Fa 7 anys
divendres, 23 d’abril del 2010
Sant Jordi 2010 (2)
Si pitgeu aquí trobareu un video molt curtet amb una novetat tecnològica editorial. És una broma simpàtica i breu!
dijous, 22 d’abril del 2010
Sant Jordi 2010
Per Sant Jordi en un blog s'acostumen a recomanar llibres. Recomano, doncs, perquè m'ha agradat molt, el que acabo de llegir: El edificio Yacobián, de Alaa Al Aswany.Perdoneu, però no és cap novetat editorial. Veig que la ressenya de EL PAÍS és del maig del 2007 i diu que va ser editat en castellà per MAEVA i en català per Edicions de 1984.
És una novel.la on es narren de manera molt clàssica les vides de diversos personatges que viuen en aquest edifici, l'edifici Yacobian, fet construir el 1934 al centre de El Caire per un magnat armeni, Hagop Yacobian. Al terrat de l'edifici hi viuen uns personatges molt populars, contraposats als qui viuen als amplis apartaments i a través de les històries de tots plegats se'ns retraten aspectes de la societat egípcia, a principis dels anys 90.
M'han interessat el lloc i l'època (tinc previst anar a Egipte a l'octubre!!) i la novel.la m'ha semblat una novel.la honrada.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Per a la Queralt Molera. Dedicatòries
M'ho acaben d'explicar. És notícia de primera mà i fresca, d'ahir al vespre, diumenge 11 d'abril de 2010.
La meva cunyada va a visitar un nen ingressat a l'Hospital de Sant Joan de Déu. A un descampat del costat hi ha un pàrking organitzat, amb molts cotxes aparcats: és diumenge a la tarda i hi ha moltes visites. Ella passa la tarda a l'hospital i quan marxa són les 10 del vespre. Al descampat-pàrking ja no queden pràcticament cotxes. I al costat del seu... hi ha un porc senglar!!
Pensa: prudència, si hi ha cries potser ataca... Dóna una volta, circunspecta, amb les claus a la mà, no treu l'ull del senglar, a veure què fa... Quan veu que l'animal s'aparta, corre a obrir la porta, es fica al cotxe, engega i marxa respirant fondo.
He vist que a la xarxa es troben notícies sobre porcs senglars a Barcelona, però la majoria daten del 2008. Mireu aquí i un vídeo, aquí. Ara he recordat que fa justament dos anys un company estava de baixa i vaig preguntar:
-Què li ha passat al Juanjo?
-Té una contractura forta al coll. Es veu que amb el cotxe va xocar amb un porc senglar...
-Que va xocar amb el cotxe amb un porc senglar? on?
-Al carrer Muntaner.
Aquesta notícia no és tan recent, però també és de primera mà. De totes maneres el que va dir: Al carrer Muntaner, potser va exagerar, no ho sé.
La meva cunyada va a visitar un nen ingressat a l'Hospital de Sant Joan de Déu. A un descampat del costat hi ha un pàrking organitzat, amb molts cotxes aparcats: és diumenge a la tarda i hi ha moltes visites. Ella passa la tarda a l'hospital i quan marxa són les 10 del vespre. Al descampat-pàrking ja no queden pràcticament cotxes. I al costat del seu... hi ha un porc senglar!!
Pensa: prudència, si hi ha cries potser ataca... Dóna una volta, circunspecta, amb les claus a la mà, no treu l'ull del senglar, a veure què fa... Quan veu que l'animal s'aparta, corre a obrir la porta, es fica al cotxe, engega i marxa respirant fondo.
He vist que a la xarxa es troben notícies sobre porcs senglars a Barcelona, però la majoria daten del 2008. Mireu aquí i un vídeo, aquí. Ara he recordat que fa justament dos anys un company estava de baixa i vaig preguntar:
-Què li ha passat al Juanjo?
-Té una contractura forta al coll. Es veu que amb el cotxe va xocar amb un porc senglar...
-Que va xocar amb el cotxe amb un porc senglar? on?
-Al carrer Muntaner.
Aquesta notícia no és tan recent, però també és de primera mà. De totes maneres el que va dir: Al carrer Muntaner, potser va exagerar, no ho sé.
dimarts, 6 d’abril del 2010
Exposició sobre les colònies industrials
Al Museu d'Història de Catalunya hi ha hagut una exposició molt important sobre les colònies industrials a Catalunya. S'acaba demà dimecres 7, però si us interessen els temes d'història social i no hi heu anat, val la pena trobar un forat per veure-la.Dos comentaris breus:
En un dels llibres de comptabilitat que es mostren (més o menys del 1908, ho cito de memòria) hi ha anotat l'horari dels treballadors. De las 5'30 de la mañana hasta las 7'30 de la tarde, con media hora para el desayuno, una hora y media para la comida y media hora para la merienda. Total de horas trabajadas: 11'30.
La meva cunyada m'explica que la seva mare vivia en una d'aquestes colònies, la colònia Rosal, i que als 12 anys ja treballava a la fàbrica. Això sí, quan veien arribar l'inspector, feien sortir els nens a jugar al pati, fins que s'acabava la revisió i els deien au! cap a dins un altre cop.
diumenge, 4 d’abril del 2010
Dedicatòries. Per al Daniel Vilaplana
Extret del programa de l'exposició de les pintures de Ramiro Fernández Saus que il.lustren el programa del Liceu de la temporada 2009-2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
Narcís Monturiol. L'exposició de les Drassanes
(Com que no tinc gaire temps ni estic massa xerraire ni escriptora prefereixo dir coses curtes i posar imatges més que no pas continuar en silenci, que és el que he fet aquests últims mesos)
L'exposició a les Drassanes dura fins al maig i a diferència de la de Figueres està centrada en el submarí. Molt interessant, perquè no només mira al passat, sinó també cap endavant com es veurà.
La imatge que encapçala l'exposició està treta d'un retrat molt conegut de Monturiol.
Hi ha una primera secció amb reproduccions molt evocadores dels mites antics sobre el mar, el món desconegut de les seves profunditats, els monstres imaginaris...
Ara vénen dues imatges d'una llegendària immersió al mar d'Alexandre Magne. La primera és una imatge cristiana, la segona musulmana:
Després es passa a imatges, explicacions i maquetes dels ginys per submergir-se inventats al llarg de la història.
Els primers intents tenien finalitats bèl.liques: bàsicament es pensava en un aparell que pogués submergir-se i anar a fer mal per sota l'aigua a un gran vaixell de la banda contrària (Monturiol no era d'aquesta corda). Fixeu-vos en el submergible de Fulton aquí sota i després en l'ampliació de més avall que mostra un filaberquí que havia de servir per foradar el casc del vaixell que es volia atacar.
Aquí un altre aparell i a sota també l'ampliació del filaberquí corresponent:
A la part central de l'exposició hi ha les maquetes de l'Ictineo I i de l'Ictineo II de Monturiol amb les corresponents explicacions.
I a la part final hi ha dos espais interessantísssims sobre l'estat actual de la immersió científica. Els organitzadors de l'exposició estan construint un submergible, l'Ictineu III, del qual es mostra la maqueta i una animació amb el seu funcionament que també podeu veure aquí.
Podeu veure tota la informació a la web de l'Ictineu III.
(Espanya és un dels pocs països europeus amb costa que no posseeix CAP submergible amb finalitats científiques. El desinterès de l'Estat per aquest afer fa que els de l'Ictineu III van molt malament de recursos)
(En aquesta última part de l'exposició hi ha un video interessant sobre el desastre del Prestige i aquell "batiscafo" que ens va ensenyar a fer servir aquest mot a totes les cases).
L'exposició a les Drassanes dura fins al maig i a diferència de la de Figueres està centrada en el submarí. Molt interessant, perquè no només mira al passat, sinó també cap endavant com es veurà.
La imatge que encapçala l'exposició està treta d'un retrat molt conegut de Monturiol.Hi ha una primera secció amb reproduccions molt evocadores dels mites antics sobre el mar, el món desconegut de les seves profunditats, els monstres imaginaris...
Ara vénen dues imatges d'una llegendària immersió al mar d'Alexandre Magne. La primera és una imatge cristiana, la segona musulmana:
Després es passa a imatges, explicacions i maquetes dels ginys per submergir-se inventats al llarg de la història.
Els primers intents tenien finalitats bèl.liques: bàsicament es pensava en un aparell que pogués submergir-se i anar a fer mal per sota l'aigua a un gran vaixell de la banda contrària (Monturiol no era d'aquesta corda). Fixeu-vos en el submergible de Fulton aquí sota i després en l'ampliació de més avall que mostra un filaberquí que havia de servir per foradar el casc del vaixell que es volia atacar.
Aquí un altre aparell i a sota també l'ampliació del filaberquí corresponent:
A la part central de l'exposició hi ha les maquetes de l'Ictineo I i de l'Ictineo II de Monturiol amb les corresponents explicacions.I a la part final hi ha dos espais interessantísssims sobre l'estat actual de la immersió científica. Els organitzadors de l'exposició estan construint un submergible, l'Ictineu III, del qual es mostra la maqueta i una animació amb el seu funcionament que també podeu veure aquí.
Podeu veure tota la informació a la web de l'Ictineu III.(Espanya és un dels pocs països europeus amb costa que no posseeix CAP submergible amb finalitats científiques. El desinterès de l'Estat per aquest afer fa que els de l'Ictineu III van molt malament de recursos)
(En aquesta última part de l'exposició hi ha un video interessant sobre el desastre del Prestige i aquell "batiscafo" que ens va ensenyar a fer servir aquest mot a totes les cases).
diumenge, 14 de febrer del 2010
Narcís Monturiuol. L'exposició de Figueres
Com deia, a l'exposició de Figueres (Museu Empordà fins al 20 de febrer) hi ha diversos retrats a l'oli de Narcís Monturiol, de moments diferents de la seva vida (i també retrats de la seva dona).
Hi ha informació sobre les preocupacions socials de Monturiol, sobre els periòdics que va publicar, sobre el seu suport a les idees d'Etienne Cabet i la seva utopia icariana.
Hi ha informació sobre l'aventura del submarí, si bé l'exposició estrella sobre aquest aspecte és la de les Drassanes.Els fets principals de la seva vida estan il.lustrats amb un àudio on se sent un actor que llegeix correspondència personal de Monturiol i textos seus (el llibre-catàleg de l'exposició inclou un CD amb aquest àudio).
Al final de l'exposició hi ha uns dibuixos del també figuerenc Salvador Dalí referits al submarí (una mostra aquí sota).
Un detall curiós. A la biografia, de Narcís Monturiol escrita per Matthew Stewart, El somni de Monturiol (Editorial Graó, 2009), es parla dels greus problemes econòmics que va patir. Doncs resulta que fa pocs anys, fent unes obres a Figueres al solar on hi havia hagut la casa del boter Monturiol, pare de Narcís, es va trobar una xicra plena de monedes d'or. Per les dates de les monedes se suposa que el petit tresor era fruit d'estalvis al llarg del segle XVIII i começaments del XIX. O sigui que a la casa hi havia tot aquest diner mentre Monturiol passava penúries i no sabia que existís. Algú havia mort sense revelar el secret, algú havia perdut el cap i oblidat la xicra i l'amagatall? A l'exposició es mostren les monedes i fan efecte.Ultim comentari sobre l'exposició: hi ha un retrat a l'oli d'un personatge desconegut, retrat pintat per Monturiol, per guanyar-se la vida (sabia pintar per guanyar-se la vida!).
Altament recomanable la biografia citada més amunt (editada en català justament arrel d'aquest any commemoratiu). És amena, interessantíssima i té un to filosòfic que fa rumiar sobre el personatge.
Exposicions sobre Narcís Monturiol
L'any passat van complir-se 150 anys de l'avarament de l'ICTINEO I, el primer submarí de Narcís Monturiol. Hi ha dues exposicions: una a Figueres, d'on era fill, i una altra a les Drassanes de Barcelona.
La de Figueres és al Museu de l'Empordà fins al 21 de febrer, o sigui que tanca aviat. Està dedicada a la vessant humana o més biogràfica de Monturiol, mentre que la de les Drassanes de Barcelona està orientada a la construcció del submarí (oberta fins al maig).
(Molt aviat, dues notes sobre cada una d'aquestes exposicions)
Concurs de PAPER DE VIDRE per a IL.LUSTRADORS
Com que tenia el blog deixat de banda no vaig anunciar, com acostumo a fer, l'aparició del nou número de la revista, el 54. A més, PAPER DE VIDRE obre un concurs de portades per al proper número.Reprodueixo el text rebut dels amics entranyables de PAPER DE VIDRE:
CONCURS COBERTA NÚM. 55 PAPER DE VIDRE
Hola, paperdevidrers!
Com bé sabeu, des de fa uns anys, a la coberta de Paper de vidre hi apareix alguna il·lustració, fotografia o compsosició que hem encarregat prèviament. Aquest espai ha anat guanyat interès i així ho demostra el nombre de visites que rep.
Per al proper número 55, de 23 d'abril del 2010, hem proposat la temàtica ELS HEROIS. ELS MITES i, alhora, estem treballant en el reportatge especial L'humor gràfic a la premsa catalana, en què demanarem l'opinió sobre diverses qüestions a reconeguts humoristes gràfics.
I per acabar-ho d'arrodonir, per primera vegada a la història de Paper de vidre obrim l'espai de la coberta a tothom qui ho desitgi. I com ho fem? Doncs amb una convocatòria oberta a tothom (per tant, podeu fer-ne difusió als vostres amics i coneguts usant qualsevol de les eines que ens posa a l'abast la xarxa Internet: blogs, emails, twitter, facebook, webs, etc.)
1. Es tracta de realitzar una VINYETA D'HUMOR GRÀFIC a partir de la temàtica "Els herois. Els mites", tan mordaç, incisiva, crítica i àcida com vulgueu, en la línia de la tradició de l'humor gràfic català des dels temps d'El Be Negre fins a l'actualitat dels Ferreres, Kap, Batllori i companyia.
2. La convocatòria està oberta a tothom, sigui o no subscriptor de Paper de vidre.
3. Heu d'enviar-nos una imatge .JPG amb unes dimensions de 306x480 pixels a l'adreça info@paperdevidre.net ABANS DEL 15 DE MARÇ.
4. Heu de signar amb el vostre nom i cognoms, edat, i també heu d'indicar-nos la vostra adreça postal.
5. El guanyador del concurs l'escollirà un jurat, els membres del qual encara estan per determinar, persones amb reconeguda trajectòria en l'humor gràfic.
6. La imatge guanyadora il·lustrarà la coberta del proper número 55 de la revista.
7. El guanyador rebrà un exemplar del llibre "Paper de vidre" editat per Labreu Edicions l'any 2005 i que actualment és difícil de trobar a les llibreries.
Salut i humor!
dimecres, 18 de novembre del 2009
Papereres al metro
Les papereres a les andanes del metro són unes lleugeres estructures metàl.liques amb un sac de plàstic transparent. Impressionant.
A primera hora el matí, molts diaris.
I ampolles a tota hora...
(Com podeu veure m'he llençat a fer fotos i a distorsionar-les una mica)
A primera hora el matí, molts diaris.
I ampolles a tota hora...
(Com podeu veure m'he llençat a fer fotos i a distorsionar-les una mica)
dilluns, 16 de novembre del 2009
Continuem amb el mateix
Continuo amb el mateix i vaig constatant com es menja i beu pel carrer. Les papereres són sempre plenes d'ampolles i voldria saber quants cops passen els serveis de neteja a buidar-les al dia. M'han agafat ganes de visitar l'abocador del Garraf i també de veure alguna fàbrica de plàstic. Un altre dia parlarem del famós Nespresso.
dilluns, 2 de novembre del 2009
El blog a mig gas
El blog funciona i continuarà funcionant al ralenti durant un temps. Estic ficada amb plàstics reciclats a veure quin tipus de joies se'n poden extreure. Les provatures són apassionants; els resultats, sorprenents; i els contactes amb la gent per obtenir "el material", enriquidors.(Continueu passant de tant en tant, que caurà alguna nota. No m'abandoneu!)
diumenge, 18 d’octubre del 2009
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Hipàtia
La pel.lícula Ágora d'Alejandro Amenábar és una superproducció de moltíssims milions d'euros, que vol narrar la història de la matemàtica i astrònoma Hipàtia (Alexandria, segle IV-V dC) immersa en les lluites polítiques i religioses de l'època, entre cristians, jueus i "pagans". També ens vol acostar a l'astronomia.Les intencions són molt bones.
El guió l'he trobat fluix, però m'ha agradat veure-la perquè no sabia res d'Hipàtia i ara em miraré dades; també he trobat boniquíssimes algunes recreacions del conjunt d'Alexandria, amb el far, les llacunes i el mar.
En diversos moments hi ha una contraposició d'imatges interessant: l'àgora, on es reparteix llenya; les vistes de la ciutat a vol d'ocell; fotos del delta del Nil preses en helicòpter; imatges de la Terra preses per satèl.lt; i després els planetes i les estrelles. És molt suggerent contemplar l'univers mentre encara se senten, esmorteïts, els crits de les patacades a l'àgora.
El que volia remarcar a l'escriure la nota és que és una pel.lícula d'un anticlericalisme total i radical. Ja m'està bé. Mostra uns cristians i una església en ascens, que practiquen una intolerància i una violència aclaparadores, i un antifeminisme visceral. La veritat, es fan molt antipàtics.
(No sé d'on ha tret els milions l'Amenàbar, però del Vaticà segur que no.)
La defensa del pensament crític és present a tota la pel.lícula. Posa en boca d'Hipàtia i d'un antic deixeble seu, ara bisbe, un diàleg on més o menys diuen:
Hipàtia: -Tu hi creus en tot això?
Bisbe: -Sí
Hipàtia:-I no dubtes mai?
Bisbe: -No.
Hipàtia:-Jo en canvi he de dubtar. Jo ho he de fer.
Hipàtia mor horriblement a mans d'aquests cristians intransigents, a la pel.lícula, i sembla ser que també a la realitat. Una mort escruixidora.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
El camí de Santiago 13 Ricardo Costa
Que el secretari del Partit Popular al País Valencià se'n vagi, en ple embolic del cas Gurtel, a fer un tram del Camino de Santiago, és un cop baix a la meva sèrie poètico-liberal sobre el Camí de Santiago!! :(
Al post que vaig escriure sobre la gent que el fa, hauria d'haver carregat una mica la tinta i incloure-hi personatges més sospitosos:
"A la llitera del costat tant hi pots tenir una monja índia, com el secretari general d'un partit regional europeu. Potser hi ha un empresari corrupte o una noia que ha perdut el seu treball municipal d'escombriaire.
"És més, mentre esperes amb la tovallola al coll, no saps mai si a la dutxa hi ha algú que acaba de sortir de la presó, algú que és a punt d'entrar-hi, algú que vigila presos o algun ciutadà honrat que intenta mantenir-se lluny de masmorres i calabossos.
"No ho saps mai.
"Però té la seva importància.
"I per a la Noemi Dupuis, pocs dies després, les conseqüències d'aquest desconeixement havien de ser fatals."
(Això, ara, hauria de continuar en pla novel.la d'intriga)
Al post que vaig escriure sobre la gent que el fa, hauria d'haver carregat una mica la tinta i incloure-hi personatges més sospitosos:
"A la llitera del costat tant hi pots tenir una monja índia, com el secretari general d'un partit regional europeu. Potser hi ha un empresari corrupte o una noia que ha perdut el seu treball municipal d'escombriaire.
"És més, mentre esperes amb la tovallola al coll, no saps mai si a la dutxa hi ha algú que acaba de sortir de la presó, algú que és a punt d'entrar-hi, algú que vigila presos o algun ciutadà honrat que intenta mantenir-se lluny de masmorres i calabossos.
"No ho saps mai.
"Però té la seva importància.
"I per a la Noemi Dupuis, pocs dies després, les conseqüències d'aquest desconeixement havien de ser fatals."
(Això, ara, hauria de continuar en pla novel.la d'intriga)
divendres, 9 d’octubre del 2009
Por
Aquest cop m'avisa la Montserrat Gispert:
A la contraportada de El Periódico d'abans d'ahir, 7 d'octubre 2009, hi ha una altra entrevista a la Teresa Forcades sobre la grip A. L'entrevistador fa preguntes dignes i diu coses dignes, a diferència de "l'article" de l'Avui citat abans d'ahir.
Tenint en compte el gran poder de les companyies farmacèutiques, la penúltima pregunta i la corresponent resposta fan angúnia:
–¿No tiene usted miedo?
–A veces.
A la contraportada de El Periódico d'abans d'ahir, 7 d'octubre 2009, hi ha una altra entrevista a la Teresa Forcades sobre la grip A. L'entrevistador fa preguntes dignes i diu coses dignes, a diferència de "l'article" de l'Avui citat abans d'ahir.
Tenint en compte el gran poder de les companyies farmacèutiques, la penúltima pregunta i la corresponent resposta fan angúnia:
–¿No tiene usted miedo?
–A veces.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Mala bava i incompetència
M'informa la Júlia que a l'AVUI digital d'avui, 6 d'octubre, ha apararegut una "notícia" sobre el video de la Teresa Forcades a propòsit de la grip nova. Té mala bava, és descalificador ("doctors té l'Església", "ara monja"...) i no té cap argument.
¿No seria millor que abans de parlar del que sigui fessin un esforç de saber de què parlen i informessin d'alguna cosa que tingués algun interès, perquè estigués basada en alguna veritat?
I encara més ¿no seria millor que s'esquincessin les vestidures, els dels mitjans, i entonessin un mea culpa per haver participat a esvalotar el galliner -el públic- amb la famosa grip sense saber de què parlaven? ¿Quants milions d'euros s'han gastat els governs comprant vacunes per calmar el públic prèviament esvalotat, per beneficiar les farmacèutiques, amb l'ajut inestimable d'aquesta premsa que practica el parlar per no callar? (Cobren? em pregunto. En qualsevol cas estic que trec foc pels queixals!).
¿No seria millor que abans de parlar del que sigui fessin un esforç de saber de què parlen i informessin d'alguna cosa que tingués algun interès, perquè estigués basada en alguna veritat?
I encara més ¿no seria millor que s'esquincessin les vestidures, els dels mitjans, i entonessin un mea culpa per haver participat a esvalotar el galliner -el públic- amb la famosa grip sense saber de què parlaven? ¿Quants milions d'euros s'han gastat els governs comprant vacunes per calmar el públic prèviament esvalotat, per beneficiar les farmacèutiques, amb l'ajut inestimable d'aquesta premsa que practica el parlar per no callar? (Cobren? em pregunto. En qualsevol cas estic que trec foc pels queixals!).
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Sorpreses
Arrel del mail rebut l'altre dia amb el text sobre la grip nova, de Teresa Forcades Vila, que vaig publicar, vaig buscar a la xarxa informació sobre aquesta metgessa.
Doncs bé, és doctora en medicina per la Universitat de Barcelona, es va especialitzar als Estats Units en medicina interna i el seu camp actual és la salut pública i la medicina alternativa. També es va llicenciar a Harvard en Teologia. Té quaranta-tres anys. És monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat.
M'he llegit alguns dels seus textos i he vist alguns videos. La sorpresa ha anat en augment.
Ara m'han comentat que no estic al dia, perquè ja fa temps l'han entrevistada a La Contra de La Vanguardia, a TV3, a ...
Dono alguns links:
-la seva web oficial, molt completa, amb els textos publicats.
-un video de TV3 de l'any 2006 amb una entrevista
-un link amb diversos videos d'entrevistes
- i l'entrada d'un blog amb una entrevista on parla d'aspectes personals de la seva formació i vocació.
Com que no sóc creient ni religiosa, la veritat és que he llegit en diagonal, però he topat amb algunes coses que m'he llegit senceres i que he trobat molt interessants.
Al treball Una perspectiva feminista dels origens cristians fa referència a la tesi doctoral d'una alemanya que ha estudiat epigrafia referida a dones que ocupaven càrrecs eclesiàstics als origens de l'era cristiana; bàsicament són inscripcions, sobre tombes, amb noms femenins i els seus càrrecs eclesiàstics: n'hi havia, doncs, que els tenien.
M'ha fet pensar en un acte de presentació d'un llibre, on la Maria Àngels Anglada, que era tan coneixedora de l'antiguitat i de l'època hel.lenística, s'explaiava davant els assistents sobre les dones sàvies que es refugiaven als monestirs per poder estudiar, llegir i viure aïllades dels invasors, dels guerrers, dels bàrbars... quan tot d'una amb veu molt forta va exclamar: "M'he preguntat moltes vegades ¿quan és que les monges es va tornar tontes?" Justament, aquestes inscripcions parlen d'abans d'aquest moment; i la Teresa Forcades es troba fora d'aquest moment.
L'altre text on m'he entretingut es titula El cas de la disfunció sexual femenina dins del treball Els crims de les grans companyies farmacèutiques. La dissecció d'aquest cas: les farmacèutiques volen crear una "malaltia" per poder-ne vendre el remei. No és només una denúncia d'aquestes companyies, fa pensar també en nosaltres, dones, i en la nostra sexualitat. Encara que és llarg, reprodueixo aquí sota (sense les notes, que trobareu en el treball linkat més amunt) aquest tros:
Doncs bé, és doctora en medicina per la Universitat de Barcelona, es va especialitzar als Estats Units en medicina interna i el seu camp actual és la salut pública i la medicina alternativa. També es va llicenciar a Harvard en Teologia. Té quaranta-tres anys. És monja benedictina del monestir de Sant Benet de Montserrat.
M'he llegit alguns dels seus textos i he vist alguns videos. La sorpresa ha anat en augment.Ara m'han comentat que no estic al dia, perquè ja fa temps l'han entrevistada a La Contra de La Vanguardia, a TV3, a ...
Dono alguns links:
-la seva web oficial, molt completa, amb els textos publicats.
-un video de TV3 de l'any 2006 amb una entrevista
-un link amb diversos videos d'entrevistes
- i l'entrada d'un blog amb una entrevista on parla d'aspectes personals de la seva formació i vocació.
Com que no sóc creient ni religiosa, la veritat és que he llegit en diagonal, però he topat amb algunes coses que m'he llegit senceres i que he trobat molt interessants.
Al treball Una perspectiva feminista dels origens cristians fa referència a la tesi doctoral d'una alemanya que ha estudiat epigrafia referida a dones que ocupaven càrrecs eclesiàstics als origens de l'era cristiana; bàsicament són inscripcions, sobre tombes, amb noms femenins i els seus càrrecs eclesiàstics: n'hi havia, doncs, que els tenien.
M'ha fet pensar en un acte de presentació d'un llibre, on la Maria Àngels Anglada, que era tan coneixedora de l'antiguitat i de l'època hel.lenística, s'explaiava davant els assistents sobre les dones sàvies que es refugiaven als monestirs per poder estudiar, llegir i viure aïllades dels invasors, dels guerrers, dels bàrbars... quan tot d'una amb veu molt forta va exclamar: "M'he preguntat moltes vegades ¿quan és que les monges es va tornar tontes?" Justament, aquestes inscripcions parlen d'abans d'aquest moment; i la Teresa Forcades es troba fora d'aquest moment.
L'altre text on m'he entretingut es titula El cas de la disfunció sexual femenina dins del treball Els crims de les grans companyies farmacèutiques. La dissecció d'aquest cas: les farmacèutiques volen crear una "malaltia" per poder-ne vendre el remei. No és només una denúncia d'aquestes companyies, fa pensar també en nosaltres, dones, i en la nostra sexualitat. Encara que és llarg, reprodueixo aquí sota (sense les notes, que trobareu en el treball linkat més amunt) aquest tros:
1. EL CAS DE LA “DISFUNCIÓ SEXUAL FEMENINA”
L’any 1998, l’empresa Pfizer, la principal companyia farmacèutica dels EEUU, va comercialitzar un medicament conegut amb el nom de Viagra pel tractament de la disfunció sexual masculina (concebuda com a disminució o desaparició de la capacitat d’erecció del penis). Tres anys més tard, a 17 milions d’homes de tot el món els havia estat receptat aquest medicament i el seu volum de vendes en un sol any (2001) superava el bilió i mig de dòlars [3]. Amb aquest nou producte, Pfizer havia superat amb escreix els criteris de definició d’un “blockbuster” que és el nom amb què es coneix en l’argot de les farmacèutiques un medicament amb un volum de vendes anual superior als mil milions de dòlars (o d’euros). Viagra és un medicament que utilitzen exclusivament els barons. Els directius de Pfizer van preguntar-se: “I si fos possible aconseguir un èxit semblant amb un producte similar dedicat a les dones?”. El problema era que així com existia un criteri aparentment clar per parlar de “disfunció” en el cas de la sexualitat masculina (les dificultats en l’erecció), en el cas de les dones això era molt més difícil de definir i, sobretot, de quantificar o avaluar objectivament.
L’any 1997 – pocs mesos abans que Viagra aparegués al mercat – ja havia tingut lloc a Cape Cod (Nova York) la primera trobada d’especialistes mèdics per determinar el perfil clínic de la “disfunció sexual femenina” [4]. La iniciativa, l’organització i el finançament d’aquesta trobada van córrer enterament a càrrec de 9 companyies farmacèutiques que estaven molt preocupades pel fet que no existís una definició d’aquest transtorn compatible amb un potencial tractament farmacològic.
Els promotors d’aquesta trobada inicial van triar entre els seus col·laboradors directes les persones que hi havien d’assistir. L’objectiu de la reunió era dissenyar l’estratègia més adequada per tal de crear una nova patologia en funció dels interessos econòmics de la indústria farmacèutica. Un any i mig més tard, a l’octubre de 1998, va tenir lloc a Boston la primera conferència internacional per a l’elaboració d’un consens clínic sobre la disfunció sexual femenina [5]. 8 companyies farmacèutiques van finançar aquesta conferència i 18 dels 19 autors de la nova definició “consensuada internacionalment” van admetre que tenien interessos econòmics directes amb aquestes o d’altres companyies.
Un any més tard, al 1999, va aparèixer un article a la prestigiosa revista JAMA titulat “Disfunció sexual als EEUU: prevalença i variables predictives” [6] en el qual s’afirmava, suposadament amb rigorosa objectivitat científica, que un 43% (gairebé la meitat!) de la població femenina dels EEUU patien la “nova malaltia” definida segons els interessos de la indústria farmacèutica. Els passos seguits per identificar la “població malalta” van ser els següents: 1. es va elaborar una llista de 7 “problemes” considerats cada un d’ells de prou pes com per justificar el diagnòstic de la nova malaltia si una dona els havia presentat durant dos mesos o més en el darrer any; 2. es va passar el qüestionari a una mostra de 1500 dones; 3. es van avaluar els resultats de manera que respondre que “Sí” a un sol dels ítems es va considerar criteri suficient per identificar la malatia. Un d’aquests 7 ítems definitoris de disfunció era l’absència de desig sexual. És a dir, que les dones que van respondre que no havien tingut desig sexual durant dos mesos o més en el darrer any, automàticament – amb independència de si estaven de dol per la mort d’un ésser estimat, preocupades per la manca o per l’excés de feina, atrapades en una relació insatisfactòria o gaudint d’una etapa de plenitud interior -, van quedar etiquetades de “disfuncionals” i van passar a engruixir el percentatge de candidates potencials per al tractament farmacològic que la indústria farmacèutica confiava poder desenvolupar ben aviat. Dos dels tres autors d’aquest article tenien vincles econòmics amb laboratoris farmacèutics.
El mateix any de la publicació d’aquest article, a l’octubre de 1999, va tenir lloc la tercera trobada sobre el tema, aquest cop organitzada per la Facultat de Medicina de la Universitat de Boston, però promoguda i finançada per 16 companyies farmacèutiques. El 50% dels assistents van admetre tenir interessos directes a la indústria farmacèutica [7]. D’aquesta trobada va sorgir el Fòrum per a la Funció Sexual Femenina que va celebrar dues conferències més a Boston gràcies al generós finançament de 20 companyies farmacèutiques liderades per Pfizer en els anys 2000 i 2001 [8].
L’any 2003, aquesta manipulació dels criteris mèdics en funció dels interessos comercials va ser denunciada per Ray Moynihan a una altra de les revistes mèdiques de més prestigi, el British Medical Journal [9], i els editors d’aquesta revista van rebre en menys de 6 setmanes un total de 70 respostes i comentaris en relació a l’article de Moynihan. 2/3 de les respostes van ser de suport i van confirmar la indignació creixent dels professionals de la medicina davant d’aquesta manipulació tot i que, com deixa ben clar una de les respostes, sense ells no podria tenir lloc. “És com quan la gent va a menjar al McDonalds i després es queixa que el menjar tan dolent que hi donen té la culpa que s’hagi engreixat” [10]. Si els metges no col·laboréssim amb els abusos de les companyies farmacèutiques, aquests abusos no tindrien lloc.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
Una reflexió i una proposta en relació a la grip nova
He rebut un text que sembla seriós i documentat sobre la nova grip. Hi ha algun punt que, de ser cert, seria molt preocupant. Una es pregunta: ¿és possible tanta barra? ¿tanta irresponsabilitat? ¿tant interès? ¿tantes complicitats amb aquesta barra, amb aquesta irresponsabilitat, amb aquest interès? ¿Per què la premsa -tota la premsa- només ha parlat i ha informat en una direcció? ¿Són tots inútils? ¿Estan tots comprats? D'entrada sempre em nego a pensar que hi ha tant perill i tanta merda. Però...
Val la pena llegir el text de la metgessa Teresa Forcada Vila:
UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA GRIP NOVA
Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública
16 setembre '09
1.- DADES CIENTÍFIQUES
-els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EEUU) el dia 17 d’abril de 2009 [1]
-la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l’epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus A/H1N1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any [2] ; l’únic que és nou és la soca S-OIV [3] [4]
-un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova [5]
-des que va començar fins al 15 de setembre ‘09, han mort d’aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món [6]; cal tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip [7]
-tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d’ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l’associació de col·legis de metges de l’Estat Espanyol), les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l’hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i de complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any [8]
2. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR
-a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica nordamericana Baxter va distribuir a 16 laboratoris d’Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 Kg de material per preparar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s’havien d’administrar a la població d’aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d’aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l’empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en què consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s’hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara seria una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que té un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus dels de la grip de cada any) [9]
-el 29 d’abril de 2009, quan feia només 12 dies que s’havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, va declarar que el nivell d’alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar a tots els governs dels estats membres de l’OMS que activessin plans d’emergència i d’alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus A/H1N1 S-OIV [10]; ¿com ho va poder declarar si d’acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i a més no és un virus nou i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè al mes de maig, l’OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans de maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requeriment – que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen– va ser eliminat de la definició al maig de 2009 [11]; això és el que va permetre que el 26 d’abril els EEUU es declararessin en ‘estat d’emergència sanitària nacional’ quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d’elles no havia mort [12]
3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE ‘PANDÈMIA’
-en el context d’una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt dels ciutadans [13]
-què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s’hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s’arribés a decretar l’obligatorietat, aleshores l’estat té l’obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l’estat de Massachussetts la multa proposada per a aquest cas podria arribar als 1.000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis [14])
-davant d’això, hi ha qui pot pensar: "si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc no n’hi ha per tant"
-cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent de la de cada any: primera novetat és que la majoria dels laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l’OMS recomana també que no es deixi d’administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l’OMS s’exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú no sap quins efectes pot tenir perquè no s’ha fet mai;
la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s’afegeixen a la vacuna per tal d’estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant anomenat AS03 (una combinació d’esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui malalties autoimmunitàries greus al cap d’un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré)[15]; i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EEUU ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat pels possibles efectes secundaris de la vacuna [16]
UNA REFLEXIÓ
Si l’enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s’hauria produït efectivament la pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manca de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau d’irresponsabilitat demostrat per l’OMS, pels governs i per les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d’alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d’euros obtinguts de l’erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pandèmia inexistent, mentre no hi ha prou diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EEUU) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.
Mentre no s’aclareixin aquests fets, el risc que es puguin distribuir vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas no s’han d’infravalorar.
En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d’una vacuna contaminada ni córrer el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.
En cas que la grip s’agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs –entre ells la directora general de l’OMS –, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes més persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses:
1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s’està preparant ara no serviria de res i, tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.
UNA PROPOSTA
La meva proposta és clara:
- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja proposen moltes persones de seny al nostre país
- faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.
[1] Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, juliol 16, 2009. p. 279
[2]‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282
[3] Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279
[4] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[5]US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.
[6] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)
[7] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (http://www.ecdc.europa.eu/">www.ecdc.europa.eu)
[8] Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 setembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe
[9]Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, secció de ciencia, 6 març 2009. Cf. tb. http://domenys.net/content/view/520/1/
http://www.horizons-et-debats.ch/index.php?id=1739
[10] http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009
[11] Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de maig ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.
[12]> Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[13] Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 setembre ’09.
[14] Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agost ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 setembre ’09. WBUR Boston.
[15]Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.
[16]Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 juliol ’09.
Val la pena llegir el text de la metgessa Teresa Forcada Vila:
UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA GRIP NOVA
Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública
16 setembre '09
1.- DADES CIENTÍFIQUES
-els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EEUU) el dia 17 d’abril de 2009 [1]
-la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l’epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus A/H1N1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any [2] ; l’únic que és nou és la soca S-OIV [3] [4]
-un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova [5]
-des que va començar fins al 15 de setembre ‘09, han mort d’aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món [6]; cal tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip [7]
-tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d’ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l’associació de col·legis de metges de l’Estat Espanyol), les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l’hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i de complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any [8]
2. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR
-a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica nordamericana Baxter va distribuir a 16 laboratoris d’Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 Kg de material per preparar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s’havien d’administrar a la població d’aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d’aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l’empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en què consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s’hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara seria una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que té un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus dels de la grip de cada any) [9]
-el 29 d’abril de 2009, quan feia només 12 dies que s’havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, va declarar que el nivell d’alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar a tots els governs dels estats membres de l’OMS que activessin plans d’emergència i d’alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus A/H1N1 S-OIV [10]; ¿com ho va poder declarar si d’acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i a més no és un virus nou i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè al mes de maig, l’OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans de maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requeriment – que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen– va ser eliminat de la definició al maig de 2009 [11]; això és el que va permetre que el 26 d’abril els EEUU es declararessin en ‘estat d’emergència sanitària nacional’ quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d’elles no havia mort [12]
3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE ‘PANDÈMIA’
-en el context d’una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt dels ciutadans [13]
-què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s’hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s’arribés a decretar l’obligatorietat, aleshores l’estat té l’obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l’estat de Massachussetts la multa proposada per a aquest cas podria arribar als 1.000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis [14])
-davant d’això, hi ha qui pot pensar: "si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc no n’hi ha per tant"
-cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent de la de cada any: primera novetat és que la majoria dels laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l’OMS recomana també que no es deixi d’administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l’OMS s’exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú no sap quins efectes pot tenir perquè no s’ha fet mai;
la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s’afegeixen a la vacuna per tal d’estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant anomenat AS03 (una combinació d’esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui malalties autoimmunitàries greus al cap d’un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré)[15]; i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EEUU ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat pels possibles efectes secundaris de la vacuna [16]
UNA REFLEXIÓ
Si l’enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s’hauria produït efectivament la pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manca de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau d’irresponsabilitat demostrat per l’OMS, pels governs i per les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d’alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d’euros obtinguts de l’erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pandèmia inexistent, mentre no hi ha prou diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EEUU) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.
Mentre no s’aclareixin aquests fets, el risc que es puguin distribuir vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas no s’han d’infravalorar.
En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d’una vacuna contaminada ni córrer el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.
En cas que la grip s’agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs –entre ells la directora general de l’OMS –, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes més persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses:
1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s’està preparant ara no serviria de res i, tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.
UNA PROPOSTA
La meva proposta és clara:
- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja proposen moltes persones de seny al nostre país
- faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.
[1] Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, juliol 16, 2009. p. 279
[2]‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282
[3] Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279
[4] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[5]US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.
[6] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)
[7] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (http://www.ecdc.europa.eu/">www.ecdc.europa.eu)
[8] Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 setembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe
[9]Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, secció de ciencia, 6 març 2009. Cf. tb. http://domenys.net/content/view/520/1/
http://www.horizons-et-debats.ch/index.php?id=1739
[10] http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009
[11] Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de maig ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.
[12]> Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[13] Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 setembre ’09.
[14] Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agost ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 setembre ’09. WBUR Boston.
[15]Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.
[16]Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 juliol ’09.
dimecres, 23 de setembre del 2009
Concurs de microrelats
He rebut a través del Martí del blog Aquari la informació següent:
L'Associació l'Art d'Escriure ha convocat un concurs de microrelats a la xarxa amb motiu del bicentenari d'Edgar Allan Poe. Les bases per participar-hi són aquí: http://www.microrelatspoe.blogspot.com/
(el dibuix que encapçala el meu post l'he extret de la web del concurs)
(són 150 paraules -150!- i la data d'entrega límit és el 28 de novembre de 2009)
L'Associació l'Art d'Escriure ha convocat un concurs de microrelats a la xarxa amb motiu del bicentenari d'Edgar Allan Poe. Les bases per participar-hi són aquí: http://www.microrelatspoe.blogspot.com/
(el dibuix que encapçala el meu post l'he extret de la web del concurs)
(són 150 paraules -150!- i la data d'entrega límit és el 28 de novembre de 2009)
dimarts, 22 de setembre del 2009
Suscripció i nou número del Paper de Vidre
Regalo una suscripció de la revista virtual Paper de Vidre a tots els lectors de Barcelonetes.com.
:-)
Justament acaba de sortir un nou número, aquest cop dedicat a "les crisis", amb aquesta coberta:
:-)
Justament acaba de sortir un nou número, aquest cop dedicat a "les crisis", amb aquesta coberta:
dimarts, 15 de setembre del 2009
Il.lustre professor SAMA
A la sortida d'algunes estacions de metro és freqüent que un home negre reparteixi propaganda d'un bruixot, vident, mag... El que avui he trobat al fons de la meva bossa diu:
MAESTRO UZMAN
Auténtico Vidente famoso con poderes naturales
25 años de experiencia en todos los campos de la Alta Magia Africana
Ayuda a resolver todo tipo de problemas
Tu futuro no admite ninguna duda, mal de ojo, salud, recuperar la pareja, impotencia sexual, trabajo, papeles, negocios, suerte, alcohol, drogas, problemas familiares, atraer clientes,etc.
Resultados en 24h. - 100%garantizados
Tel. 663 424 348
Tant si es diu Maestro Uzman o Ilustre Profesor Sama, acostumen a oferir els mateixos serveis (no acostumen a incloure neurosis ni depressions), ràpids i garantits, com qui no diu res, al 100%!!
El Ryszard Kapuscinski a Ébano (Anagrama, pag 198) es refereix en un capítol a la manera africana de pensar a propòsit de la causalitat. Es troba en concret a l'oest d'Uganda. Són uns paràgrafs molt interessants:
Hombres como los amba y sus hermanos creen profundamente en que el mundo está regido por fuerzas sobrenaturales. Son unas fuerzas concretas, espíritus que llevan nombres y embrujos que se pueden definir. Son ellos los que dan sentido y curso a los acontecimientos, los que marcan nuestro destino y lo deciden todo. Por eso, en todo cuanto ocurre, nada es casual: la casualidad, simplemente, no existe. Tomemos el siguiente ejemplo. Sebuya conduce un coche, tiene un accidente y muere. ¿Por qué precisamente él? A fin de cuentas, millones de coches han circulado por el mundo aquel día y han llegado a su destino sanos y salvos, y precisamente Sebuya ha sufrido un accidente y ha muerto. Los blancos buscarán causas de lo más diversas. Por ejemplo, que se le han roto los frenos. Pero esta manera de discurrir no lleva a nada, no explica nada, pues ¿por qué precisamente se le han roto los frenos a Sebuya? A fin de cuentas, millones de coches han circulado por el mundo aquel mismo día y todos ellos tenían bien los frenos, mientras que el de Sebuya los tenía mal. ¿Por qué? Dirán los blancos, cuya manera de pensar, ya se sabe, es el colmo de la ingenuidad, que los frenos de Sebuya han fallado porque él no había pensado en comprobarlos y arreglarlos. Pero ¿por qué precisamente tendría que haber pensado en ello? A fin de cuentas, millones de coches, aquel día, etcétera, etcétera.
Comprobamos, pues, que la manera de discurrir del blanco no lleva a ninguna parte. ¡Peor! El blanco, tras establecer que los frenos han sido la causa del accidente y de la muerte de Sebuya, confecciona un informe y cierra el caso. ¡Lo cierra! Y lo hace en el momento en que ¡el caso sólo empieza! Es que Sebuya ha muerto porque alguien le había echado mal de ojo. Esto es obvio y está claro. Lo que no sabemos es quién lo hizo, y es lo que ahora tenemos que investigar.
Totes aquestes coses em va venir al cap la setmana passada quan vaig llegir a La Vanguardia que les prostitutes subsaharianes (sembla que nigerianes) que inunden la part baixa de la Rambla de Barcelona es trobaven lligades a proxenetes per amenaces que aquests feien a les seves famílies i també pels rites de vudú que els dedicaven. (Només faltava això!)
MAESTRO UZMAN
Auténtico Vidente famoso con poderes naturales
25 años de experiencia en todos los campos de la Alta Magia Africana
Ayuda a resolver todo tipo de problemas
Tu futuro no admite ninguna duda, mal de ojo, salud, recuperar la pareja, impotencia sexual, trabajo, papeles, negocios, suerte, alcohol, drogas, problemas familiares, atraer clientes,etc.
Resultados en 24h. - 100%garantizados
Tel. 663 424 348
Tant si es diu Maestro Uzman o Ilustre Profesor Sama, acostumen a oferir els mateixos serveis (no acostumen a incloure neurosis ni depressions), ràpids i garantits, com qui no diu res, al 100%!!
El Ryszard Kapuscinski a Ébano (Anagrama, pag 198) es refereix en un capítol a la manera africana de pensar a propòsit de la causalitat. Es troba en concret a l'oest d'Uganda. Són uns paràgrafs molt interessants:Hombres como los amba y sus hermanos creen profundamente en que el mundo está regido por fuerzas sobrenaturales. Son unas fuerzas concretas, espíritus que llevan nombres y embrujos que se pueden definir. Son ellos los que dan sentido y curso a los acontecimientos, los que marcan nuestro destino y lo deciden todo. Por eso, en todo cuanto ocurre, nada es casual: la casualidad, simplemente, no existe. Tomemos el siguiente ejemplo. Sebuya conduce un coche, tiene un accidente y muere. ¿Por qué precisamente él? A fin de cuentas, millones de coches han circulado por el mundo aquel día y han llegado a su destino sanos y salvos, y precisamente Sebuya ha sufrido un accidente y ha muerto. Los blancos buscarán causas de lo más diversas. Por ejemplo, que se le han roto los frenos. Pero esta manera de discurrir no lleva a nada, no explica nada, pues ¿por qué precisamente se le han roto los frenos a Sebuya? A fin de cuentas, millones de coches han circulado por el mundo aquel mismo día y todos ellos tenían bien los frenos, mientras que el de Sebuya los tenía mal. ¿Por qué? Dirán los blancos, cuya manera de pensar, ya se sabe, es el colmo de la ingenuidad, que los frenos de Sebuya han fallado porque él no había pensado en comprobarlos y arreglarlos. Pero ¿por qué precisamente tendría que haber pensado en ello? A fin de cuentas, millones de coches, aquel día, etcétera, etcétera.
Comprobamos, pues, que la manera de discurrir del blanco no lleva a ninguna parte. ¡Peor! El blanco, tras establecer que los frenos han sido la causa del accidente y de la muerte de Sebuya, confecciona un informe y cierra el caso. ¡Lo cierra! Y lo hace en el momento en que ¡el caso sólo empieza! Es que Sebuya ha muerto porque alguien le había echado mal de ojo. Esto es obvio y está claro. Lo que no sabemos es quién lo hizo, y es lo que ahora tenemos que investigar.
Totes aquestes coses em va venir al cap la setmana passada quan vaig llegir a La Vanguardia que les prostitutes subsaharianes (sembla que nigerianes) que inunden la part baixa de la Rambla de Barcelona es trobaven lligades a proxenetes per amenaces que aquests feien a les seves famílies i també pels rites de vudú que els dedicaven. (Només faltava això!)
divendres, 11 de setembre del 2009
Altres "sistemes operatius"
I com a colofó a la nota de l'altre dia sobre el video còmic Tiempos pasados, on es veien suposades complicacions per sustituir els pergamins per llibres, un comentari sobre un altre "sistema operatiu" que en el seu moment va ser nou: la pissarra.
M'ho van explicar fa mesos, arran d'una reunió d'enginyers de telecomunicacions. Un personatge de Microsoft hi va fer propaganda d'un nou artilugi que estan creant: una mena de taula de vidre destinada a bars, que si hi premessis un botó es transformaria en un ordinador amb moltes noves possibilitats.
El ponent, per emmarcar la cosa, va fer una mica d'història d'avenços tecnològics i sembla que va dir una cosa que de tan òbvia no hi havia caigut mai, però que resulta interessant: que la pissarra és una d'aquestes invencions tecnòlogiques senzilles des del punt de vista tècnic, però que van suposar un salt important en la transmissió de coneixements.
Es veu que la pissarra no va ser inventada fins cap al 1800 i que va tardar ben bé 40 anys a imposar-se. Hi va haver moltes reticències i gent veritablement escandalitzada: A veure com pot ser això que un mestre es giri d'esquena als deixebles!? On queda l'autoritat!? La presència?! Com es manté l'ordre!?
La pissarra va ser decisiva en la propagació de l'ensenyament públic en un moment en què els libres de text eren pura fantasia.
M'ho van explicar fa mesos, arran d'una reunió d'enginyers de telecomunicacions. Un personatge de Microsoft hi va fer propaganda d'un nou artilugi que estan creant: una mena de taula de vidre destinada a bars, que si hi premessis un botó es transformaria en un ordinador amb moltes noves possibilitats.
El ponent, per emmarcar la cosa, va fer una mica d'història d'avenços tecnològics i sembla que va dir una cosa que de tan òbvia no hi havia caigut mai, però que resulta interessant: que la pissarra és una d'aquestes invencions tecnòlogiques senzilles des del punt de vista tècnic, però que van suposar un salt important en la transmissió de coneixements.
Es veu que la pissarra no va ser inventada fins cap al 1800 i que va tardar ben bé 40 anys a imposar-se. Hi va haver moltes reticències i gent veritablement escandalitzada: A veure com pot ser això que un mestre es giri d'esquena als deixebles!? On queda l'autoritat!? La presència?! Com es manté l'ordre!?
La pissarra va ser decisiva en la propagació de l'ensenyament públic en un moment en què els libres de text eren pura fantasia.
dijous, 10 de setembre del 2009
Més sobre la grip i la salut
Després del video Operació Pandèmia, continuem amb la salut.
El meu pare i el seu grup d'amics pràcticament són tots nascuts el 1918 i tenen ara 91 anys.
Estan vellets, ja us ho podeu imaginar.
A l'última sessió de la seva tertúlia setmanal parlaven de la grip A i hi treien importància. Però un ha recordat la seva, de grip, l'anomenada grip "espanyola", que l'hivern del 1918-1919 va asolar Europa i va fer tants morts com la mateixa guerra mundial del 1914-1918, diuen que 19 milions de morts.
Jo vaig sentir a parlar per primer cop d'aquesta grip "espanyola" a les memòries de la Doris Lessing. Ella va néixer justament aquell any i s'hi referix dient, en una imatge poètica, que en un moment de tanta mort, la vida es va ensenyorir de les nenes que naixien llavors, va ensenyorir-se de les seves matrius, i que per això ella es va quedar embarassada als vint anys; la vida havia decidit el seu destí de mare jove.
Després he vist que d'aquesta grip de l'hivern del 1918 se n'ha parlat i escrit a molts de llocs. En qualsevol cas a la tertúlia del meu pare van estar tots d'acord que la seva quinta, quan van ser cridats a files durant la Guerra civil, eren pocs, era una quinta menys nombrosa que les altres, de resultes de la gran mortandat que hi havia hagut entre els nadons l'any que ells van néixer.
No és d'estranyar que ells, els que la van resistir, hagin tingut una salut a prova de bomba -afegeixo jo.
Un d'ells, parlant de salut, recita de memòria les indicacions del Doctor José de Letamendi:
Vida honesta y arreglada,
usar de pocos remedios,
y poner todos los medios
en no alterarse por nada.
La comida moderada,
ejercicio y diversión,
no tener nunca aprensión,
salir al campo algún rato.
Poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.
El meu pare i el seu grup d'amics pràcticament són tots nascuts el 1918 i tenen ara 91 anys.
Estan vellets, ja us ho podeu imaginar.
A l'última sessió de la seva tertúlia setmanal parlaven de la grip A i hi treien importància. Però un ha recordat la seva, de grip, l'anomenada grip "espanyola", que l'hivern del 1918-1919 va asolar Europa i va fer tants morts com la mateixa guerra mundial del 1914-1918, diuen que 19 milions de morts.
Jo vaig sentir a parlar per primer cop d'aquesta grip "espanyola" a les memòries de la Doris Lessing. Ella va néixer justament aquell any i s'hi referix dient, en una imatge poètica, que en un moment de tanta mort, la vida es va ensenyorir de les nenes que naixien llavors, va ensenyorir-se de les seves matrius, i que per això ella es va quedar embarassada als vint anys; la vida havia decidit el seu destí de mare jove.
Després he vist que d'aquesta grip de l'hivern del 1918 se n'ha parlat i escrit a molts de llocs. En qualsevol cas a la tertúlia del meu pare van estar tots d'acord que la seva quinta, quan van ser cridats a files durant la Guerra civil, eren pocs, era una quinta menys nombrosa que les altres, de resultes de la gran mortandat que hi havia hagut entre els nadons l'any que ells van néixer.
No és d'estranyar que ells, els que la van resistir, hagin tingut una salut a prova de bomba -afegeixo jo.
Un d'ells, parlant de salut, recita de memòria les indicacions del Doctor José de Letamendi:
Vida honesta y arreglada,usar de pocos remedios,
y poner todos los medios
en no alterarse por nada.
La comida moderada,
ejercicio y diversión,
no tener nunca aprensión,
salir al campo algún rato.
Poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.
dimecres, 9 de setembre del 2009
Misteris de les traduccions
M'he posat el gadget de traducció del Google i he jugat a fer proves. M'ha semblat que en castellà les traducciones són més o menys potables, en anglès i francès fan riure.
Exemple: hi ha una frase en el post del video Operación Pandemia que diu "Però va al gra". En castellà ja diu només "pero al grano". Passi. Però és misteriosa la traducció en francès: "Mais la dent"; i en anglès: "But the tooth". Em pregunto què deu dir el seu diccionari automàtic: "gra" i "dent" són sinònims?
dimarts, 8 de setembre del 2009
Rostres de Roma
Al MAC (Museu Arqueològic de Catalunya), a la seu de Barcelona, hi ha una exposició que acaba aquest proper 13 de setembre (sempre vaig tard): Rostres de Roma. Molt didàctica.Em vaig quedar parada del munt d'activitats que organitzen. Poso aquí sota una composició simpàtica. És la imatge de la propaganda que fan de les activitats per a nens i famílies.
AFEGIT (un mail que acabo de rebre m'ha fet recordar el que segueix):
Hi vaig anar el diumenge passat. A les 12h començava una visita guiada. De cop i volta van aparèixer a l'entrada del museu una colla de... romans. Dos eren homes armats, un era, posem, un savi, un parell de joves, dues dones, criatures... Em pensava que farien alguna actuació, però no, eren només "figurants" que es van passejar per les sales i van escoltar més o menys les explicacions de la guia. Una de les nenes "romanes" ens va dir que eren allà... "bueno, és per culpa del meu pare, que fabrica coses de romans". El pare era el que anava vestit de savi o de senador o de... Ens va explicar que el negoci es decia Armillum, que havia començat com una afició i que havia acabat sent un modus vivendi (mai millor dit, va dir). Es dedica a fabricar objectes com sandàlies, espases..., a vendre'ls, a participar en festes i esdeveniments de tema romà... A la web de la seva empresa he vist un facsímil d'un ganivet romà plegable que potser us pot interessar.
divendres, 4 de setembre del 2009
Broma
"Tiempos pasados" és un minivideo sobre els primers passos per fer servir un "nou sistema operatiu" que m'ha fet riure... És molt curt i té gràcia, cliqueu aquí.
dijous, 3 de setembre del 2009
Operación pandemia
M'ha semblat molt clar. Són 10 minuts, però va al gra. Es diu Operación Pandemia i informa d'alguns interessos econòmics entorn d'aquesta nova grip. El vídeo és al youtube i es pot veure aquí.dimecres, 2 de setembre del 2009
Girls of Riyadh
Aquest estiu m'han deixat un llibre que el mínim que puc dir és que és diferent. Està editat per PENGUIN BOOKS, i és un llibre de butxaca amb la portada ben acolorida. Al final del llibre hi ha la foto de l'autora, Rajaa Alsanea (vint-i-cinc anys, saudí, metgessa, fent un postgrau d'odontologia a Chicago), envoltada de floretes.
Rajaa Alsanea va escriure una primera versió d'aquesta novel.la, Banat Al-Riyadh, en àrab i la va publicar el 2005 al Líban.Es tracta d'una noia que cada divendres publica anònimament un post explicant la història, o les històries, de quatre de les seves amigues. ¿O són tres, les seves amigues, i l'autora és la quarta? ¿O la segona? ¿Potser és la quinta? Cada cap de setmana, a més de publicar l'episodi corresponent, contesta amb un escrit els nombrosos mails que rep de protesta, d'encoratjament, amb suggerències, amb preguntes o suposicions sobre la seva identitat. Tot el país espera els divendres per posar-se al corrent del nou episodi.
El plantejament de la ficció té frescor.
Es veu que la novel.la, amb les històries d'amor i de desamor de les quatre noies, va tenir molt d'èxit a tot l'Orient mitjà i que a l'Aràbia Saudí va suposar un escàndol i el van prohibir.
L'èxit va situar l'autora entre la classe intel.lectual del país -són les seves paraules- i diu que li va semblar que potser publicar-la en anglès ajudaria que l'Occident tingués una visió més real de les dones de l'Aràbia Saudí. (Això ho afegeixo jo: no parla de les dones ni de les noies, parla de les dones i de les noies de classe molt alta. No pretén que sigui una altra cosa.)
És interessant quan explica que per a la versió anglesa va haver de suprimir molts matisos lingüístics: diferents dialectes àrabs (surten uns personatges que són "de poble", contraposats als que són de la capital), dialecte àrab-libanès (hi ha un personatge que em sembla que vol ser arquetípic: una dona de mitjana edat, libanesa, divorciada, amb un fill homosexual, lliberal, que escandalitza una mica) i àrab-anglès (moltes d'elles viatgen i passen temporades a Amèrica i a Gran Bretanya). El llibre va sortir, doncs, en anglès el 2007: Girls of Riyadh.
No em dedicaré aquí a explicar què els passa a les quatre noies ni a fer cap crítica literària. Però sí una cosa que em va sobtar, tot i que m'ho hauria hagut d'imaginar. En aquest món saudí, tan ric i per tant amb fàcil accès a qualsevol tecnologia, i alhora amb una repressió tan sistemàtica i exagerada dels contactes entre homes i dones, doncs resulta que es passen el dia parlant pel mòbil i xatejant.
Agafem un cas: una noia va a la Universitat perquè vol ser metge. Estudia medicina, en efecte, però hi ha classes per a nois i classes separades per a noies. Els professors (d'amdós sexes) són els mateixos, expliquen el mateix, però els alumnes van a aules diferents. Suposem que un noi i una noia es passen apunts i van a prendre junts un cafè a un bar: els pot treure del bar la policia de la moral i com a mínim fer-los pagar una multa. La manera corrent de tenir contacte sense problemes és passar-se el dia parlant per telèfon.
Un altre cas: a la porta dels grans centres comercials hi ha una mena de guàrdies que vigilen que les dones que hi entren no vagin acompanyades d'homes que no siguin de la seva família. Com que és un lloc que les dones freqüenten en grup (anar de compres amb les amigues), a l'entrada dels centres comercials hi ha nois que donen als grups de noies que hi entren paperets amb el seus telèfons per veure si piquen i els hi truquen. És un sistema molt atzarós i per tant és més segur dedicar-se a buscar amics i contactes pels xats.
He llegit en una entrevista que l'autora deia que pensava tornar a viure a l'Aràbia Saudí -"és el meu deure, intentar que les coses canviïn, no copiar occident, fer-ho a la nostra manera..."- i que la seva mare volia que es convertís en la primera dona ministre del govern.
dimarts, 1 de setembre del 2009
Fotògrafs de guerra
Al MNAC hi ha una exposició molt bona titulada Això és la guerra, fins al 27 de setembre. En realitat es tracta de dues exposicions. Una amb fotografies, algunes molt conegudes, de Robert Capa i l'altra amb fotografies, menys vistes o gens vistes, de Gerda Taro, companya de Capa i fotògrafa com ell.A l'exposició es fa referència a la creació el 1947 de l'agència Magnum per Robert Capa i David Seymour (aquí sota), de qui tornaré a parlar al final d'aquesta nota.
Les fotos de Taro són totes de la guerra d'Espanya.Les de Capa són de diversos fronts: les de la guerra d'Espanya, les del 1938 durant la guerra contra els japonesos a China, les del desembarcament a Normandia del 1944 i les del 1945 que mostren el desplegament dels soldats americans a Alemanya.
M'ha costat triar les fotos per il.lustrar aquesta nota.
De la Gera Taro agafo unes milicianes fent instrucció a la platja de Barcelona:
Del Robert Capa (aquí podeu trobar moltes imatges de Capa) n'he escollit una que mostra una alarma aèrea a Bilbao:
una presa a China el 1938:
una del desembarcament a Normandia (en aquesta adreça podeu trobar moltes imatges de Capa del desembarcament, en el qual va participar personalment):
una altra del 1945 a Alemanya, on un soldat americà escorcolla un soldat alemany detingut:
Les fotos de Capa a Alemanya em van sorprendre. Hi havia més detencions de soldats alemanys, algunes amb puntades de peu incloses:
En aquesta web diuen que el comandament americà no va permetre que aquestes fotos de detencions fossin difoses. ´Es curiós, perquè el secretisme va ser eficaç i sembla que encara duri avui dia: a internet, buscant del dret i del revés, no he trobat més que aquestes petites fotos, cap ampliació.Ara, les morts anunciades:
Gerda Taro mor a Brunete xafada per un tanc el 26 de juliol de 1937. Té 26 anys.
M'ho temia quan ho vaig llegir a l'exposició, i ara ho he confirmat al Wikipedia: "Gerda Taro va perdre la vida en un absurd accident tornant del front de batalla a Brunete. Gerda va pujar en l'estrep del cotxe del General Walter (comandant de la 14a Brigada Internacional). De cop, uns avions enemics volant a baixa altura van provocar el pànic en el comboi i un tanc republicà la va atropellar. Malferida, va ser traslladada urgentment a l'Hospital El Goloso de l'Escorial, on va morir poques hores després. El seu cos va ser traslladat a París, on va rebre tots els honors com una heroïna republicana. Fou la primera dona fotògraf morta en un conflicte bèlic."
Robert Capa tarda més. Mor al Vietnam el 25 de maig del 1954. Seguint un grup de soldats francesos, trepitja en una zona d'herba alta una mina antipersonal deixada pel Viet-minh. Té 40 anys.
Passen dos anys. David Seymour mor el 10 de novembre de 1956, quan cobreix l'armistici de la guerra de Suez i el mata la ràfega d'una metralladora egípcia. Té 44 anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)