MARIE SOPHIE DAUCHEZ (14)

A La Croix-Rousse hi ha una traboule històrica, amb un pati dit dels Voraces, que val la pena de visitar. La besnéta hi ha anat i n'ha quedat impressionada, perquè allò no són un passatge i un pati qualssevol, sinó que és una traboule amb tres entrades, gairebé un barri. Li comenten que en aquests llocs la policia no s'hi aventurava, tal com passa ara a les cités degradades a la perifèria de les grans ciutats franceses, on els guàrdies miren de no entrar-hi, sinó és formant una patrulla nombrosa i compacta. Aquí diuen que hi van estar segrestats el Préfet i el general de la guàrdia nacional durant la revolta del 1831 i segurament és per això que el lloc és molt evocador. El primer pati està dominat per una escala que connecta els corredors descoberts on hi ha les portes dels pisos, una estructura que fa pensar en el sistema d'algunes corralas madrilenyes de l'antic barri de Lavapiés. L'escala no pot ser més senzilla i funcional, però és molt alta i resulta un exercici de geometria espectacular, format per les línies horitzontals dels passadissos, les obliqües dels trams d'esglaons i les verticals dels fins barrots de les baranes. La besnéta pensa que a Le Corbusier li hauria agradat.

(Podeu clicar per ampliar la imatge)
En un altre pati d'aquesta traboule des Voraces hi veu unes galeries obertes on hi ha les toilettes. Recorda que el 1970, quan va viure a París i buscava allotjament, recorria llocs que anunciaven: toilettes sur le palier. Eren habitacions, o apartaments de només un parell de peces, que compartien el wàter, un cubícul amb una turca que es trobava al replà o al passadís comú a les diverses vivendes. No era gaire alegre, però els francesos explicaven que aquestes toilettes suposaven un avenç higiènic notable per l'època en què havien estat construïdes.
Ara, en el pati d'aquesta traboule des Voraces, mirant cap a les galeries de cada pis, amb les finestres i les portetes dels wàters a la vista, pensa que tothom estava al cas de qui anava a fer les seves necessitats, amb quanta freqüència i quanta estona s'hi entretenia. Li sembla que és un control de la intimitat gens desitjable, però també s'imagina com devia funcionar l'assumpte quan la moderna mesura higiènica no s'havia imposat. Veu orinals plens que pugen i baixen per les escales, i li fa por que de tant en tant no se'n vessés cap.
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez 15)