dimarts, 15 de novembre del 2005

MARIE SOPHIE DAUCHEZ (11)

Mirem també cap a l'altre costat. L'home que es troba en front del canut és el soyeur, el propietari de la seda que a la vegada és el comerciant. Una altra classe de gent, unes altres cases, un altre barri i sobretot uns altres ingressos. El soyeur era qui aconseguia les comandes, normalment comandes importants de gent important. Consumien seda l'església i la noblesa, tant la francesa com la internacional, i ens podem imaginar la comtessa de X que vol retapissar el menjador i el saló blau, que inclou no només les cadires, sillons i canapés, sinó també les parets. A la besnéta li han dit que el preu d'una comanda d'aquesta categoria equivaldria avui dia a la compra d'un avió. Deixem-ho en la generalitat que ha dit abans, comandes importants.
A vegades hi havia comandes importantíssimes, per exemple un casament en alguna cort europea. En aquests nivells intervenia la política nacional, ja que si l'Estat francès, per exemple, partia peres amb Alemanya, el client alemany es podia fer enrera i anul.lar l'encàrrec. Diuen que per aquesta raó qualsevol lionès de qualsevol condició coneixia els avatars de la política francesa del dia i que, fins i tot, els escombriaires estaven a l'última de les notícies internacionals.
El soyeur, doncs, era qui discutia i rebia l'encàrrec, comprava la seda i distribuïa seda i feina entre diversos canuts. Sovint eren molts els que treballaven en una sola comanda, ja que si es tractava de teles complicades, un teler feia només uns 30 centímetres diaris. Quan contactava el canut, ens imaginem que li donava el material i el dibuix, i que emparaulaven terminis d'entrega i preus. Doncs no era així, i aquí tenim el principal problema que ocasionarà les primeres revoltes obreres a França.
El mot clau és tarif, és a dir, el preu a què es pagarà la feina, que contràriament al que seria lògic pensar, el soyeur no fixava en fer l'encàrrec al canut, sinó que el decidia quan el canut entregava la feina. Imaginem-nos que el client alemany s'ha fet enrera, el canut no cobra. Imaginem-nos que a la cort europea es desfà el prometatge i no hi ha boda, al canut li rebaixen el preu. Per tant, la demanda dels canuts de tenir un tarif mínim fixat amb antelació està carregada de raó i ja ens hem posat de la banda dels que faran la revolta.
Les dates en què van passar els fets que es relaten a continuació no són les dels besavis, no ens equivoquéssim. Són molt abans, els anys 1831 i 1834, però ells van anar a viure en aquell barri, en aquells pisos, a treballar en aquell ram i eren hereus d'aquell moviment que va passar a formar part de la història dels treballadors, una història més petita que l'altra, la de reis i companyia, amb molts volums escrits i que per això no s'oblida. La història petita, però, no l'hem d'oblidar nosaltres, perquè és també la dels nostres avis i besavis, que no volien dominar el món, sinó només viure amb dignitat.
Comença a (Marie Sophie Dauchez 1) i continua a (Marie Sophie Dauchez 12)