Sorpreses

Anant pel carrer València, davant del Majestic i vora el Museu Egipci, hi ha l'anunci d'una pensió a un principal. Qui ha fet el cartellet se l'ha estudiat bé i per al punt de la I ha triat una estrella de sis puntes, com l'estrella de David i iferènciada de la de cinc puntes, la tradicional comunista. Blanc, negre, roig. Que el pis sigui el P, per a un estranger deu ser més misteriós. Hi ha gustos per a tothom.
La foto d'aquí sota, que he pescat a Internet, té a veure amb la nota anterior sobre mosaics hidràulics.

30.- El document del dilluns. Mosaics hidràulics

Els mosaics que van cobrir el terra de molts pisos de l'Eixample barceloní finals del segle XIX i començaments del XX s'anomenen hidràulics, per la manera com estaven fabricats. A Viquipèdia trobareu una explicació. Aquí sobre una mostra, amb un error de composició, que segurament sabreu veure. I aquí sota diversos exemples, de més complicats a més senzills.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

29.- El document del dilluns. Excursions familiars

Excursió familiar. A Vallvidrera? No ho sé, però no podia ser gaire lluny d'un mitjà de transport públic.
Es tracta de la família dels meus avis Petit i de la del germà de la meva àvia, amb els corresponents col·laterals: un cunyat, un veí, una cosina. El meu pare és el nen que està dret al mig, el més petit, que deu tenir amb prou feines tres anys.
La foto va ser disparada aproximadament el 1920, per un oncle molt aficionat a la fotografia. Tot el grup devia posar durant una bona estona.
Encara que era una època en què es deia: "Per anar d'excursió posa't un vestit vell", en aquestes fotos em fa gràcia la indumentària dels participants, amb barrets i camises amb corbata.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Il·lustració

A la revista cultural El Núvol han publicat el conte guanyador del concurs TRAMa 2016, Superpop a la gallega, iniciat per Llucia Ramis (és un conte col·lectiu escrit per nou persones). L'han il·lustrat amb un dibuix meu que ja vaig publicar a Barcelonetes en el seu moment i que han trobat corrent per la xarxa. M'ha fet molta il·lusió.

28.- El document del dilluns. Formularis en català i castellà

Avui toquen dos documents poc vistosos, però interessants per la seva excepcionalitat.
És coneguda la repressió sistemàtica del franquisme contra el català, que va ser escombrat de la vida pública de manera absoluta i va quedar arraconat a la vida privada. És per això que resulta curiós el document d'aquí sobre.
Es tracta d'un rebut de contribució urbana, imprès en català i fet servir el 29 de maig del 1939, quan ja feia quatre mesos que a Barcelona imperava el nou règim. Hi ha un segell a dalt i en diagonal que diu "IMPRESO HABILITADO PROVISIONALMENTE".
L'altre document, aquí sota, també en català no va ser fet servir el 1937, com semblaria a primera vista, sinó que el segell indica que el pagament de la contribució urbana es va fer el 22 d'agost de 1944. En aquest cas, per contrarestar la llengua prohibida de l'imprès reaprofitat, hi ha tres segells igualment en diagonal que diuen ARRIBA ESPAÑA.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

27.- El document del dilluns. La febre groga

Aquest és l'envers de la medalla que el meu rebesavi Joan Petit Riera va rebre de l'Ajuntament. Ens havien dit que era alcalde de barri. La menció és bonica: BARCELONA AGRADECIDA. Al revers hi ha l'explicació: A LOS EMINENTES SERVICIOS PRESTADOS EN LA EPIDEMIA DE LA FIEBRE AMARILLA DE 1870.

Aquesta pesta va començar a la Barceloneta i va  fer molts morts durant uns mesos. Molts habitants van marxar de la ciutat.

I una cosa porta a l'altra:
He entrat per donar un cop d'ull a l'Hotel Bagués a la Rambla (cantonada carrer del Carme), perquè a l'entresol hi ha una exposició permanent de joies i peces dels joiers Masriera, oberta al públic en general. I m'ha sorprès veure-hi un exemplar de la medalla: la van dissenyar els germans Masriera. Com a tants d'altres personatges catalans, Ramon Casas els va retratar. El primer és Josep Masriera i Manovens i el segon el seu germà Francesc.

Tenien la botiga on ara hi ha l'Hotel Bagués i abans la joieria Bagués. A la dècada del 1880 es van fer construir un temple - taller d'estil clàssic al carrer Bailén, entre els carrers Diputació i Consell de Cent. Encara és dempeus, convertit en església i entaforat entre cases de pisos. Aquí sota la reixa d'entrada.
Eren maçons?

 (Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Signeu la petició perquè no es posin les anelles de Frederic Amat a la façana del Liceu. Jo ho acabo de fer.

26.- El document dels dilluns. El dos cavalls

Document dedicat a la Júlia Senra Petit.

És una propaganda de l'any 1999 del Club d'Amics del 2CV a Catalunya. Era dins una carpeta del meu pare, que des del començament de la dècada del 1960 havia fet del 2CV el seu cotxe. Hi transportava néts, unitermos, bidons d'oli i el que fes falta. Conduïa sense deixar de fumar mai amb pipa i, per buidar-la, obria la finestra i la picava contra la part exterior de la carrosseria. Havia muntat dins del cotxe un sistema de refrigeració que consistia en uns tubs de cartró que et dirigien l'aire exterior cap on desitjaves. I hi tenia una gruixuda cadena de ferro que a la nit penjava del volant per desanimar els lladres que miressin per la finestreta. Hi va haver una època que a casa meva s'aprofitaven els seients dels antics dos cavalls i es feien servir de sofàs.

Li van deixar la propaganda al parabrises del 2CV i la va guardar amb tant d'afecte com tenia al  cotxe.

Quan el meu pare estava agonitzant, ara fa aproximadament un any, va aparcar a la vorera del davant un dos cavalls de color groc. "Sembla que l'hagi vingut a buscar" va dir un nebot meu. 

Tanco amb un dibuix de Sempé.

 

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Ja fa un any...

Ja fa un any que va marxar. La seva néta Júlia ha publicat la foto del recordatori amb una frase seva: "Fes bondat, que sempre és un bon consell".

25.-El document del dilluns. Pere Quart - Heribert Barrera

 

Entre curiositats diverses, he trobat un full amb un vers de Pere Quart dedicat a Heribert Barrera, l'abril del 1984, el moment en què Barrera deixa la Presidència del Parlament de Catalunya. També he trobat el mateix poema publicat a Vilaweb.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Amb els belgues

24.- El document del dilluns. Misèria a la postguerra

Setena pàgina d'una carta escrita pel meu pare el juny del 1943, des del Ferrol, on havia anat a muntar una instal·lació frigorífica a l'escorxador. Explica el viatge de Barcelona a Madrid, on ha arribat amb set hores de retard. Després descriu meravellat com és la badia entre Betanzos i El Ferrol: 

[…] es passa per sobre la ria que és preciosa, amb quantitat enorme del que en podríem dir sub-rias, tot ple d’herbes i castanyers que fan bonic. Moltes vaques que pasturen pels prats i barques que pesquen a l’aigua.

I llavors hi ha un detall que dóna llum sobre la dura vida en la postguerra:

Quan vaig arribar al Ferrol una dotzena de dones es van tirar a sobre la meva maleta amb la promesa de portar-la corrents, tan lluny com volgués i al preu que em semblés. Vaig estar una estona dient que no fins que al final una mosseta d’uns quinze anys em va convèncer i em vaig deixar agafar la maleta. De seguida se la va posar en equilibri sobre el cap i a un pas que no la podia seguir, tot i que freqüentment es parava a recollir burilles de terra, mantenint però la maleta damunt del cap amb un sentit de l’equilibri que no es veu a cap circ, vam arribar al Suizo [...]


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

 

23.- El document del dilluns. Acostumar-se a la fotografia

Aquesta foto és feta a la fàbrica de blondes Volart, al carrer Dos de Maig de Barcelona, a mitjan dècada del 1940. Entre les fotos de la mateixa fàbrica que vaig publicat fa un mes i mig i aquesta, han passat trenta anys i no han passat en va.
A diferència de les imatges antigues on els rengles de treballadors apareixien rígids, vestits de fosc i amb cara seriosa, com si el fotògraf, en disparar la instantània, els anés a fulminar, aquesta és una imatge de noies que ja s’han fotografiat algun cop; se les veu divertides per l’estona d’esbarjo i les bromes que comporta la foto. 


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

22.- El document del dilluns. Guanteria

Avui, dos documents relacionats amb una botiga que anunciava "GUANTES Y MEDIAS", però que venia també bijuteria i perfumeria. Era al núm. 12 del carrer del Pi i tenia un rètol que deia "CARMEN", el nom de la propietària.Va sortir com a fons d'una fotografia al diari La Noche del dilluns 29.6.1931 (segons va anotar la mateixa Carmen amb llapis al peu del retall). Un cotxe passa per davant de la seva botiga amb una pancarta que diu "Mireu la història del Avi, ella vos orientarà" i el diari comenta "Uno de los coches que recorrieron ayer la ciudad".

En efecte, el dia abans, diumenge, hi havia hagut eleccions a les Corts espanyoles, les primeres després de la proclamació de la II República; Esquerra Republicana havia tret molt bons resultats i ho celebrava recorrent Barcelona amb cotxes que feien propaganda (amb una frase de to messiànic referida a Macià en la pancarta de la foto).

I aquí sota un altre document: una carta dirigida a la Carmen Benet Petit, la tieta que tenia la botiga, l'estampa de Sant Expèdit, agendes on anotava el dia a dia i un paquetet amb correspondència d'un seu parent amb una ballarina. La carta és d'un fabricant de guants de Grenoble. Sorprèn les dimensions de la fàbrica en el dibuix del paper de cartes i les nombroses representacions de la firma, a tantes ciutats i tan allunyades: Alexandria, Johanesburg, Bucarest, Melbourne, Buenos Aires, Estocolm, Atenes... La data és el 1r de febrer del 1939, just després de l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona i el text és una barreja que expressa desitjos de pau i ganes de reprendre el negoci. (Jo diria que aquests fabricants més aviat eren de l'altre bàndol.)

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

50 anys de la Caputxinada

Actes de la commemoració:
-Dilluns dia 7 a les 19h a l'Ateneu Barcelonès
-Dimecres dia 9 a les 17h a l'església dels Caputxins de Sarrià, organitzat pel Memorial Democràtic
-Divendres dia 11 a les 12h al Paranimf de la Universitat de Barcelona

Fa cinquanta anys, el 9 de març de 1966, es va constituir al convent dels Caputxins de Sarrià l'SDEUB, el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Era un atemptat directe a la llei d'associacions franquista. La policia va envoltar el convent i els estudiants, així com els intel·lectuals que donaven suport a l'acte, van estar-hi tancats tres dies, fins que van ser desallotjats.
Ho vaig viure quan tenia quinze anys, feia 6è de batxillerat paret per paret amb el convent dels Caputxins, i els meus dos germans, més grans que jo, hi eren.

Aquí sota, foto de la policia inspeccionant el Mercedes del pintor Antoni Tàpies, aparcat davant del convent dels Caputxins.

Correus

Dibuixant a Correus. Es un edifici que fa una mica de por, sobretot al vespre. Quan l'estava acabant vaig pensar un títol: "Assassinat a Correus".
Els meus companys a dins van aconseguir fer dibuixos molt macos

Tots i totes

(De Vilaweb)

Carme Junyent i Quim Monzó parlen del ‘tots i totes’: ‘Una de les estupideses més grans que s’han fet en la història’

'Canviant les paraules no es canvia la realitat de les dones', diu la directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades

21.- El document del dilluns. El funicular

Aquesta postal era a la caixa japonesa on la meva àvia guardava les postals que no li van cabre als dos àlbums. Està escrita el 1907 i la foto és del funicular del Tibidabo, inaugurat el 1901. Si l'amplieu, veureu que el rètol de la casa diu APEADERO - OBSERVATORIO. S'entén: l'Observatori Fabra, on accedien amb transport públic tant els empleats com els científics.

Vaig tenir un moment de desconcert, perquè al funicular on actualment hi ha un apeadero a mitja pujada (a l'alçada de la carretera de les Aigües) és el de Vallvidrera. Per això vam anar a "investigar" amb una amiga.

Avui, al funicular del Tibidabo ja no hi ha cap baixador intermedi, però l'edifici de l'antic baixador continua dempeus i el funicular hi passa a fregar. El que més sorprèn és el canvi de panorama. La terra erma que apareix a la postal, ara és plena de verd. Això sí, un verd polsegós i desordenat, arbres alts, torts i molta bardissa, una vegetació impenetrable, entre altres coses perquè pel mig hi ha una malla de ferro rovellat que protegeix tota la línia del funicular.

La foto porta impreses en vermell tres inicials, A.T.V., que corresponen a l'editor de moltíssimes sèries de postals: Àngel Toldrà i Viazo. Aquesta foto, així com moltes altres d'aquestes sèries, va ser disparada per Lucien Roisin, fotògraf francès establert a Barcelona, que va fer a Espanya més de 50.000 instantànies per a postals. Va travar amistat amb el Doctor Andreu, que va donar-li l'exclusiva de les fotos del Tibidabo. Ara s'han publicat llibres i s'estan fent estudis del prolífic fotògraf, perquè a més de la qualitat tècnica de les seves imatges va contribuir amb les postals a la difusió d'imatges i a la cultura. 
 
(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

(Agafat de Vilaweb)

Varufakis: ‘Si no parlem clar, el capitalisme es menjarà la democràcia’

Us oferim sencera i traduïda al català la conferència TED talk que l'ex ministre grec ha impartit a Ginebra

La vaga del metro

Em sap molt de greu que aquesta setmana hi hagi vaga de metro i autobús. El Congrés del Mobile no és un congrés qualsevol que només omple butxaques de taxistes, hotelers i restauradors, sinó és un congrés d'una indústria puntera que ofereix llocs de treball de qualitat (i també escombraria, per descomptat). En l'actual situació, amb desmoralització de tants per la penúria i per la falta de feina, posar en perill oportunitats de remuntada em sembla malèvol.
No entro en el que demanen els empleats, perquè m'excitaria massa. La premsa ho explica. Només un punt, però: en altres lluites van aconseguir que tots els empleats tinguessin les vacances als mesos d'estiu. La dificultat que això va crear es va pal·liar agafant treballadors que feien hores a l'estiu (crec que són treballadors a temps parcial, tot i que no conec bé les condicions). Si un dels punts que ara es reivindiquen és que aquests treballadors tinguin les mateixes condicions que els altres, tornarem a estar en la mateixa: a l'estiu un autobús cada 25 minuts.
Aquesta setmana, cada cop que vegi congressistes barallant-se amb un mapa, els oferiré ajuda. Ahir ja vaig començar.

20.- El document del dilluns. L'observatori

He trobat dos exemplars d'aquest menú, sense data. Per la imatge i perquè és en català, suposo que es tracta de l'observatori Fabra. I també perquè els menús eren entre papers de Josep Comas i Solà, que en va ser el primer director i era germà de la meva àvia. No sé per quin motiu es devia celebrar l'àpat, potser va ser en ocasió de la inauguració el 1904. En tot cas llegeixo que, entre el Llomillo a la Novetti i el Rostit, van servir Casiopeas, que probablement era alguna invenció del cuiner en honor de l'astronomia: Casiopea és una constel·lació en forma de W, normalment força visible.

No fa molt vaig anar a fer una visita a l'Observatori i em va fer gràcia el dibuix esquemàtic del bitllet, amb cúpula, ullera i entrada neoclàssica-maçònica. I ballant al voltant, com si fossin estrelles, les inicials de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la qual pertany l'Observatori.

La noia que ens va fer de guia va dir, entre moltes altres coses, que Barcelona, durant tants anys girada d'esquena al mar, mirava cap a Collserola i que la figura de l'observatori és present a la retina dels barcelonins.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Retrats una vegada més

Més sessions de retrats entre dibuixants. I una mica de modificació amb programes de dibuix que aclareixen, enfosqueixen i fonen colors.

19.- El document del dilluns. Jugar al quinto

Avui, imatges de família.
El bingo té un antecedent que a casa meva en deien el quinto (no quina, sinó quinto). Les marques que es posaven a sobre els cartrons no eren fitxes, sinó mongetes seques, i el bombo era una garrafa, tal com es pot veure a la foto de la família Petit, més alguna veïna, reunida a casa l'avi al carrer d'Aribau per passar un diumenge a la tarda, per allà l'any 1913.
Si s'amplia i es mira bé, es pot veure que el nen més gran ja sap els números i s'hi fixa amb una concentració endimoniada, la nena escolta el que diuen les dones i el més petit, que va ser el meu padrí Mario, juga amb les mongetes. I que a la pantalla del llum de gas hi entra un cable, perquè ja l'han transformat en llum elèctric.
El que no es pot endevinar per la foto és la manera com es denominaven alguns números. Si s'havia de cantar el 15 es deia la niña bonita, el 33 eren els anys de Cristo, el 77 les banderes d'Itàlia, el 44 les cadiretes, el 22 els aneguets... Algunes d'aquestes expressions encara són vigents.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

18.- El document del dilluns. Una ballarina

Entre tots aquests documents, procedents del tancament de diversos pisos familiars, que he anat llegint i catalogant i que ara comparteixo amb vosaltres, hi havia d'haver alguna història heterodoxa. I sí, hi és. Finalment ha sortit "la ballarina": un paquet amb cartes en italià signades per una noia també italiana, de nom artístic Ketty Lewis, fotos i retalls de diari sobre les seves actuacions a El Caire i a Beirut.
L'orient mitjà!
Som al 1948 i el receptor d'aquesta correspondència n'ha fet un paquetet i abans d'emigrar a l'Argentina l'ha confiat secretament a la Carmen, una bellíssima persona, una tieta soltera que tenia l'estampa de Sant Expèdit entre la seva correspondència i que va dur petits dietaris tota la seva vida.
Jo obro el paquet seixanta-set anys després.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Dibuixant a la Biblioteca Agustí Centelles

Dibuixant a la Biblioteca Agustí Centelles, al carrer Urgell entre Mallorca i Provença..

CLASSES D'INFORMÀTICA PER A GENT GRAN

Us agrairé que en feu difusió.