diumenge, 31 de gener de 2016

17.- El document del dilluns. Incomunicació


Són les pàgines d'un dels 46 dietaris que ens van arribar d'una cosina del meu avi Petit, la que he explicat que tenia l'estampa de Sant Expèdit. Aquí sobre, les anotacions que corresponen a l'aixecament dels nacionals el 19 de juliol del 1936. Vivia a Barcelona, al carrer d'Aribau entre Diputació i Consell de Cent, prop del Seminari, que va veure cremar.
La incomunicació amb altres llocs de la península era total i aquells dies els diaris no donaven més notícies del conflicte que les de l'aixafament de la sublevació a Barcelona i les de la marxa dels voluntaris cap a l'Aragó. Una setmana després de l'aixecament feixista, llegint aquest dietari sembla que l'únic problema sigui Saragossa.
(En el dietari del meu avi -el que he citat al document del dilluns 4 a propòsits dels bombardejos- escriu cap a finals de juliol del 1936 que ha anat a casa d'un parent que té un aparell de ràdio i que a través de ràdio Sevilla s'han assabentat que hi ha moltes províncies on han triomfat els nacionals.)
Per això, el que m'ha cridat l'atenció d'aquestes notes que publico és el que transcric en vermell:

Diumenge 19 de juliol:
Avui s'han sublevat tropes i no es pot sortir de casa pels tiros i canonades.

Dilluns 20 de juliol:
Segueix la revolució i cremen les esglésies amb un gran tiroteig. La Lluïsa comença les vacances.

Dimarts 21 de juliol:
Cremen el seminari i per lo tant hem tingut dugues hores de tiros. A la tarda hem sortit amb la Julieta i en Ricard i no podíem tornar a casa pels tiros.

Dimecres 22 de juliol:
Segueix la revolució amb saquetjos de botigues i requisament de cotxes

Dijous 23 de juliol:
Segueix igual, van sortint columnes d'homes voluntaris cap a Saragossa perquè allà encara està en poder dels militars

Divendres 24 de juliol:
Tot va seguint igual. Encara no obren les botigues, sols les de menjar. En Feliu i en Paco van amb un permís del Comitè Revolucionari amb cotxe a buscar els de Sant Just.

Dissabte 25 de juliol:
En Feliu i en Paco van a Sant Just a buscar el germà de l'Emilio a Sant Just. Ja va algun autobús, comencen a circular els tramvies.

Diumenge 26 de juliol:
Dec a la caixa 157 pts. Segueix igual però ja va algun tramvia. Viatge a Sant Just 2ptes.

Dilluns 27 de juliol:
Es va normalitzant la vida, però Saragossa encara es resisteix.

Dimarts 28 de juliol:
Donen l'ordre d'obrir el comerç però ningú ho fa. 

També tinc a les mans exemplars de La Vanguardia i de El Día Gràfico del 23 i del 25 de juliol del 1936. (Entre parèntesi: estaven amagats dins d'un diari de l'any 1952 dedicat al Congrés Eucarístic que es va celebrar a Barcelona aquell any. Que una família amagués un diari en català del juliol del 1936 dins d'un diari en castellà del 1952, dóna una idea de les precaucions extremades davant l'omnipresència de la repressió franquista). Torno al tema d'avui: aquests diaris del 1936 de què parlo tenen fotos realment bones del que havia passat a Barcelona, algunes de les quals després s'han difós molt, però no diuen res de la resta d'Espanya. La incomunicació per a la població era total.


(Aquí podeu veure tots els Documents del dilluns)
(I aquí els del Temps de correspondència)

Cap comentari: