dijous, 20 de juny del 2013

Els temps de la correspondència (i 9)

Continuo i acabo la sèrie amb aquests retalls de cartes de tul·listes catalans que treballen a Calais, dirigides al meu avi Jaume. Aquesta també està escrita des de Calais i és del 1908.
M'agrada en particular perquè expressa molt d'afecte pel meu avi Jaume: en Leopold, el seu cunyat calesenc, ha arribat a Calais procedent de Barcelona, però ha arribat sense en Jaume i hi ha hagut gran decepció. Els seus companys volen que hi vagi, es queixen perquè no hi ha anat, s'imaginen que és allà passejant amb ells. El meu avi era el citat Jaumet, que en aquest moment tenia 23 anys, i el seu amic diu que no pot ser que no estigui amb la seva colla passejant, que s'imagina que encara són tots a Barcelona i que ell s'ha quedat endarrerit comprant al quiosk l'Esquetlla de la Torratxa. 


[...] Tambien tengo que manifestarte que tanto Quinó como Gustavo, Adan, y otros todos pedimos à Leopold porque no has venido con el pues todos deseamos verte me parece que si hubieras venido hubiera habido disputas para ver á casa de quien hubieras preferido para comer y dormir pues todos te hubieramos tirado ben por aquí ben por allí. Enfin es de esperar que el año que viene no dejaras de hacernos una visita pues con lo que te digo mas arriba tambien cuentas con simpatías como puedes ver todos queríamos el retrato que estas tu y Leopol fotografiados.
No te puedes figurar la alegría que tuve al ver á Leopol pues me figuraba en Barcelona de tanto en tanto miraba por atrás como si la cabeza me hubiera dicho esperamos al Jaumet que esta en el kiosco que compra la esquella pues me parecia imposible que tu no estuvieras con nosotros pero en fin conformacion quizas llegará el día que nos veremos comiendo un plato de Langostines los tres juntos con mi familia.
Sin mas por hoy muchas espreciones de Leopol y toda su familia y amigos y tu los daras de mi parte á Liberto [...]  

Hi ha escrits molt imperfectes en la forma que són tremendament expressius.