dilluns, 21 de novembre de 2005

MARIE SOPHIE DAUCHEZ (15)



La denominació de Voraces ens porta a parlar de les organitzacions de treballadors lionesos. Des de molt aviat del segle XIX hi ha diverses societats documentades que agrupaven teixidors amb finalitats diverses. Tenim les cooperatives de consum, per exemple, que permetien que els treballadors accionistes poguessin comprar articles de primera necessitat a millor preu: n'hi havia per comprar carbó, d'altres per comprar menjar, com la Boulangerie sociale, l'Alimentaire des Tapis o una Boulangerie ouvrière que tenia més de 400 cooperativistes, feia de 8 a 10 fornades diàries i va aconseguir fer baixar el preu del pa d'altres fleques competidores. Hi havia també agrupacions de lleure, com els Châteaux des canuts, que posseïen cases amb jardí als afores de la ciutat, on se servien begudes i s'organitzaven activitats d'esbarjo els dies de festa.
Altres organitzacions eren més reivindicatives i estaven centrades en la solidaritat econòmica i professional, com per exemple els Compagnons du Devoir Mutuel, formada per caps de taller, una mena de sindicat que tenia els seus orígens abans de la Revolució Francesa. Els compagnons, o obrers assalariats, tenien una associació diferenciada, les Tisseurs Ferrandiniers, que també s'ocupava principalment del preu al qual es pagava la feina. Aquests dos grups van tenir un paper important en les revoltes de què hem parlat abans, tot i que com hem vist a les lluites de l'hivern de 1831, l'organització dels caps de taller va donar mostres de ser més conservadora o prudent, digueu-ho com vulgueu, en comparació amb la dels treballadors assalariats, que eren més tabalots.
Pel que fa al grup dels Voraces, que tenia el seu centre a la traboule del mateix nom, no queda clar si provenia de la societat del Devoir Mutuel, i el nom s'havia pervertit fonèticament, passant de Compagnons du Devoir a Devoiriens i després a Voraces, o bé era una denominació que designava les ganes de beure vi, voraçment, que tenien els seus membres. Perquè, tot s'ha de dir, entre aquestes revoltes reivindicatives i polítiques també n'hi havia que eren bullangues menys exemplars. Recullen les cròniques que el grup dels Voraces va protagonitzar protestes molt sonades quan el pot de vin, que a Lyon tenia una capacitat de 1'04 litres, va passar a ser de només 0'48 litres, pel mateix preu, i ells van reclamar sorollosament, exigint que els servissin el vi en l'antiga mesura.
Agrupacions semblants a aquestes les retrobarem a l'altra banda de la frontera anys més tard, al Clot barceloní dels nostres avis, catalanitzades i modernitzades, perquè no només haurem tornat a travessar els Pirineus, sinó que també haurà passat una generació. Ja en parlarem a la segona part d'aquesta història, perquè ara som encara a Lyon, però ja hem intuït una ànima en aquests teixidors que existirà igualment en els de Barcelona. Hi ha l'orgull de poder dir tenim criteri i també nosaltres fem la nostra, perquè voler viure amb dignitat no és només tractar de condicions materials, sinó també demostrar-se a un mateix que, igual que se sap treballar en un ofici que demana coneixements i habilitat, es té capacitat d'organitzar-se la vida.
La besnéta ha tingut ocasió de fullejar un número d'aquell Écho de la Fabrique que va sortir a la llum durant la primera revolta, l'octubre de 1831. Hi ha moltes notes: es venen i es compren telers, s'anuncien llocs de treball, s'hi parla de tul.listes!, es recomana una determinada escola que forma teixidors, es fa propaganda d'un ball que celebren els Ferrandiniers, s'informa de les decisions del Consell dels Prud'hommes de Lyon on els canuts tenen representació, s'obre una subscripció per ajudar vídues de treballadors, es publiquen poemes, es fa propaganda d'idees, es transcriuen discursos. Hi ha un ingredient d'autogestió en aquest món de cooperatives, sindicats i châteaux des canuts, que indica que volien anar amb el cap alt i encarar-se a la vida amb seguretat.
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez 16)

Cap comentari: