dimecres, 19 de juny del 2013

Els Temps de la correspondència (8)


En aquesta carta, del 1908,  hi ha una cosa que em fa mota gràcia.
El meu avi, que vivia al Clot i treballava la blonda, devia preguntar a algun dels seus amics que anaven i venien entre Barcelona i Calais, que vegessin com era la família del seu cunyat. En efecte, la seva germana s'havia casat al Clot amb un obrer francès de la seda vingut de Calais. Crec que és dels que, ja casat, va anar i venir durant un temps. ¿Va ser el meu avi qui va demanar "informes"? ¿Els hi van donar espontàniament?


Puedes estar fiero de tener un cuñado como tienes pues cuenta con muchas simpatías en Calais y todos sus hermanos y familia muy modestos y respetables pues no son como las tres partes unos borrachos como abundan en esa de Calais.
He tenido ocasión de ir con los hermanos y he podido jusgarlo yo mismo que son serios y buenos mozos.

Notes: 
1.- Noteu el fiero, del francès, per orgullós.
2.- La paraula modesto està feta servir en sentit positiu, al contrari que avui dia; jo diria que aquí significa el contrari que bravucón
3.- M'agrada assenyalar també la importància que donaven els treballadors "amb consciència de classe" de començaments de segle a no beure gaire, justament perquè eren conscients que podia ser un camí cap a la pèrdua de la dignitat que tan s'esforçaven per aconseguir.