diumenge, 10 de juny de 2012

Desencís inicial, però idíl.lica Formentera


Potser m'esperava l'últim paradís mediterrani, i quan vaig arribar i vaig veure apartaments, hotels i restaurants italians vaig arrufar el nas. La reconciliació va ser ràpida perquè hi ha una voluntat de preservació clara i queden molts indrets verges. Des de dalt del Mirador de la Mola es veu tota l'illa i les denses zones boscoses del Cap de Barberia i de la mateixa Mola. Al mig els camps cultivats i al fons, a la part nord de l'illa els estanys i les salines. Perfecte.

A la punta de la llença de terra que hi ha al nord, amb la platja d'Illetes a una banda, la de Llevant a l'altra i l'illot de l'Espalmador al davant, a la punta, doncs, hi ha un noi que fa de salvavides. L'any passat diu que va haver de salvar 23 persones que es llencen a l'aigua sense tenir en compte el corrent. Està desanimat i diu que a l'estiu aquesta llenca de terra sembla la Rambla de Barcelona, de tan transitada com està. I a més hi ha centanars de vaixells aquí al davant. És possible que tingui raó. En aquest camí de quilòmetre o quilòmetre i mig que s'ha de fer a peu, per sort!, hi ha alguns d'aquests monolits fets amuntegant pedres, que no sé si volen ser celtes o tibetans. Al començament fa gràcia, al final exaspera. És una modificació més del paisatge natural. Vegeu la foto que segueix.

Cap comentari: