Anar sol i caminar, parlar, menjar i dormir en aquelles habitacions tan grans amb desconeguts té un punt que no havia imaginat mai i que he descobert en la pràctica. Et fa ser immensament lliure. No et sents jutjat ni analitzat per ulls coneguts l'avaluació dels quals et pugui importar. És com si la teva personalitat flotés, hagués perdut pes, hagués deixat anar tot el llast. Jo m'he sentit lliure i feliç. I amb temps i espai per deixar anar el pensament i que aflorin emocions i sentiments.
Ara, una mica de descans de Barcelonetes i de Facebook.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada