dissabte, 23 d’abril de 2011

Egipte 33. El Caire. El museu Egipci. La feminitat del faraó Akhenaton

El Museu Nacional Egipci és immens i de visita imprescindible.
Avui només un comentari sobre les peces que hi ha del període del faraó Amenofis IV o Akhenaton (de qui Nefertiti va ser una de les esposes), que va regnar entre el 1350 i el 1335 a.JC. i va construir una nova capital a Tell el-Amarna.
Aquest faraó va promoure una reforma religiosa, segurament per contrapesar el poder fabulós dels sacerdots, i durant el seu regnat l'art va prendre un estil particular. Aquí sobre teniu una bellíssima pintura de Tell el Amarna, amb flors de lotus a l'esquerra i papirus a la dreta. Les figures que ens han arribat del rei i de la seva esposa posseeixen una sensualitat desconeguda en els altres períodes.
Aquí sota, un dibuix que vaig fer al museu del bust d'Akhenaton, molt estilitzat.
Anem ara a les coses de primera mà que es veuen als museus, però que no surten als llibres ni t'explica ningú: el primer que ens va sobtar, tant a la meva amiga com a mi, és que la gran estàtua del faraó que hi ha al Museu Egipci... té cos de dona! Panxa i cuixes femenines. Era tan evident que totes dues vam anar a mirar el rètol que hi havi al peu de l'estàtua a veure si en deia alguna cosa. En efecte, en deia alguna cosa. Suggeria que el cos amb formes femenines podia ser una representació hermafrodita del poder. No recordo com ho deia exactament, però donava a entendre que el faraó representat d'aquesta manera tant era dipositari dels valors masculins com dels femenins...
Vaig trobar interessant la idea, perquè en algun altre llibre que havia llegit se suggeria que si la religió egípcia havia perdurat durant tantíssims segles potser era justament pel relatiu equilibri entre el femení i el masculí, a diferènciai d'altres religions molt més patriarcals.
El que trobo inquietant és que després d'haver llegit i vist llibres, guies, articles i revistes que parlen sobre Akhenaton, mai hagués trobat cap referència al cos femení d'aquesta estàtua que és la de més grandària de les que es guarden al museu. I encara més: m'ha costat trobar-ne la foto a internet (i la que he trobat ja veieu que no és gaire bona. O sigui que la poso aquí sota, perquè jutgeu vosaltres mateixos.

Cap comentari: