(Durant aquesta visita no vaig poder evitar de pensar amb la indignació de la meva germana, feminista de la primera època, quan m'exlicava que hi ha una botiga a Barcelona on venen coses per a mames i criatures que es diu LA MAMA VACA. No parava de despotricar.)
Alguna cosa més de Hathor: també és deessa de la música i del plaer i a vegades se la representa amb un instrument musical (no recordo si una arpa o una mena de lira). A l'època romana el culte a Isis substitueix el culte a Hathor. Recordo que aquest temple data del segle III/II a.JC., de l'època dels Ptolomeus. Aquest temple que visitem, tenia al costat un sanatori on hi anava la gent malalta que volia un miracle que el sanés, i també tenia un llac sagrat, ara dessecat.
Algunes figures d'Hathor amb el petit Horus (de qui és dida) a la falda, fan pensar en mares de Déu. Igualment, algunes estàtues d'Isis, que és la mare d'Horus, amb el seu fill a la falda recorden també la Verge Maria i el Nen Jesús. Diuen alguns entesos que si els egipcis (després coptes) van adoptar ràpidamente el cristianisme va ser per la similitud de símbols, iconografia i creences.
Una de les coses molt boniques d'aquest i d'altres temples egipcis és que s'han guardat les pintures a columnes, murs i sostres, a vegades en molt bon estat. (En aquest temple hi ha restauradors dalt de bastides, netejant pintures)
Sales amb gravats a les parets on es representa repetidament el mite d'Isis i Osiris. Osiris ha estat esquarterat i els seus trossos han estat disperdigats per tot arreu. Isis, la seva esposa, transformada en falcó vola amunt i avall per retrobar tots els bocins i refer el cos del seu marit: serà la primera mòmia. Quan Osiris ja és sencer, Isis es fa fecundar, a sobre d'ell, amb les ales esteses. Les imatges són naïf i entendridores: a la primera apareix Isis, ales esteses, sobre Osiris que té el penis erecte. A la segona escena, Isis ja fecundada, Osiris està ja definitivament mort, amb una mà sota el cap i l'altre sobre el sexe.
Una altra cosa particular del temple és l'existència d'un terrat o terrassa on es pujava un cop l'any l'estàtua de la deessa Hathor perquè agafés força tot gaudint dels raigs del sol en una mena de porxo o glorieta de pedra, que encara es pot veure. Se la pujava per una escala i després se la baixava per una rampa (que a mi em fa pensar en un zigurat, amb esglaons llargs i de molt poca alçada). Encara existeixen escala i rampa, que és per on pugem i baixem nosaltres.
A dalt de la terrassa hi ha un ambient relaxant, i es té vista cap a una zona vasta, erma i polsegosa. Els turistes s'entretenen mirant cap al lluny i nosaltres també.
Hi ha un grup que fa olor d'encens i que em crida l'atenció. Gairebé tots tenen aspecte nòrdic i la majoria són dones, algunes amb un foulard al cap i envoltant el coll, a l'estil místic hippy. La nostra guia ens diu que és un grup dels que ve a fer "exercicis espirituals" a aquesta zona i que fan visites a alguns temples per "agafar-ne les energies positives". A part del guia que els explica el temple, hi ha una dona egípcia, amb mocador musulmà i un horrible vestit camiser de tergal marró i de mànigues llargues que fa que sembli una monja-soldat. Segueix el grup a una certa distància i és la responsable de l'agència de viatges que organitza l'estada d'aquest grup "espiritual". Amb una mica de reticència ens informa: són alemanys, holandesos i americans. Alguns cristians, alguns jueus, alguns mususlmans, i d'altres no són res. La Laila, la nostra guia, li fa alguna pregunta sobre la conveniència d'organitzar aquests vistges, sent ella musulmana. La Laila és molt creient, molt ortodoxa i una mica innocent. La guia del vestit de tergal marró es defensa i li acaba dient que "és una feina". Això d'agafar "energies positives" dels llocs em sembla que està de moda.
Deixem la sociologia i tornem a l'art. A un dels sostres hi ha una representació de la deessa Nut, creadora del cel, de la terra i de tots els astres. Se l'acostuna a representar despullada, amb un cos molt allargat, i estirada, com si ella mateixa fos la volta del cel. Cada dia pareix el sol i, al final del dia, se l'empassa fins a l'endemà. Sovint hi ha una escarabat "piloter" que és qui empeny el sol i l'ajuda en el seu viatge diari. Aquesta deessa l'hem vista a altres llocs. Aquí a Dendera, la deessa Nut té atributs particulars, com el sol naixent que il.lumina aquesta mena de retrat d'Hathor (esquema d'aquí a sota). 
Es veu que al costat d'aquest tros de sostre amb Nut, també hi havia un mapa còsmic que actualment es troba al Louvre.
Una altra sorpresa.
Al fons del temple -després de passar per diverses càmeres cada una d'elles amb el pòrtic i el sostre més baix que l'anterior, de manera que es crea com una sensació de túnel (la nostra guia ens insisteix: no els empetiteix la sensació de perspectiva sinó la mida), al fons doncs d'aquestes entrades cada cop més estretes, ens diuen que hi ha una mena de cripta. No és cap cripta com les entenem nosaltres, és un forat minúscul, amb escales diminutes per un passadís estretíssim. Tot plegat fa força angúnia. Un dels llibres que duem explica que en aquesta cripta o forat es guardava la imatge d'Hathor que es pujava un cop l'any al terrat i que després es duia en processó a l'illa d'Edfu. La Laila ens diu que a baix hi ha una cosa única: gravats d'una mena d'albergínies que no es troben en lloc més, excepte a un jaciment de l'Irak! Tenint en compte com n'és de repetitiu l'art egipci (els nostres capitells romànics, en comparació, són Hollywood), ens sorprèn això de la imatge única, i més en un lloc tan amagat i de tan difícil accés. Hi baixem i a sota hi ha un pasadís molt estret amb parets i sostres gravats de dalt a baix, està treballadíssim. La meva amiga fa fotos de "les albergínies" (queden de biaix, de tant estreta que és aquesta "cripta"), jo faig un esquema ràpid i surto, perquè m'ofego. (Parlant de símbols, aquesta mena de columna vertebral amb braços, tampoc és manca!)
Què són? què representen? La meva amiga Casilda Rodrigàñez, que ha fet molts treballs i investigacions sobre simbologia femenina antiga, segurament diria que val a pena relacionar-hi aquestes albergínies i les serps que hi ha a dins, que seria una esquematització de l'uter femení.
Ens quedarem de pedra quan al final del viatge hi hagi qui ens digui que les albergínies representen les làmpares que devien portar els extraterrestres que van venir a fer les piràmides!! (la "recollida d'energies positives" de les turistes dels "exercicis espirituals" és realisme pur, comparada amb aquestes teories dels marcians que van venir a fer piràmides!)
Sortim i anem ara al mur exterior de darrera el temple: hi ha un gravat de Cleopatra i del petit Cesarion, el fill que va tenir amb Cèsar. Aquí es dóna per acabada la visita i jo dic a la meva amiga i a la Laila que vaig a donar un tomb a veure si dibuixo i agafo "energies positives". Llavors la Laila explica a la meva amiga la següent història:
-Ai, aquí a aquest temple hi vaig haver de venir no fa molt, i no era per turisme, no...
-Ah no?
-No, va ser per agafar ratpenats...
-Ratpenats?
-Sí, bé, no els vaig agafar jo, que em fa molta angúnia, havia encarregat a un guardià que me'ls agafés... I ben car que li vaig haver de pagar! (diu les lliures egípcies que li va costar: força)
-Però... per què els vas venir a buscar tan lluny, els ratpenats?
-Aquests són els que fan més efecte.
-I... per què els volies els ratpenats?
-Per matar-los i treure'ls-hi la sang, per a la meva nebodeta...
-Com vols dir? sang per a la teva nebodeta?
-Sí, perquè si a una nena acabada de néixer li pintes el cos amb sang de ratpenat mai no li creixerà pèl, ja mai s'haurà de depilar la petitona...
Pobra Hathor! Quién te ha visto y quién te ve!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada