diumenge, 6 de novembre de 2005

MARIE SOPHIE DAUCHEZ (4)

En aquest livret que la besnéta està mirant ara, hi ha l'adreça de la Marie Dauchez. Hi diu: "domiciliada aux baraques". També diu que és nascuda a Fruges, poblet que s'entreté a localitzar en un mapa detallat del departament del Pas-de-Calais. S'imagina la família Dauchez emigrant de Fruges, més a l'interior, cap a Sangatte, a la costa, i instal.lant-s'hi miserablement. Es fixa, però, en la firma de la Marie i la troba maca, feta amb una lletra segura i elegant. Compara dates i pensa que probablement la Marie, nascuda el 1874, va començar a anar a l'escola amb sis anys, al 1880, quan la III República va estendre l'escola primària obligatòria i gratuïta per a nens i nenes. Es pregunta si hi va anar a Fruges, o potser ja vivia a Sangatte. No ho sabrem mai.
Torna a llegir el mot "barraques", es queda un moment en suspens i li ve al cap que és a Sangatte on, el 1999, s'hi va aixecar un camp de refugiats, l'únic camp de refugiats de l'època actual a l'occident europeu, situat al peu del túnel que travessa el Canal de la Mànega. S'hi va agrupar gent procedent de tots els racons del món que volien arribar al Regne Unit fos com fos, no ho aconseguien i quedaven aparcats a pocs kilòmetres del seu objectiu. Fins que el 2002 hi va anar el ministre francès de l'Interior, l'expeditiu Nicolas Sarkozy, va manar desmantellar el camp i va enviar a cadascú a ca seva.

Encara amb l'adreça de la besàvia al cap, busca per la xarxa i veu que avui dia a Sangatte hi ha un paratge que continua anomenant-se Les Baraques, actualment escrit, però, amb majúscula. Veu que hi ha empreses industrials que hi tenen el domicili, i també llegeix que hi ha un cementiri militar britànic de la Primera Guerra Mundial. Pensa que no deu ser, ni ara ni fa un segle, un lloc gens acollidor, s'imagina que potser els Dauchez hi van instal.lar una de les primeres barraques i entén millor que la Marie en vulgui marxar.
Examina després detingudament la demanda de passaport. És un paper de barba on l'Alcalde de Sangatte demana al Sous-Préfet de Boulogne un passaport per a Mademoiselle Marie Sophie Dauchez, de 23 anys, que vol anar a l'estranger, i especifica: per treballar-hi. Al peu de la demanda hi ha una nota datada de l'endemà, també manuscrita, on es diu que la demanda ha estat estudiada i que la Marie s'ha de presentar a la Sous-Préfecture amb dos testimonis i un certificat de bona conducta. Veu la besàvia atabalada per tants requisits i tants papers, perquè els dies passen, corre l'estiu i la criatura ha de néixer a començaments de la tardor.
Als marges tant del Livret d'ouvrier com de la demanda de passaport, hi ha la descripció de la Marie, el signalement, necessari a l'època en què encara no s'ha popularitzat la fotografia. És petita, 1'55m, morena i té el front alt, com tindrem després totes nosaltres. A d'altres papers més moderns que té a la carpeta, hi ha igualment la descripció del Léonard Langlois. Ell fa 1'70m, té els ulls blaus i hi ha anotat Teint: frais. La besnéta pensa que Calais és als peus d'Anglaterra, que Langlois en antic francès vol dir l'anglès, i que la història conta que durant el vuit-cents Calais es va omplir de telers i de treballadors anglesos que coneixien el treball del tul. Pensa també que teint frais és una manera gairebé poètica de dir pell rosada, pell clara, pell anglesa. A les fotos del Léonard que té escampades sobre la taula, apareix sempre prim, amb un aire distingit i distant, com si estigués au dessus de la mêlée, per sobre de l'enrenou.
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez (5)

Cap comentari: