dijous, 21 d’abril de 2011

Egipte 31. El Caire. Les piràmides

A El Caire hi hem arribat amb avió des de Luxor. Durant el viatge una vista interessant del Nil: una franja platejada envoltada de verd i més enllà tot desert. Perdem el Nil de vista i ja només hi ha el groc-palla del desert. De cop i volta un nuvolet, una petita ombra, que en realitat és el fum d'un petit foc. Fet per qui? per què? qui hi ha allà al mig del no res? Després una ratlla recta que sembla traçada amb un tira-línies, una carretera que no es veu d'on ve ni on va, llarguíssima.
A l'arribada a la perifèria de El Caire, comencem a veure blocs i blocs de pisos, i més blocs, barris sencers de cases altes, carrers amb edificis i edificis, tot d'un color marronós. Ni un arbre, ni una mica de verd. Barris perifèrics construïts al desert. L'efecte és que són edificis prou alts per tenir ascensor, que deuen tenir electricitat, aigua corrent i clavegueres.... Des de dalt de l'avió fa de mal dir, però la impressió és d'una perifèria que no és de barraques. Aquells vint milions d'habitants que es diu que té El Caire bé són a alguna banda...

El Caire són, doncs, moltes persones i moltes coses.
Avui, les Piràmides.
Si es mira en una direcció, es veuen les piràmides amb la ciutat al fons.


Si es mira en la direcció contrària,es veuen les tres piràmides retallades contra el desert.


Hi ha moltíssims turistes, però diguin el que diguin impressiona de valent.
Dono la volta sencera a la segona piràmide, Kefrén, ah! i llavors ja no hi ha ningú. Un guàrdia dorm a l'ombra, assegut en un sillonet, un altre també dorm, estirat en un dels grans carreus. De seguida que camines, desapareix la gent.

Cap comentari: