L'arribada a la ciutat de León és maca. Des de dalt d'un coll es veu tota la ciutat allà baix, i al mig de l'aglomeració destaca la façana de la catedral i les seves torres.
Comentari breu sobre la Catedral de León. Té més superfície de vitralls antics que qualsevol altra catedral gòtica. L'efecte és simplement meravellós. Hi ha un servei d'audioguia que val la pena: mitja horeta d'explicacions intel.ligents.
Durant la visita vaig perdre el meu quadernet i quan me'n vaig adonar ja era tard i la catedral estava tancada. Vaig esperar l'hora d'obertura de l'endemà per preguntar si l'havien trobat. Quan la cap de les guies va tornar somrient a dir-me que el senyor de manteniment havia recollit un quadern, vaig respirar alleujada. Mentre no venia aquest senyor amb el meu bloc, la cap de les guies em va fer una visita guiada privada molt interessant.
Em va parlar extensament dels problemes de construcció de la catedral. Es veu que el terra se'ls movia i que no hi havia forma de donar per bons els fonaments. Alguns parlaven d'un talp (un topo). Finalment va resultar que no hi havia cap talp, sinó que s'estava construint a sobre d'unes antigues termes romanes i l'hipocaust (la zona buida que hi ha sota les piscines, aguantada només per pilars petits, per on passa l'aire calent), que aquest hipocaust, doncs, no era una base prou sòlida per a una catedral gòtica d'aquelles dimensions. D'aquí que quan van aconseguir solucionar el problema i tirar-la amunt, van posar a sobre d'una de les portes una gran closca de tortuga, com a símbol d'aquell fals talp.
També em dóna moltes explicacions de la restauració de mitjans del segle XIX, dirigida per l'arquitecte Juan de Madrazo (després de mirar a Wikipedia entenc que al carrer Madrazo de Barcelona li hagin posat carrer dels Madrazo, perquè són una família que Déu n'hi dó). Va haver de refer pràcticament des de la base tota una ala del temple i la guia m'ensenya les assimetries a arcs i a columnes degudes als contrapesos que va haver d'enginyar. Em diu també que no fa molt van rebre la visita d'un grup de 80 restauradors anglesos que venien a estudiar de prop aquesta restauració del XIX. I em parla de l'actual restauració dels vitralls, que desfan i poleixien peça a peca.
Però hi ha altres llocs a León!
La Colegiata de San Isidoro té una cripta amb pintures romàniques que fan la visita imprescindible.
La Casa Botines de Gaudí, que pel meu gust és una obra tímida.
Un centre peatonal molt agradable.
Una plaza Mayor que és com la de Madrid però més petita.
Algunes escultures de bronze modernes, d'aquestes hiperrealistes, de què ja he parlat.
Plaques commemoratives a molts llocs. Una diu:
"Aquí nació Guzmán el Bueno" (!)
Una altra:
"En esta casa vivió Rodrigo Díaz, el Cid, y tuvo una hija. Su mujer, Jimena Díaz, salió de esta casa para la misa de parida" (!!)
A la ciutat de Palencia hi havia carrers i restaurants amb noms també molt evocadors: Doña Berenguela, Doña Urraca...
Acabo amb una frivolitat seriosa: en un aparador de roba interior molt sexy, gairebé estil travesti, hi ha un cartell de suport a la marxa minera d'aquest mes de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada