diumenge, 14 de febrer de 2016

19.- El document del dilluns. Jugar al quinto


Avui, imatges de família.
El bingo té un antecedent que a casa meva en deien el quinto (no quina, sinó quinto). Les marques que es posaven a sobre els cartrons no eren fitxes, sinó mongetes seques, i el bombo era una garrafa, tal com es pot veure a la foto de la família Petit, més alguna veïna, reunida a casa l'avi al carrer d'Aribau per passar un diumenge a la tarda, per allà l'any 1913.
Si s'amplia i es mira bé, es pot veure que el nen més gran ja sap els números i s'hi fixa amb una concentració endimoniada, la nena escolta el que diuen les dones i el més petit, que va ser el meu padrí Mario, juga amb les mongetes. I que a la pantalla del llum de gas hi entra un cable, perquè ja l'han transformat en llum elèctric.
El que no es pot endevinar per la foto és la manera com es denominaven alguns números. Si s'havia de cantar el 15 es deia la niña bonita, el 33 eren els anys de Cristo, el 77 les banderes d'Itàlia, el 44 les cadiretes, el 22 els aneguets... Algunes d'aquestes expressions encara són vigents.

(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Cap comentari: