dilluns, 7 de novembre de 2005

MARIE SOPHIE DAUCHEZ (5)


També sap, perquè li ho han contat més d'un cop, que la parella, decidida ja a abandonar França, és pràcticament a l'estació de Calais per marxar a Rússia, quan el Léonard no veu clar algun punt del contracte, s'empipa i es fa enrera. Ja està tot previst, papers en regla, farcells fets, però ell no vol anar a Rússia perquè li sembla que hi ha un engany en la lletra petita i allà serà un esclau sense possibilitat de retorn.

La besnéta es representa de sempre la situació de manera novel.lesca. Els veu amb paquets a l'estació discutint amb l'intermediari dels russos, demanant explicacions, rebent respostes imprecises, alçant la veu, tancant el puny i el Léonard dient a la Marie:
-Et ben, c'est non. On part pas!
Però, Déu meu, on aniran ara si ja està tot dat i beneït? Imagina que la decisió l'han presa a l'andana mateix: han trobat un conegut que és a punt d'anar-se'n cap a Barcelona, se saluden, ell pregunta, ells s'expliquen, l'altre els informa, els aconsella, els anima, finalment els convenç, i ells canvien d'andana i agafen un tren que els durà a Barcelona.
La realitat, però, devia ser menys dramàtica. En efecte, diuen que hi havia un individu que anava i venia sovint d'una ciutat a l'altra, una mena d'enllaç tèxtil que ja s'havia endut tul.listes especialitzats de Calais a Barcelona, i que va proposar al Léonard de marxar: "No et preocupis per contractes, que trobaràs feina segur."
A la carpeta de documents familiars que està remenant, hi ha algunes cartes d'anys més tard que demostren que existia aquest contacte entre les dues ciutats. Ja hi arribarem.
Sigui com sigui, la parella canvia de rumb de manera imprevista i fa cap a Barcelona.

Serà el 2 d'octubre de 1897, arribada de poc, que la Marie Dauchez tindrà una nena a Barcelona. La bategen amb el nom de Léona, pronunciat a la francesa, amb la a tònica, i la inscriuen amb el cognom de la Marie, perquè ella, encara que té el Léonard al costat, és mare soltera. A la Léona, el registre espanyol li canvia el nom per Leonor, de sonoritat més hispànica, i en els seus documents d'identitat, en lloc del Dauchez, sovint li plantifiquen un Sánchez, molt més familiar al funcionari.
La nostra àvia, Léona Dauchez, ens deia de tant en tant: "I pensar que jo havia de ser russa!"
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez (6)

Cap comentari: