dilluns, 21 de març del 2016

24.- El document del dilluns. Misèria a la postguerra


Setena pàgina d'una carta escrita pel meu pare el juny del 1943, des del Ferrol, on havia anat a muntar una instal·lació frigorífica a l'escorxador. Explica el viatge de Barcelona a Madrid, on ha arribat amb set hores de retard. Després descriu meravellat com és la badia entre Betanzos i El Ferrol: 

[…] es passa per sobre la ria que és preciosa, amb quantitat enorme del que en podríem dir sub-rias, tot ple d’herbes i castanyers que fan bonic. Moltes vaques que pasturen pels prats i barques que pesquen a l’aigua.

I llavors hi ha un detall que dóna llum sobre la dura vida en la postguerra:

Quan vaig arribar al Ferrol una dotzena de dones es van tirar a sobre la meva maleta amb la promesa de portar-la corrents, tan lluny com volgués i al preu que em semblés. Vaig estar una estona dient que no fins que al final una mosseta d’uns quinze anys em va convèncer i em vaig deixar agafar la maleta. De seguida se la va posar en equilibri sobre el cap i a un pas que no la podia seguir, tot i que freqüentment es parava a recollir burilles de terra, mantenint però la maleta damunt del cap amb un sentit de l’equilibri que no es veu a cap circ, vam arribar al Suizo [...]


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)
 

1 comentari:

Miquel IP ha dit...

preciós aquest record documentat!