La besnéta us dóna ara informació sobre el sistema escolar de l'època, que potser ens ajuda a entendre per què la nostra àvia era tan francesa. Com hem vist amb l'exemple de l'alcalde, no havia anat a una escola qualsevol, d'un país qualsevol, en un moment qualsevol de la història, sinó que havia assistit a una escola francesa de la III República, una institució que deixava molta empremta.
Després de la guerra del 1870 amb Alemanya, es van acabar les monarquies a França, en concret l'Imperi de Napoleó III, i es va instaurar una República que fins el 1879 va estar en mans d'una dreta molt recalcitrant. Però durant la dècada del 1880 vénen nous aires i aquells republicans que complotaven a Lyon els anys 30, o sobretot els seus successors, ja poden respirar tranquils, perquè estan arribant les lleis socials que anhelaven. Hi ha un personatge que es farà famós per les reformes que promou des del Consell de Ministres, Jules Ferry. En realitat, molts dels símbols republicans que un forani que es passeja per França creu que estan dempeus des de la Revolució Francesa, daten de la III República. La Marsellesa es popularitza a aquesta època i és també durant aquests anys que es grava a tots els edificis públics la divisa Liberté, Egalité, Fraternité. A Jules Ferry es deu la llei que instaura l'escola pública, laica, gratuïta, obligatòria per a nois i noies de sis a tretze anys i que omple el país d'edificis semblants al de l'escola Aveyron.
La Léona explicava que un dia, com que la seva mare estava malalta, va haver d'anar a comprar un remei i pel carrer la va parar un guàrdia:
-Nena, com és que no ets a escola?
-És que vaig a la farmàcia perquè la meva mare no està bé.
Això ja ho veurem, va pensar el guàrdia, i la va acompanyar fins a casa per comprovar que, en efecte, la Marie era al llit, malalta.

Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez 20)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada