Camí de Santiago 33. Passant per pobles i ciutats

(Cliqueu per veure la imatge sencera.)

A les ciutats sembla que parar-s'hi és obligat. Però travessant pobles petits no sempre m'aturo, encara que sempre s'hi veuen coses: les bodegues familiars, les construccions de tàpia, les camionetes de venda ambulant que toquen el claxon anunciant la mercaderia... Aquí sobre, dibuix de La Estrella, a Mansilla de las Mulas, de color groc i marró i d'estil art déco, que suposo que devia haver estat una societat o casino, i que ara és una immensa discoteca.

En aquest tram del Camí he descobert més estàtues d'aquestes tan realistes que evoquen tipus i oficis passats i que s'han instal.lat a les ciutats amb governs del PP. Afegeixo a la llista les d'aquest any: a Palencia m'he topat al carrer major amb una castanyera i una niña de la comba; a Ponferrada, a la plaça principal, hi ha un barquillero, un home que al mig del carrer feia i venia neules (aquí al costat).

A Molinaseca, un poble del Bierzo, hi ha una escultura que representa un embotit. Podria ser una sobrassada, un bisbe, un llom, perquè és curt i gruixut. Però en realitat es tracta del botillo, l'embotit típic de la regió. La mida de l'escultura és immensa, sobretot si tenim en compte el tema del que es tracta. Posem que té un metre i mig d'alçada, i una mida semblant de llargada. Està dedicada a l'empresari que va promocionar la indústria de la xarcuteria en aquesta zona. Vegeu la foto d'aquí sota. No és poètica.

A molts pobles, a l'entrada, hi tenen un rètol que diu pueblo tal, Camino de Santiago, Patrimonio Cultural Europeo. Hi ha un escut petitet de la Comunitat Europea que em fa pensar que ha estat pagat amb fons europeus. Doncs bé, arribant a un conjunt de set o vuit cases que es diu Chozas de Abajo, em topo amb un cartell diferent, molt gran, molt alt i molt ben empalat que diu:  
Excelentísimo Ayuntamiento de Chozas de Abajo
Bienvenidos, Welcome, Willkommen
Real Camino Francés
"El futuro tiene camino"
I ara que no vingui ningú a dir que a Chozas de Abajo no tenen idees. 

Travesso un poble que es diu Hospital de Órbigo, amb un pont famós sobre el riu Órbigo. És famós pel que s'ha anomenat el Paso Honroso, o sigui una bravuconada d'un cavaller, un tal Suero de Quiñones,que cap al 1400 i tants va decidir organitzar un torneig que havia de durar un mes, en el qual tot cavaller que pretengués travessar el pont havia de lluitar contra ell i els seus amics o bé deixar un guant en senyal de covardia i passar el riu com pogués per sota el pont. Es veu que el torneig era per impressionar la dama que pretenia, doña Leonor de Tovar. En aquest pont hi ha diversos cartells explicant els fets, es veu que fins i tot Cervantes s'hi va referir al Quixot. També hi ha un vers provençal o aprovençalat atribuït al tal Suero, reclamant amor a la donzella. El copio lletra per lletra: 
SI A VOUS NE PLSYST AVOYR MESURA
CERTES IE SUY SANS VENTURA
Crec que es podria traduir per:
Si a vos no plau tenir mesura
Certament que jo sóc sens ventura
Però els dels cartells van més directes i el tradueixen així:
Si continuáis con tanto rigor
Estoy perdido

Hi ha una cosa d'aquest Hospital de Órbigo que vaig trobar curiosa, que també és medieval i que també vaig aprendre en un d'aquests cartells del carrer. Es veu que hi va arribar a haver tants hospitals i albergs de peregrins, que el municipi va crear el càrrec de veedor. El veedor havia de passar cada dia per tots aquests hospitals a ver les caras dels que hi dormien per assegurar-se que no les tornava a veure l'endemà a un altre hospital i que, per tant, els peregrins només passaven una nit al poble, ja que hi havia aprofitats que cada dia canviaven d'hospital amb la qual cosa aconseguien menjar i dormir de franc un parell de setmanes.

Últim detall d'aquest Passant pels pobles: a Reliegos (León) crec que hi ha una guerra caciquil, centrada en el comerç i els albergs. L'alberg municipal i el cafè tradicional del poble -que també ven menjar- fan pinya contra un nou alberg privat -si fa o no fa del mateix preu que el municipal- i contra un nou bar -modern, amb graffitis a la façana. L'encarregat de l'alberg municipal -que vés a saber si no és l'alcalde i tot- et diu: Vaya al bar tal, no vaya al restaurante del otro albergue, no va nadie, no sé ni qué ponen para cenar... És bastant descarat. I el que encara és més patètic és que per la calçada dels carrers asfaltats del poble hi ha guerra de fletxes. Explicació prèvia: tot el camí està marcat amb fletxes de color groc i quan s'arriba als pobles molt sovint hi ha dues fletxes, la que condueix a l'alberg i la que marca la continuació del camí si és que es vol passar de llarg. Doncs a Reliegos hi ha un fotimer de fletxes a terra, per marejar qualsevol, ja que els de l'alberg privat han pintat les "seves" fletxes que duen al "seu" local, d'un color groc que ja és super cridaner.

Són gent de mal temperament? No hi ha feina per a tots? És la crisi? Tenen la divisa de Al negociante forastero, ni agua? O en aquest poble li toca manar el que ha manat sempre?