dilluns, 27 d’agost del 2007

Les Cévennes protestants

(Continuació de Les Cévennes, Stevenson i Modestine)
Vaig tenir notícia per primer cop de l'existència de les muntanyes de les Cévennes
veient una pel.lícula francesa dels anys setanta: Les camisards. Relatava la lluita durant els primers anys del segle XVIII entre els protestants locals i els dragons del rei.
A França les lluites de religió van ser sagnants. Ho vam mencionar aquí.
Al segle XVI les tensions entre catòlics i reformats va ser brutals, amb alguns moments que han fet història, han fet literatura i fins i tot cinema, com la nit de St Barthélémy (1572). Victor Hugo va escriure La reine Margot sobre el matrimoni de conveniència entre la germana del rei Marguerite de Valois i Enric de Navarra, el de "París bé val una missa".
L'Edicte de Nantes, signat el 1598 per Enric de Navarra, ara Enric IV de França, suposa una treva en aquests enfrontaments. Es van discutir amb bel.ligerància els articles un a un i finalment es va acordar llibertat de culte a la majoria de llocs on el protestantisme estava fortament instal.lat, tot i que a certes ciutats, com París, Rouen o Dijon, va continuar prohibit, però en altres bandes va ser a la inversa: a La Rochelle, Montauban o Montpellier els catòlics no podien anar a l'església perquè o bé estava destruïda o es trobaven la porta barrada per un piquet de protestants.
Seixanta anys després Lluís XIV impulsa a tot el territori una política de conversió al catolicisme. Un dels trucos eren les "dragonnades" consistents a obligar a les famílies protestants a hostatjar un "dragó", membre d'un cos militar. La família ha de pagar la despesa del "dragó" i suportar-ne la pressió. Hi ha conversions en massa i Lluís XIV el 1685 revoca l'Edicte de Nantes. La revocació comporta l'exili de molts reformats i la resistència d'altres.
Un dels llocs famós per la seva resistència va ser justament aquesta zona de les Cévennes, on van anar a refugiar-se predicadors protestants i s'hi celebraven assemblees de creients. La repressió, que volia dir presó, galeres o deportacions a la llunyana Amèrica, es va acarnissar sobre les Cévennes.
Els que van participar en la lluita contra els dragons del Rei van ser anomenats Camisards i la guerra oberta entre uns i altres que va tenir lloc aproximadament entre el 1702 i el 1715 s'anomena la guerra dels Camisards.
La guerra dels Camisards va ser una guerra amb profetes i homilíes inflamades, assassinats i represàlies, aplecs i prèdiques al mig del camp, camisards vivint amagats en coves, emboscades, repressió, sang i fetge.
Van passar els anys.
L'Stevenson sembla que en el seu periple amb Modestine va trobar que la convivència entre catòlics i protestants era pacífica, però va deixar anotat que vivien completament separarts.
Avui, les Cévennes són encara, com altres llocs del centre-sud de França, enclaus protestants. A una de les notes de les Barcelonetes sobre l'informe Stassi a propòsit de la llei del vel a l'escola, citàvem una anècdota moderna referida al protestantisme de la zona:
M'explicava una funcionària francesa ja retirada, la senyora Maguy Aucher, que cap al 1960 havia estat nomenada directora d'un centre sanitari en un poble a la regió de les Cévennes, i que a la seva arribada els notables del lloc l'havien convocada i li havien preguntat de quina religió era. Els havia replicat, en to tallant, que creia que no havia de contestar la pregunta perquè "som en una República". Encara ara estava orgullosa d'haver defensat la laïcitat quaranta anys enrera. Incomprensible a altres latituds.
Ens allotgem a Anduze, una de les localitats més importants de la regió, en una casa particular. La mestressa ens diu que ella és catòlica i que treballa de secretària en una escola protestant. "Ara ja no hi ha barreres" ens diu.
A la plaça del poble hi ha un edifici de pedra clara, d'una absoluta austeritat. És, diuen, el major temple de l'Església reformada de França.
(Podeu clicar per ampliar el dibuix. Hi guanya)