divendres, 14 de juny de 2013

Els temps de la correspondència (5)


Si el temps de la correspondència és un temps reculat, hem de parlar d'insectes que semblen també de temps reculats. Les xinxes. El 1908.

El meu avi, el que era enginyer, va marxar amb dona i dues criatures a viure a Granada a instal.lar-hi el gas ciutat. El seu pare, des d'un piset del carrer Aribau li escriu:


Barcelona 22 de Maitg de 1908


Estimat fill: avuy es el San de la Julia, penso y desitjo l’habeu passat bé y ab salud tots plegats.

Ahir varem rebre la vostra dirigida à la Carmen y per ella havem vist las tragedies que passeu, ab el pis nou, la minyona nova, y sobre tot las chinches noves. Penso que ab el temps tot ho resoldreu ab satisfacció, y que vindrá dia que desitjareu que no hos toquin de Granada.

La Tieta diu que las chinches ab aquells polvos que venen aquí Barcelona (y que també ni deu haber á Granada) es fácil treurelas, después tu com a Quimich ya deus saber altres procediments per ferlas tocar el dos ó matarlas. […]
[Abans d’acomiadar-se els diu] Suposo que cada semana rebeu el “Cu-cut”. […]

Van tornar de Granada perquè se'ls hi va morir una filla.

Cap comentari: