En aquestes planícies de camps cultivats, els boscos són molt apreciats. Aquest era de roures, a l'oest de la província de León.
Abans havia travessat un bosquet d'alzines, amb llangardaixos que corrien a amagar el seu color verd sota les pedres. Vaig trobar-me un personatge amb motxilla que havia plantat una càmera de fotos damunt d'un trípode al mig del camí. Era una situació una mica estranya i no em vaig parar a preguntar. Vaig dir un "buen camino" que és la manera breu de saludar i vaig passar de llarg. Un bon dia, una francesa em va fer riure quan després de saludar algú amb un "buen camino", va bufar: "On l'aura dit des fois ce Buen camino à la fin!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada