dimecres, 2 de novembre del 2005

MARIE SOPHIE DAUCHEZ (2)

N'hi devia haver un fotimer, de nois solters, a Calais i a Sangatte, el poble del costat, nois sense compromís que li podien agradar i a qui ella podia agradar, nois que li haguessin estalviat el problema que té ara. Però, ah!, no són com el Léonard. El Léonard, ho sap la besnéta, és un seductor. "J'ai le coeur comme un artichaut", diuen que deia, un cor en forma de carxofa, amb una fulla per a cada una. Com a poeta, pensa ara, no es pot pas dir que sigui gens bo, però li agraden les dones, les sap tractar, i a la Marie l'atreu més el Léonard que els nois de Sangatte. Més madur, amb més experiència. Més risc, també.
¿És la Marie qui porta la iniciativa i qui ha imaginat el desenllaç de la situació? ¿Li ha costat convèncer el Léonard? Sigui com sigui, podem pensar que la Marie té empenta, perquè finalment, com que el Léonard ja és casat, han decidit fer un cop de cap i marxar junts i lluny. Lluny de Calais, d'aquest món plujós farcit de coneguts, on afrontar canvis familiars, el fill que ha d'arribar i una nova família aixecaria males cares i desavinences, tensions i crítiques. Una tempesta.
Fugir lluny, doncs, i junts... sí, però... on?
Al Léonard li han comentat que a Rússia s'estan creant indústries i que demanen treballadors qualificats. També li diuen que hi ha un personatge a Calais que ha vingut justament a reclutar tul.listes i ell s'interessa per l'assumpte, contacta l'intermediari al bistrot i queda enlluernat per la proposta, perquè el sou és alt i les condicions són bones. En parla amb la Marie i a tots dos els atreu que Rússia sigui apartada i misteriosa, el trencament serà més gran, els sembla que fins i tot estaran més protegits.
Prenen, doncs, la decisió, ell signa un contracte per anar a Rússia i fan els preparatius per a la marxa.
La Marie ha anat a l'Ajuntament de Sangatte a demanar que li facin un passaport. Li han contestat que s'ha de treure abans el Livret d'ouvrier i va a corre-cuita a fer-se el Livret d'ouvrier. Ara que ja l'ha aconseguit, torna a entrar a l'Ajuntament perquè li cursin la demanda de passaport a la Sous-Préfecture, és el 6 de juliol de 1897, no vol perdre temps, perquè compta que el fill que espera ha de néixer cap a finals de setembre i vol ser ja ben lluny de Calais.
La besnéta té ara a les mans una carpeta amb papers i fotos, on hi ha el petit Livret d'ouvrier de Marie Dauchez. Li cap a la palma de la mà, les tapes són dures, folrades de tela de fil, d'un blau descolorit, i es tanca amb una solapa acabada amb una beta per guardar-lo ben lligat. Llegeix la data en què s'ha expedit, el 24 de juny de 1897, pocs dies abans, doncs, de fer la demanda de passaport. També veu que la Marie ha declarat ser couturière i treballar a casa Mademoiselle Pecqueux a Calais.
Fulleja les primeres pàgines del livret on hi ha en lletra impresa la llei del 1851, la del 1854, un parell de decrets i uns quants articles del codi penal. S'hi explica què és això del Livret d'ouvrier, el que et pot passar si no el tens i que Déu t'agafi confessat si el falsifiques o t'inventes les dades. En total set pàgines. Déu n'hi do, pensa la besnéta, amb l'Estat francès.
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez (3)