És una propaganda de l'any 1999 del Club d'Amics del 2CV a Catalunya. Era dins una carpeta del meu pare, que des del començament de la dècada del 1960 havia fet del 2CV el seu cotxe. Hi transportava néts, unitermos, bidons d'oli i el que fes falta. Conduïa sense deixar de fumar mai amb pipa i, per buidar-la, obria la finestra i la picava contra la part exterior de la carrosseria. Havia muntat dins del cotxe un sistema de refrigeració que consistia en uns tubs de cartró que et dirigien l'aire exterior cap on desitjaves. I hi tenia una gruixuda cadena de ferro que a la nit penjava del volant per desanimar els lladres que miressin per la finestreta. Hi va haver una època que a casa meva s'aprofitaven els seients dels antics dos cavalls i es feien servir de sofàs.
Li van deixar la propaganda al parabrises del 2CV i la va guardar amb tant d'afecte com tenia al cotxe.
Quan el meu pare estava agonitzant, ara fa aproximadament un any, va aparcar a la vorera del davant un dos cavalls de color groc. "Sembla que l'hagi vingut a buscar" va dir un nebot meu.
Tanco amb un dibuix de Sempé.
(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada