dimecres, 9 de novembre de 2005

MARIE SOPHIE DAUCHEZ (7)

Lyon i Calais són les capitals de la seda. Calais s'ha dedicat al treball complicat del tul, és a dir, a la blonda. Lyon, al teixit de brocat. A tots dos llocs hi regna el culte a un personatge, Joseph Marie Jacquard, inventor del métier
Jacquard, el teler que porta el seu nom i que va donar una empenta formidable a aquesta indústria.
La bésneta ha trobat un gravat amb el tal Jacquard entre els papers dels besavis, com en altres famílies s'hi trobraria una estampa del Papa o de la Mare de Déu del Carme. En Jacquard hi va amb armilla, corbata de llaç vaporós, llarga i gruixuda levita, però duu còmodes sabatilles. Està assegut en una cadira amb braços vora una taula de treball, dibuixant amb un compàs sobre unes quartilles. Al voltant i al fons, plànols i eines sobre el que s'intueix que és un banc de fuster. Ha aturat la medició i està girat de cara a nosaltres, mirant-nos amb expressió seriosa, però sembla pensar en una altra cosa que no és el públic que té davant. Ell és un savi i segurament està rumiant com perfeccionar l'invent. Ja està bé, perquè ara es diu que la idea era bona, però tenia problemes de funcionament, i que va ser el mecànic Breton, injustament oblidat, qui van perfeccionar l'enginy.
Al peu del gravat hi ha un elogi a en Jacquard i també a Calais. Hi diu, en francès i amb profusió de majúscules: Retrat de Jacquard (Joseph-Marie), nascut a Lyon el 1752, Inventor del Teler que porta el seu nom i que va ser enginyosament aplicat a la fabricació del Tul, de la qual Calais és el més gran centre.
El culte a la tècnica. Jacquard, un déu laic en una família del tèxtil.
Joseph M. Jacquard era fill d'un modest teixidor lionès i havia viscut des de petit els maldecaps que suposaven les teles amb brodats molt elaborats. Vegem en què consistia el progrés. Cap al 1801 va empescar-se un sistema que permet teixir dibuixos complicats, memoritzats en unes plantilles de cartró perforat situades dalt de la màquina, un tipus de programació que després es farà servir a les pianoles i als ninots autòmates. Diuen que Napoleó es va quedar impressionat en veure el nou teler i que a partir del 1805 el métier, ja anomenat Jacquard, es va estendre ràpidament entre els teixidors de Lyon, que van considerar-lo la memòria de l'obrer.
A Calais, en canvi, l'aplicació del métier Jacquard es va fer més tard. A la ciutat del nord hi havien arribat, sembla ser que de contraban perquè la llei anglesa en prohibia l'exportació, telers de tul procedents dels germans John i Thomas Leavers de Nottingham, la qual cosa també va atreure treballadors britànics. Imagineu nits brumoses i sense lluna, onades negres, vent gelat, vaixells travessant amb la càrrega prohibida l'estret braç de mar, perills afrontats amb coratge, perquè hi ha guardacostes a l'aguait que no estan ficats en l'assumpte. La besnéta es pregunta un altre cop si el Léonard Langlois no pertanyia a una d'aquestes famílies que havien vingut de l'altra banda del Canal a treballar en els telers de Nottingham.
No perdem, però, el fil del sistema Jacquard. El 1838 es va fusionar el nou enginy de programació amb aquests telers de tul i, igual que a Lyon, es van poder memoritzar les puntades del teixit, aconseguint una cal.ligrafia infinita de figures en la blonda. Calais, doncs, en el gravat que la família guardava religiosament entre els seus papers, també reivindica el gran Jacquard per a la seva ciutat.
Els primers anys, no obstant, quan els teixidors van veure que un sol home podia fer la feina que abans feien uns quants i que es podien perdre llocs de treball, van sorgir detractors del métier, se'n van destruir alguns i el pobre Jacquard va rebre amenaces. Sobretot perdien feina les criatures que ajudaven a guiar els fils de l'ordit i perdien també diners els seus pares, perquè encara som lluny d'aquell 1880 que hem esmentat més amunt, quan a França es va fer obligatòria l'escola primària dels sis als tretze anys.
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez (8)

Cap comentari: