Deia l'altre dia que a l'ombra d'un d'aquests menhirs es disparen les idees i la conversa.
És inevitable sentir un ¿I què diu la Marija Gimbutas dels megàlits?
Doncs, no sé... recordo que parla de la importància de la posició dels cossos en els enterraments i també de la forma del monument funerari. Diu que a molts enterraments el cos es col.loca en posició fetal i que la construcció funerària a vegades té una planta arrodonida i s'hi entra per un passadís, com si tot plegat fos una referència a la matriu materna d'on hem sortit, una referència a la vida que es renova contínuament.
La rèplica està assegurada:
Tot això està molt bé, però la forma rodona no té perquè referir-se a cap matriu materna. El cercle i les formes arrodonides són presents per tot arreu a la natura i podrien simbolitzar qualsevol altra cosa.
Evidentment, sí.
Però en qualsevol cas no són formes arbitràries. Fixem-nos en el que ve ara.
Anem al Museum of Scotland a Edinburgh, que és un edifici modern amb molt de material. Tota una planta està dedicada a "Els primers pobladors" i s'estén fins al 1.100 (després de Crist !!). Tenim, doncs, manifestacions preindoeuropees d'aquest tercer mil.lenni a.C.; objectes indoeuropeus que pertanyien ja als celtes; material romà; decoració dels pictis, el poble "pintat" del nord-est de l'illa, descrit pels romans. I també hi ha estris de l'època en què ja s'estén el cristianisme, i resulta interessantíssim veure com els antics símbols se superposen i adornen els nous símbols cristians.
Vegem-ho amb més deteniment:
(Podeu clicar per ampliar el dibuix)
La figura 1.- correspon a una petita escultura de pedra de la mida d'un puny, que pertany al mateix període que les roques gravades de Achnabreck i als megàlits de Kilmartin. No se sap quina funció podia tenir, en qualsevol cas té gravats els anells concèntrics que es trobaven a les roques d'Achnabreck, que aquí alternen, en una altra cara de la figura, amb espirals. Igualment trobem alternança d'anells i d'espirals en altres pedres gravades (figura 3.-) del tipus de les d'Achnabreck. Els espirals són presents en les decoracions dels pictis (figura 4.-), que daten de l'any 500 d.C. Ens trobem, doncs, que durant 3.000 anys una determinada forma s'ha anat repetint i repetint.
Amb la propagació del cristianisme, apareixen les creus. A la fig. 5.-, una creu del segle VI dC, de l'època de Sant Columba, el monjo irlandès que estengué la nova religió per la Gran Bretanya. Fixeu-vos en la gènesi geomètrica de la creu a partir d'un gran cercle i quatre cercles més petits. Així mateix, a la fig.8.- tenim una creu vikinga de l'any 1.000 trobada a Escòcia (hi havia contínues ràzzies escandinaves i fins i tot establiment permanent de població danesa i noruega); els anells concèntrics són presents a la intersecció dels braços, fins i tot en alguns exemplars molt estilitzats que semblen creus fetes amb escuradents.
A part, doncs, d'aquest símbol circular, hi ha una altra forma molt freqüent, que presenta més variants i que podríem anomenar els entrellaçaments. La fig. 6.- representa una decoració gravada en una creu de l'època d'un altre Sant celto-irlandès-cristià, cent anys anterior a Sant Columba: els cercles estan entrellaçats per les creus i tot plegat forma una xarxa espessa. A la fig. 7.-, del 700 d.C., hi ha una de les moltes figures semblants que estan gravades en una creu dels pictis.
Aquest joc de lligams i entrellaçaments és molt propi del que es coneix com a simbologia celta, i veient-ho en aquest Museum of Scotland em pregunto si aquelles "carreteretes"o caminets que estaven gravats entre els diversos "cups-and-rings" a les roques d'Achnabreck, no eren una manera primitiva d'expressar la relació entre tots els cicles vitals.
