Entre León i la següent etapa, Villar de Mazarife, hi ha cereal i més cereal i també extensions immenses on no hi ha res de res. Al vespre veig passar un ramat de bens, molt llarg, vigilat per un parell o tres de gossos. El pastor va al davant muntat dalt d'un burro.
Aquí sobre, uns pins al mig dels camps. És el dibuix que prefereixo de tots els que m'han anat sortint, perquè trobo que s'hi reflecteix que aquest paisatge tan sec, tan auster, amb el seu punt de monotonia, té un paper important en l'espiritualitat del camí de Sant Jaume. Al final d'aquesta sèrie vull fer una nota parlant d'això, dels motius per fer-lo i d'alguns personatges que hi he trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada