El meu pare i el seu grup d'amics pràcticament són tots nascuts el 1918 i tenen ara 91 anys.
Estan vellets, ja us ho podeu imaginar.
A l'última sessió de la seva tertúlia setmanal parlaven de la grip A i hi treien importància. Però un ha recordat la seva, de grip, l'anomenada grip "espanyola", que l'hivern del 1918-1919 va asolar Europa i va fer tants morts com la mateixa guerra mundial del 1914-1918, diuen que 19 milions de morts.
Jo vaig sentir a parlar per primer cop d'aquesta grip "espanyola" a les memòries de la Doris Lessing. Ella va néixer justament aquell any i s'hi referix dient, en una imatge poètica, que en un moment de tanta mort, la vida es va ensenyorir de les nenes que naixien llavors, va ensenyorir-se de les seves matrius, i que per això ella es va quedar embarassada als vint anys; la vida havia decidit el seu destí de mare jove.
Després he vist que d'aquesta grip de l'hivern del 1918 se n'ha parlat i escrit a molts de llocs. En qualsevol cas a la tertúlia del meu pare van estar tots d'acord que la seva quinta, quan van ser cridats a files durant la Guerra civil, eren pocs, era una quinta menys nombrosa que les altres, de resultes de la gran mortandat que hi havia hagut entre els nadons l'any que ells van néixer.
No és d'estranyar que ells, els que la van resistir, hagin tingut una salut a prova de bomba -afegeixo jo.
Un d'ells, parlant de salut, recita de memòria les indicacions del Doctor José de Letamendi:
Vida honesta y arreglada,usar de pocos remedios,
y poner todos los medios
en no alterarse por nada.
La comida moderada,
ejercicio y diversión,
no tener nunca aprensión,
salir al campo algún rato.
Poco encierro, mucho trato
y continua ocupación.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada