divendres, 22 d’abril de 2011

Egipte 32. El Caire. L'Esfinx

A prop de les piràmides, la impressionant Esfinx.
I més turisme i més venedors de records i aquests mig guardians mig no sé què que van muntats en camells molt guarnits, com el d'aquí dalt.

Aquí em va passar una cosa maca que m'ha passat dibuixant en altres viatges. S'acosten uns nens i miren el que dibuixes. S'estan força estona callats i t'acaben demanant que els ensenyis tot el quadern. Els hi ensenyes, amb calma, pàgina a pàgina, pregunten coses, comenten, com personetes grans. I al final a tu no et volen vendre res, sinó que et fan un regal. A Petra, una nena que devia tenir set o vuit anys em va regalar una pedreta de colors de les que venia als turistes i em deia No money, no money... Estava agraïda i m'ho volia demostrar. Vaig pensar que vendre pedres li donava el poder de regalar-les i, encara que ja fa molts anys, continuo guardant la pedreta amb molt d'afecte. El nen que venia records a la zona de l'Esfinx em va regalar un bolígraf perquè, em va dir, jo pogués continuar dibuixant. Era un bolígraf amb una inscripció en anglès que em va fer suposar que li havia regalat a ell un turista americà d'alguna secta protestant. Poso aquí el seu nom, que va escriure al meu quadern.

Cap comentari: