Fotògrafs de guerra

Al MNAC hi ha una exposició molt bona titulada Això és la guerra, fins al 27 de setembre. En realitat es tracta de dues exposicions. Una amb fotografies, algunes molt conegudes, de Robert Capa i l'altra amb fotografies, menys vistes o gens vistes, de Gerda Taro, companya de Capa i fotògrafa com ell.
A l'exposició es fa referència a la creació el 1947 de l'agència Magnum per Robert Capa i David Seymour (aquí sota), de qui tornaré a parlar al final d'aquesta nota.
Les fotos de Taro són totes de la guerra d'Espanya.
Les de Capa són de diversos fronts: les de la guerra d'Espanya, les del 1938 durant la guerra contra els japonesos a China, les del desembarcament a Normandia del 1944 i les del 1945 que mostren el desplegament dels soldats americans a Alemanya.

M'ha costat triar les fotos per il.lustrar aquesta nota.

De la Gera Taro agafo unes milicianes fent instrucció a la platja de Barcelona:
Del Robert Capa (aquí podeu trobar moltes imatges de Capa) n'he escollit una que mostra una alarma aèrea a Bilbao:


una presa a China el 1938:
una del desembarcament a Normandia (en aquesta adreça podeu trobar moltes imatges de Capa del desembarcament, en el qual va participar personalment):

una altra del 1945 a Alemanya, on un soldat americà escorcolla un soldat alemany detingut:

Les fotos de Capa a Alemanya em van sorprendre. Hi havia més detencions de soldats alemanys, algunes amb puntades de peu incloses:

En aquesta web diuen que el comandament americà no va permetre que aquestes fotos de detencions fossin difoses. ´Es curiós, perquè el secretisme va ser eficaç i sembla que encara duri avui dia: a internet, buscant del dret i del revés, no he trobat més que aquestes petites fotos, cap ampliació.

Ara, les morts anunciades:

Gerda Taro mor a Brunete xafada per un tanc el 26 de juliol de 1937. Té 26 anys.
M'ho temia quan ho vaig llegir a l'exposició, i ara ho he confirmat al Wikipedia: "Gerda Taro va perdre la vida en un absurd accident tornant del front de batalla a Brunete. Gerda va pujar en l'estrep del cotxe del General Walter (comandant de la 14a Brigada Internacional). De cop, uns avions enemics volant a baixa altura van provocar el pànic en el comboi i un tanc republicà la va atropellar. Malferida, va ser traslladada urgentment a l'Hospital El Goloso de l'Escorial, on va morir poques hores després. El seu cos va ser traslladat a París, on va rebre tots els honors com una heroïna republicana. Fou la primera dona fotògraf morta en un conflicte bèlic."

Robert Capa tarda més. Mor al Vietnam el 25 de maig del 1954. Seguint un grup de soldats francesos, trepitja en una zona d'herba alta una mina antipersonal deixada pel Viet-minh. Té 40 anys.

Passen dos anys. David Seymour mor el 10 de novembre de 1956, quan cobreix l'armistici de la guerra de Suez i el mata la ràfega d'una metralladora egípcia. Té 44 anys.