dimecres, 30 de novembre del 2005

Aniversari, descans i Salvem Can Ricart

Acabada la prova de publicació per entregues i coincidint amb 2 anys (dos!) de funcionament de les Barcelonetes, vull descansar una mica del blog, perquè m'agafa més temps del que voldria i us confesso que gairebé m'obsessiona. Un temps de distanciament anirà bé. Per cert que a Marie Sophie Dauchez s'anunciava una segona part, però encara no existeix i el més calent és a l'aiguera.
Abans d'aquesta parada he de parlar d'un tema barceloní del qual m'he assabentat aquests últims dies i que és de la màxima importància, tot i que no l'he tractat per no interrompre la sèrie.
Es tracta de la campanya SALVEM CAN RICART, que a simple vista pot semblar (a mi m'ho havia semblat) una campanya més de les moltes que es fan. Després d'assistir a una taula rodona amb un arquitecte del pla per al Poble Nou 22@, el secretari de SOS Monuments, i dos membres del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs he quedat convençuda que, a més, és un cas de màxima urgència. Us invito a consultar les webs anteriors i també el cartell d'emergència de la campanya.
També us invito a anar a conèixer el lloc, que es troba a la confluència de la Diagonal amb el carrer Pere IV, just a la part de sobre de la Diagonal. S'hi entra per un passatge que es diu Marqués de Santa Isabel i allà descobriu una plaça interior des d'on surten els diversos passatges que duen a les naus industrials i a la torre on hi havia el rellotge (la plaça té plàtans i un bar on fan dinar al migdia de dilluns a divendres, i el dissabte al matí és obert però no fan dinar -tanquen definitivament a fi d'any-. ).
(Podeu clicar per ampliar el dibuix)
Resumeixo: És un gran complex industrial construït cap allà el 1853, projectat amb un estil neoclàssic (la qual cosa es veu que ja ofereix de per si mateix interès, perquè aquest estil no s'aplicava a les fàbriques ni aquí ni a altres nuclis industrials europeus) i sembla que és també un dels primers llocs a Barcelona on es van fer servir columnes de fosa. Les dimensions i l'organització del lloc només són comparables a altres complexos barcelonins com l'España Industrial (ja desapareguda) o l'Escola Industrial (molt més moderna).
Es pretén salvar el lloc i restaurar-lo amb una idea que a mi m'ha semblat molt interessant: a diversos pobles de Catalunya s'està preservant el patrimoni industrial, mentre que a Barcelona s'està arrasant, quan la indústria catalana tenia el seu nucli pesat justament a la capital. Els promotors de la campanya diuen que el Quadrat d'Or modernista ha de tenir un contrapès històrico-industrial a la ciutat, un lloc que també es pugui visitar, i que permeti entendre que eren dos pols que estaven lligats (un dels geògrafs de la taula rodona va afegir: "i que permeti entendre perquè ara a Barcelona no passa el mateix que a Madrid, que aquí hi havia un teixit social lligat"). Els conservacionistes consideren que al Poble Nou en lloc de deixar una xemeneia aquí i una nau allà, s'ha de deixar alguna cosa de conjunt que doni una idea de com era d'important la indústria.
Alguna cosa més: L'Ajuntament ja té un pla aprovat per demolir i construir vivenda, un pla on es preveu deixar només algun detall (xemeneia i algun hangar), d'aquí la urgència de fer pressió. Es veu que els propietaris van trencant el que queda (si ho visiteu, veureu que tot plegat està força fet malbé), abocant-hi runa i escombraries per forçar l'Ajuntament a no fer-se enrera ("preservar això? si està fet un desastre!"). Els del Patrimoni Industrial de la Ribera del Besòs han fet una proposta realista a l'Ajuntament, que permetria la conservació del conjunt i que al mateix temps es pogués construir vivenda a un costat (no s'ha d'oblidar que hi ha interessos de mercat).