dijous, 22 d’agost de 2013

El Camí de Santiago 59. Finisterre

(Cliqueu per veure el dibuix sencer)

A Finisterre o Fisterra hi ha... 16 albergs! un de públic i 15 de privats... Es nota la competència perquè és una població força petita i no tots els peregrins que van a Santiago s'arriben fins al Finisterre. Alguns "comercials" et vénen a buscar a l'arribada de l'autobús. No hi ha clientela per a tots.

Som quatre dones que ens hem posat d'acord a l'última etapa per fer juntes aquest camí fins a Fisterra, hem rigut molt, també ens hem emocionat. Una té cinquanta anys, un fill de catorze, treballa com a cuidadora en un geriàtric i és navarresa. L'altra en deu tenir amb prou feines trenta i és lleidatana. Té la plaça de mestra al Pirineu. La tercera en té quaranta i bastants, un fill gran que ja és fora de casa, i treballa de cambrera al seu poble, a la conca minera entre León i Astúries. Formem un quartet ben heterogeni

Al vespre anem caminant cap al far i ens trobem que el carrer de sortida del poble està embussat per una gentada: és un seguici funerari, van a enterrar algú al cementiri del poble que és en la mateixa direcció del far. Hem d'anar una estona a aquell pas lent... i fa impressió acompanyar un mort mentre vas a "la fi del món" a veure pondre's el sol...

La posta de sol vista des del far és espectacular. Fa fred i bufa un vent ben fort. Quan som de tornada al poble, ja s'ha fet fosc.

Cap comentari: