dilluns, 7 de juny de 2004

PRAGA (Notes 28) Lidice

En el seu moment aquest nom, Lidice, va donar la volta al món.
Hi hagué protestes a Anglaterra, manifestacions a diverses capitals, amb ell es va batejar més d'un centre escolar americà.
Va ser un nom important en la resistència contra els nazis.
Lidice era una població camperola que l'exèrcit alemany va decidir borrar del mapa en represàlia per uns atemptats de la resistència txeca. No va quedar cap casa dreta i tots els habitants que hi dormien aquella nit van morir. Els 88 nens del poble, tots els nens del poble, van ser conduïts a un camp d'extermini i gasejats.

(Podeu clicar sobre el dibuix per ampliar-lo)



L'autobús de línia té parada enmig d'uns camps de conreu. Una mica més enllà hi ha un territori immens, que té més o menys aspecte de parc, i que es troba al lloc on s'alçava Lidice. Ara no en queda cap rastre, només hi ha un petit museu, un memorial i apartat de tot plegat, sobre l'herba, un grup escultòric de bronze representant a mida natural 88 criatures, les més grans darrera, les més petites davant, totes juntes, totes amb els ulls expectants.

L'ofrena més gran no és el museu, el memorial ni l'escultura, sinó la gran quantitat de terreny que no es cultiva i que forma aquest camp-parc tan gran, ondulat, que s'estén com una taca entre els camps llaurats.

M'expliquen d'una família de Barcelona que celebra el casament d'una néta amb un noi que també és d'aquí, però que té una àvia txeca. A la família de la noia hi ha una tieta àvia casada de fa seixanta anys amb un txec, el tiet Janos. "Saps què, que a la taula dels grans seurem junts l'àvia del noi i el tiet Janos, així podran parlar", se'ls acut.
I el dia del casament seuen de costat els dos vellets. Veuen que intercanvien un parell de frases i ja no es tornen a dirigir la paraula en tot el banquet.
"Com ha estat?" pregunten en acabat al tiet Janos.
"Doncs que era una alemanya dels Sudets" respon el Janos.
A Lidice em recordo d'aquesta història, i del que he llegit sobre la regió dels Sudets. Zona de població alemanya dins la República Txecoslovaca, Hitler va decidir annexionar-la a Alemanya i li va servir d'excusa per envair Txecoslovàquia. Al final de la Segona Guerra Mundial, sembla que gran part de la població alemanya del Sudets va ser expulsada. Un punt calent.
(Perdoneu perquè podria semblar que Lidice es troba als Sudets. No, en absolut. Si ara he pensat en això és perquè aquest no-poble m'ha fet pensar en com són de complicades les relacions que a vegades semblen tan senzilles.)

Cap comentari: