Entrar i sortir de les comarques a peu, veure-les més o menys senceres des d'un coll, és molt bonic. Arribant a una creu de terme, abans de començar la baixada cap a Astorga, es veu una gran extensió de la comarca que s'anomena La Maragateria. Al centre hi ha els campanars de les esglésies d'Astorga, i al fons el Monte Teleno de 2.188m d'alçada.
Abans d'entrar al Bierzo es va pujant i pujant fins arribar a la Cruz de Ferro, a 1.530m. Al peu d'aquesta creu hi ha un munt de pedres dipositades pels viatgers, sembla que des de temps immemorials. Diuen que aquí mateix hi havia hagut un temple a Mercuri, el déu dels viatgers i dels comerciants I que hi ha memòria que hi deixaven pedres els arrieros i els que anaven des del Bierzo a Castella a segar els camps. (Dels del Bierzo en diuen bercianos. He passat per un poble que es deia Bercianos, perquè va ser un nucli fundat per gent del Bierzo; i dels de la Maragateria en diuen maragatos.)
Al Bierzo hi ha canvi de paisatge. Ara hi ha castanyers i nogueres i també moltes falgueres. La vall del dibuix era plena de ginesta florida, el cel era tapat i plovisquejava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada