passatger per posar-se'l a les orelles.

A la carta que envia a la família des de Suïssa els descriu el viatge amb entusiasme i com una llicó de geografia:


Zurich 2 agost 1933


[...] No sé lo que en sortirà, desde el punt de vista de negoci, d’aquest viatje, però personalment he tingut una de les impresions mes fantastiques de la meva vida amb el viatje en avió de Barcelona a Ginebra. Com si un adquirís un poder fins ara desconegut de poguer anar com un gran ocell. Sortim del Prat i ens enfilem cap a Horta i Montcada, seguint per sobre les montañes de Tiana; cap a les 8 estavem sobre Granollers, desseguida vorejem el Montseny, l’Empordà i ja som al Pirineu; se sent un xic de fret; una ma de montanyes vistes de manera desacostumada; em recordo sovint dels planols o dibuixos topografics, els abets i els camps semblen copiats del dibuixos que feiem a l’Escola. Tot seguit divisem i passem per damunt de les salines de Narbona; seguim costejant, Sette i altres poblacions i a un quart d’onze baixem a Marsella; un somni. Ni maretj ni mal a les orelles ni pols ni calor; un està encantat. Em menjo la carn rostida, bec un doble de cerveza i a les 11 altra vegada enlaire; res de seguir la conca del Rhone ni cap romanso; dret com un fil cap als Alps. En vulgueu aquí de muntanyes i de valls fondos i casetes que semblen de pessebre; no ens en adonem que veyem ja un llac amb un poble gran, es Aix les Bains, desseguida el Mont Blanc a ma dreta, i avants de la una veyem el llac Lehman i Ginebra. Hem volat a 2.200m. d’alçada; al baixar em sento ensordit un bon ratet pero res mes. Prometo en lo que puga, viatjar sempre mes per l’aire. El tren es un carretó indecent. Espero que les coses marxin per a poguer fer amb vosaltres viatjes semblants. Es la sola recança que tinc; haver disfrutat tot sol d’una tant esplendida impresió. [...]

Notes:
-Suposo que a Marsella devien aturar-se per omplir l'avió de combustible.
-Quan parla dels planols topogràfics de l'Escola es refereix a l'Escola d'Enginyers.
-He guardat l'ortografia original, com es pot veure.

Cap comentari: