dijous, 17 de novembre del 2005

MARIE SOPHIE DAUCHEZ (13)

Passen dos anys i mig i ja hi tornem a ser.
El febrer del 1834 hi ha una vaga de treballadors de la seda per aconseguir millors preus per a la feina -de nou discussions entorn del tarif-, i una delegació d'obrers es presenta a la Prefectura per parlamentar, però el Préfet refusa de rebre'ls, decideix reprimir la vaga i detenir alguns vaguistes.
Som ara el 9 d'abril de 1834, han passat dos mesos i se celebra el judici contra els caps de la mobilització del febrer. Molts canuts han vingut de La Croix-Rousse i d'altres bandes al centre de la vila, atrets pel procés, hi ha una gernació al voltant del Palau de Justícia i les forces d'ordre els volen dispersar per prevenir aldarulls.
Ara el comandament de les forces de seguretat mana ocupar els ponts sobre els rius, prendre posicions a la ciutat, i es disparen alguns trets sobre la gent desarmada. Ja s'ha encès la metxa i ràpidament comencen a alçar-se barricades, els teixidors assalten la caserna del Bon-Pasteur i s'atrinxeren als barris. Ha començat la "Setmana sagnant", set dies ininterromputs d'insurrecció.


El segon dia de la revolta, el 10 d'abril, s'enfronten exèrcit i treballadors, hi ha tiroteig i els insurgents s'emparen del telègraf dels barris de la Guillotière i de Villeurbanne, on assalten noves casernes. Aquest dia la bandera negra oneja al cim de la Fourvière i d'altres punts elevats de Lyon, com un senyal del terreny guanyat pels teixidors, però l'endemà, 11 d'abril, La Croix-Rousse és bombardejada per la tropa que ha rebut reforços. Fins al 15 d'abril, exèrcit i treballadors continuen enfrontant-se, l'artilleria destrueix diversos immobles on viuen i treballen els canuts i provoca incendis en algunes de les seves cases. Els cronistes expliquen que un dia d'aquesta setmana va començar a nevar, però que la neu no va aconseguir apagar els focs, com si tot s'estigués girant contra els canuts. L'exèrcit dispara també contra dones i criatures i hi haurà tres-cents morts de totes les edats. Al final es compten sis-cents teixidors detinguts, que són jutjats poc després a París en un procés monstre, on cauran penes de llarga presó i de deportació per als amotinats.
Les històries escrites sobre aquests fets tornen a fer interpretacions i a establir balanços. Els republicans, durant aquests dos anys que han transcorregut entre les dues revoltes, s'han fet forts i han preparat la insurrecció contra la monarquia, i les organitzacions dels treballadors són ara més polítiques. Diuen que Marx ha seguit de la vora aquestes lluites fracassades i n'ha tret lliçons, si bé la besnéta no n'ha sabut trobar cap referència precisa. Anys després, acabat de publicar el Manifest Comunista, Lyon torna a ser actor d'un moviment insurreccional, clarament polític aquest cop, durant la revolució del 1848.
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez 14)