Egipte 28. Dendera

(En aquesta nota de fa bastants dies parlava del paisatge en el camí cap a Dendera.) 
(I a la d'avui parlo de Dendera. He linkat molts mots amb Wikipedia, però no cal que cliquis, es llegeix igual.)

Vam decidir, doncs, visitar Dendera. En primer lloc, perquè no és gaire lluny de Luxor, on érem; en segon lloc, perquè hi ha un temple dedicat a la deessa Hathor, de qui ara parlarem, i finalment perquè és molt a la vora d'un lloc que duu un nom mític, Nag Hammadi
.
Comencem per Hathor.

Hathor és una deessa molt antiga, que en alguns llocs i moments es confon amb Isis, però en realitat és una divinitat diferent, més semblant a com ens imaginem les antigues venus o deesses del que Marija Gimbutas va anomenar Old Europe. És una deessa que jo m'atreviria a dir que és més primigènia, més antiga, claramet prehistòrica; com va dir algú: "una deessa d'abans que els déus fossin homes".
Hathor està situada (o se la va resituar, no en sé prou, és només una idea) dins de la cosmogonia egípcia entre tots els altres déus que ja tenen noms i cognoms. És la dida d'Horus (el fill d'Isis i d'Osiris) i a la vegada també és esposa d'Horus. Dida-mare i esposa.
Es veu que hi havia unes festes molt populars i sonades on es treia l'estàtua d'Hathor del seu temple i se la duia en barca pel Nil fins a l'illa d'Edfu on hi havia el temple d'Horus. Les dues estàtues passaven uns dies juntes, com a símbol de la còpula sagrada que s'acompanyava amb festes amb còpules reals i excessos de beguda. Després les estàtues tornaven a casa, és a dir als temples respectius, fins a les festes de l'any següent.
[Robert Graves a "La Diosa Blanca" dóna explicacions llarguíssimes, i una mica confuses, sobre aquest mite antic de la còpula entre la deessa i el rei, símbol de la unió entre la Mort -el rei mor després de la còpula- i la Fecunditat i Renaixement o Resurrecció. Mai m'atreviria a fer-ne un resum o una divulgació! És un tema complicat.]
Diuen les guies que aquest temple, fins no fa molts anys -no especifiquen quants-, acollia encara vots, pregàries i sacrificis de dones que s'hi venien a encomanar per a ser fèrtils o afrontar parts difícils. 

Aquest temple que visitem va ser construït a l'època dels Ptolomeus (a Egipte quan es parla de l'època ptolomaica, és com si parlessin de fa quatre dies, es tracta de l'època hel.lenística, dels grecs, dels romans i de Cleopatra...), o sigui que és relativament modern, però construït on ja hi havia hagut des de molt antic culte a aquesta deessa.

Aquests són els antecedents, el panorama.
Ara ja som allà.

D'entrada, tres coses interessants:

La primera, l'existència d'un Mammisi.
¿Un mammisi? Sí, un mammisi, que és un santuari, sala o templet dedicat a la celebració del naixement diví i on s'encomanaven les dones que havien d'anar de part. Es veu que els mammisi es van construir a diversos temples, sobretot a l'època dels Ptolomeus.
[Dies després, al Museu Egipci a El Caire, veurem una estela amb un relleu representant la deessa Hathor -per duplicat, n'hi ha dues- ajudant una dona que va de part. Dit entre parèntesi, a l'art egipci, a la que et descuides, tot està per duplicat, déus, deesses, faraons... Tot està de dos en dos, els encantava la simetria. Resulta un veritable excés.]
Fora del mammisi hi ha una estàtua del déu Bes, que era un déu nan, estrafet, còmic, vital, dins la línia dionisíaca, per entendre'ns.

La segona cosa a destacar, és l'existència d'una antiga església copta a l'espai que hi ha entre el mammisi i la part més principal del temple d'Hathor. Són ruïnes d'una l'església que no era gaire petita, sobretot tenint en compte que data del segle V.

M'aturo un moment a parlar del coptes: són els cristians primigenis d'Egipte. En més d'un temple egipci, si el sostre o les parets estan ennegrides i es nota que s'hi ha fet foc i que antics gravats o pintures s'han embrutat de sutge, els guies diuen indefectiblement: "Van ser els coptes". T'ho diuen tan sovint, que resulta sospitós que la culpa sempre sigui dels coptes històrics, els antics coptes que van instal.lar-se als temples egipcis per viure-hi i per adaptar-los al seu culte. Potser els que hi van anar a viure eren senzillament egipcis que aprofitaven un sostre. I pot ser alguns musulmans dels primers temps també van fer malifetes. Però... hi ha creus gravades aquí i allà que els guies t'assenyalen maliciosos mentre diuen "eren coptes".

En tot cas, aquí hi ha restes d'una església que té l'aire de les antigues esglésies paleocristianes que es troben a les ruïnes romanes de casa nostra i que s'acostumen a anomenar "basíliques tardo-romanes".
Aquí a Dendera hi ha una cosa que sobta, i és la mitja volta de l'absis, amb un relleu que representa una petxina de Venus, tan clara, tan perfecta... El meu dibuix no representa bé el que dic, però al Museu Copte de El Caire -en parlarem a una altra nota- hi ha una sèrie d'esteles de pedra amb ankhs gravats, creus diverses gravades  i petxines diverses també gravades, que demostren el pas dels símbols antics als símbols cristians, demostren la continuïtat entre uns símbols i uns altres. D'alguna manera demostren la força d'alguns símbols que passen d'unes creences a unes altres.

Passem doncs per davant del déu Bes, entrem al mammissi i travessem les ruïnes de la basílica copta, per acabar entrant pròpiament al temple d'Hathor, del qual parlaré a la propera nota.

Ara quatre paraules sobre Nag Hammadi.
Nag Hammadi és un paratge situat a la vora de Dendera, on cap a l'any 1945 uns pagesos del lloc van trobar per pura casualitat unes gerres enterrades que contenien uns manuscrits antics. Aquests manuscrits no eren rotllos, sinó que estaven relligats en forma de llibre, i estaven escrits amb alfabet copte. Es tractava de textos religiosos, que els erudits diuen que són còpies tardanes d'originals grecs. Se'ls ha anomenat Evangelis gnòstics.
Un d'aquests textos (el títol del qual traduït en anglès dóna The Thunder, Perfect Mind) va cridar l'atenció dels experts per contenir una mena d'himne a una deessa que es va voler identificar amb Isis, tot i que enlloc no surt el nom. Per tant, molts l'han anomenat Himne a Isis, encara que el títol en català seria El tro, esperit perfecte.
Podeu trobar un resum de l'himne en castellà aquí (Paulo Cohello) , una versió menys resumida també en castellà aquí i una versió en castellà que diu que és completa aquí. L'himne sencer en anglès aquí i en francès aquí.
Quan vaig llegir la versió completa en castellà em vaig quedar molt impressionada perquè és un poema ple de paradoxes, com veureu, que d'alguna manera expressa la totalitat de la representació femenina.

Fins aquí les dades per situar el temple i el seu entorn. Reconeixereu que es tracta d'un còctel total.  Proper dia: entrem a dins, on ens espera una sorpresa.