Egipte 30. Luxor. La Laila

Abans d'abandonar Luxor, camí de El Caire, quatre mots més sobre la Laila, la nostra guia, de qui ja he parlat a alguna nota. Vam estar juntes molta estona, vam enraonar molt i ens vam agafar afecte.

La Laila deu tenir uns trenta anys. Ens explica que és nascuda a Gourna i que va ser la primera noia del seu poble a anar a la Universitat a El Caire. Hi va estudiar turisme i llengües i ara parla un castellà molt bo. Ens diu que el seus pares la volien casar amb un determinar individu i que ella s'hi va negar en rodó, perquè a la Universitat s'havia enamorat d'un company i es volien casar. A casa seva li presentaven altres pretendents, però ella no en volia ni sentir a parlar. Finalment es va sortir amb la seva. Ens ensenya la foto del, diguem-ne, prometatge on està despampanant, amb una mata de cabell fabulosa, un vestit llampant i moltes joies. Ens diu que el seu marit li va demanar quan es van casar que tallés totes les amistats masculines que tenia de la Universitat.

El seu marit també es dedica al turisme, i alguna vegada treballa als creuers que van cap al sud, però ella prefereix que guanyi menys diners, però que vingui a dormir a casa. Tenen tres fills, tres nens. Ens diu que ara les parelles tenen només dues criatures, però que ells n'han tingut tres perquè buscaven la nena. Ens parla molt del fill mitjà, perquè està preocupada del caràcter tan esquerp que té. Ara encara dóna de mamar al petit, i els horaris de les visites que fem estan condicionades a l'horari del mamar.
(Ja veieu que fèiem sociologia)

La Laila treballa com a free-lance per a algunes agències i per a particulars. És bona guia. Coneix bé els monuments, el que està en obres, el que val la pena, el que explica... i té trucs per despertar la curiositat i mantenir l'atenció del "client". A nosaltres ens diu que al final ens farà un examen (el passem amb nota!). La veritat és que riem força.
Ens agafa confiança i ens pregunta com es diuen coses en castellà. Ens pregunta vocabulari sexual, culte i vulgar. Em sembla que ja ho he citat quan parlava d'Alexandria, ens explica que quan estudiava a El Caire si a l'hora d'agafar el metro no tenia temps d'entrar al vagó de dones i havia de ficar-se en un dels mixtes, era horrible, porque los hombres te tocaban i no podías decir nada. També ens critica l'ablació del clítoris (No pueden tener placer con el marido). Li sonen costums d'Occident que l'escandalitzen i no sap si acabar de creure-s'ho: Playas donde se bañan desnudos. Hacer el amor sin antes casar...

Ens explica coses quotidianes, com que posen blauet a la rentadora quan renten roba blanca. Ens critica el règim i els suborns. S'emociona perquè jo he vist la pel.lícula "Mujeres de El Cairo" (que allà es titula "Conta, conta, Sherezade") i perquè a la televisió a l'hotel vaig veure una opereta on apareixia la mateixa artista que a la pel.lícula, i l'havia identificada. Un dia ens parla preocupada, sense que vingui a cuento, de les dones israelites que es casen amb homes egipcis i que els fan perdre la nacionalitat egípcia. Com si es queixés que els hi roben els homes... De tornada a Barcelona, vaig buscar a internet i vaig trobar això, una notícia que em sembla que una mica antiga.

(Si a algú li interessa connectar amb una bona guia que parla castellà a Luxor, puc facilitar mail i telèfon)