"10 A. Barcelona decideix"

El diumenge passat, el 10 d'abril, era el dia de culminació de la campanya de votacions a Catalunya  per  opinar sobre la independència. Com en tantes altres coses, he anat canviant d'opinió quan he vist en concret muntar la campanya i l'actuació de certes persones.
La meva posició de partida:
Catalanista, però no independentista, per pur escepticisme. Som millors? Ai!
I també per un fort esperit autocrític: que malament que fem les coses! ¿és amb la vareta màgica de la independència que les millorarem?
I a més a més, ho confesso, reminiscències comunistes d'autosacrifici: ho hem d'aconseguir tots junts, encara que sigui molt difícil.

El primer clic que va fer que em mirés diferentment la campanya, va ser el comentari de la directora d'un dels instituts d'ensenyament secundari de Palafrugell, molt amiga meva. Va venir-me a dir: "Tant que ens queixem dels partits, de la falta d'iniciatives ciutadanes fora dels partits, i ara que n'hi ha una, amb voluntaris... a criticar-la! Van venir per demanar-me de fer una xerrada als alumnes i finalment en van acabar fent més d'una perquè poguessin assistir-hi més estudiants..."
Després he vist ànims i desànims d'alguns voluntaris barcelonins del districte de Sant Martí, els seus comentaris, les seves valoracions de la gent que setmana rera setmana s'acostaven a les taules. M'han fet riure força explicant les anècdotes que havien viscut...
He sentit amb més distància les animalades que diuen els del PP. M'he preguntat:"Contra això també hem de lluitar?" 
El 10 A jo ja havia votat, vaig guardar els meus néts: era la meva contribució logística, com si diguéssim. Els nens, quan després de fer bunyols de bacallà i vint-i-cinc coses més, els vaig preguntar què els havia agradat més d'aquell diumenge, van exclamar sense dubtar: "Que ja s'ha acabat el Barcelona decideix!" 
L'èxit de la jornada es podia calibrar fent diverses comparacions: superar de bastants punts el referèndum de l'Hereu sobre la reforma de la Diagonal, vots d'aquests i d'aquells a les últimes municipals, etc.
M'ha quedat al cap i al cor el comentari d'ahir d'un voluntari: "L'última setmana ha estat demencial. No sé si la gent s'adona de la feinada que ha suposat. Els que érem en el districte acabant de perfilar-ho tot, hem pencat vint hores diàries. Tothom ha donat el millor de si mateix... ". Aquesta última frase, dita en un to que indicava que el qui la deia sabia la bondat de l'expressió "ha donat el millor de si mateix", m'ha emocionat i m'ha fet pensar tant en la plaça Tahrir de El Caire, com en el moviment antifranquista en el qual vaig participar. (Al post anterior la Mariona Petit també parla de com la participació al moviment antifranquista no va aconseguir que Franco deixés de morir al llit, però va aconseguir canviar-la per sempre a ella i a d'altres). Els moviments alliberadors comencen alliberant els qui hi participen. (He afegit l'etiqueta "ètica" a les etiquetes dels posts d'aquest blog.)