Setena pàgina d'una carta escrita pel meu pare el juny del
1943, des del Ferrol, on havia anat a muntar una instal·lació frigorífica a l'escorxador. Explica el viatge de Barcelona a Madrid, on ha arribat amb set hores de
retard. Després descriu meravellat com és la badia entre Betanzos i El
Ferrol:
[…] es passa per sobre la ria que és preciosa, amb quantitat enorme del
que en podríem dir sub-rias, tot ple d’herbes i castanyers que fan bonic.
Moltes vaques que pasturen pels prats i barques que pesquen a l’aigua.
I llavors hi ha un
detall que dóna llum sobre la dura vida en la postguerra:
Quan vaig arribar
al Ferrol una dotzena de dones es van tirar a sobre la meva maleta amb la
promesa de portar-la corrents, tan lluny com volgués i al preu que em semblés. Vaig estar una estona dient que no fins que al final una mosseta d’uns
quinze anys em va convèncer i em vaig deixar agafar la maleta. De seguida se la
va posar en equilibri sobre el cap i a un pas que no la podia seguir, tot i que
freqüentment es parava a recollir burilles de terra, mantenint però la maleta
damunt del cap amb un sentit de l’equilibri que no es veu a cap circ,
vam arribar al Suizo [...]
(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)
(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)
1 comentari:
preciós aquest record documentat!
Publica un comentari a l'entrada