diumenge, 13 de novembre de 2005

MARIE SOPHIE DAUCHEZ (9)

Li han explicat que aquest barri de La Croix-Rousse es va crear després de la Revolució Francesa. Li han dit que els treballadors de la seda, el 1789, marxen de les vivendes exigües que tenen al Vieux Lyon i ocupen els edificis eclesiàstics desamortitzats, la Cartoixa i altres comunitats monacals que estaven situades en aquesta part, als afores de Lyon. Hi instal.len els seus telers i viuen a les cel.les dels monjos, perquè hi tenen més espai. Després s'hi construirà de nou, tant a les pentes com al plateau, i sorgirà el nou barri. La Croix-Rousse, doncs, és un lloc on cal pujar, esbufegar una mica, preguntar-se si ja s'hi ha arribat i, un cop dalt, respirar fondo. Sobretot si fa calor, com aquest mes de juliol del 2005.
Les construccions del vuit-cents que s'hi van fer llavors es mantenen encara en peu i formen l'actual entramat del barri. Per tant, la besnéta s'atreveix a fer córrer la imaginació com si els nostres tres avantpassats es passegessin ara pel que, cent anys enrera, era el seu barri i, efectivament, trobarà algun rastre que li fa dir-vos que no s'ha equivocat. Us en parlarà d'aquí una mica.

Les vivendes de La Croix-Rousse són molt funcionals, sense floritures. Les façanes són llises, res de ratlletes, quadrets o rodonetes, ni una flor, ni una fulla per adornar la cornisa. Les finestres no tenen porticons, ni motllures als marcs, ni rebaves. Són edificis sense els recarregaments dels del centre de Lyon, però tenen estil precisament per la seva simplicitat. Ara les façanes estan pintades de colors pastel, tot i que és possible que es degui a una restauració a la moda actual i que, a l'època que ens interessa a nosaltres, dominés un color gris i trist.
El caràcter d'aquests edificis no ve donat només per la seva senzillesa, sinó també per la seva alçada i per la simetria dels grans finestrals. La majoria tenen sis pisos, de quatre metres d'alt cada un, ja que hi havien de cabre els métiers que feien més de tres metres, amb el cartró perforat del sistema Jacquard, que mana el dibuix de la tela, situat a la part superior. Calien, doncs, habitacions altes de sostre i també calia llum per treballar, per això hi havia grans finestres a cada habitació. El resultat són uns carrers plens d'edificis regulars i una sensació de geometria, simplicitat i elegància.
Atenció, no obstant, als interiors d'aquestes cases, perquè tot estava previst per poder-hi treballar, però viure és una altra cosa. A la part de dins dels edificis, s'acaba la regularitat i comença el desgavell, la besnéta ho ha pogut veure, ja que per tota la ciutat, tant al Vieux Lyon com a La Croix-Rousse, hi ha patis interiors on es pot entrar lliurement. Aquí l'arquitectura es torça, hi ha escales de cargol atrotinades, galeries escrostonades, finestres a alçades diferents, portes i portetes de mides diverses amb ferides de múltiples forats de pany. I sempre galledes d'escombraries i un gat que fuig.
També ho ha pogut veure, perquè una altra característica de Lyon són les traboules, que és el nom local dels passatges que permeten passar d'un carrer a un altre per l'interior d'una illa de cases. El mot ve del llatí "trans ambulare", anar a través, i així és, per aquestes traboules el visitant té la sensació de passar a través de la vida íntima dels seus habitants.
Són uns passadissos complicats. Des del carrer, una primera entrada fosca, un corredor cobert, graons, un pati, al fons un passadís recte que gira de cop i volta, després un altre espai irregular que ni és un pati ni deixa de ser-ho, un nou tram de passatge sinistre, més graons. Portes, finestres i més portes. A altres traboules es repeteix el decorat, amb variants, però sempre hi ha el mateix ingredient. Misteri.
Quan se surt per fi al carrer de més avall, un es pregunta si aquest món, ara buit i silenciós, no era ple de teixidors, dones, aprenents, corredisses de criatures, converses a les portes, crits a les finestres, salutacions pels passadissos i trobades als patis. Segurament hi havia tota aquest bat-i-bull i, a més, l'enrenou dels telers funcionant a tota hora, bis-tan-clac-pan, bis-tan-clac-pan...
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez 10)

Cap comentari: