dimecres, 15 de juny de 2011

Parlaments

Avui els parlamentaris del Parlament de Catalunya han estat maltractats. Veient les imatges a la televisió m'he sentit molt incòmoda i he acabat indignada.

No fa gaire vaig tenir l'oportunitat de visitar el Senat i també d'assistir com a públic a una sessió de les Corts espanyoles. Va ser interessant. Una de les coses que sorprenen a molts visitants és el comportament de senadors i diputats en els respectius hemicicles. Es veu que els visitants com jo, troben que els representants entren i surten, parlen entre ells, llegeixen papers, miren els mòbils i no escolten gaire els que parlen des de la tribuna ... L'amic que m'ensenya el Senat em diu que els parlamentaris hi van a parlar entre ells, a discutir i a participar a comissions més restringides on s'estudien i elaboren els afers... que hi van a parlar i a fer política i que ningú no s'hauria d'escandalitzar d'alguns aspectes formals als hemicicles. M'ensenya el passadís on tenen els respectius despatxos els membres de l'Entesa i constato que tots tenen la porta oberta i que entren i surten del despatx d'un i de l'altre. En prenc nota.

He acabat de llegir les Memorias de un beduino en el Congreso de los diputados de Labordeta.
M'han agradat i també entendrit. És el relat de l'actuació voluntariosa, a estones escèptica, sempre honrada d'un diputat que representava un partit minoritari, la Chunta Aragonesista. Hi està molt ben explicat el moment sonat en què Labordeta va enviar literalment "a la mierda" els parlamentaris del PP que li demostraven el seu menyspreu. En algun moment l'escèptica era jo i, llegint, pensava: valia la pena?

Gent del moviment del 15 de maig en diferents moments han demanat austeritat al Parlament, abolició del Senat, llistes obertes... Avui han volgut impedir la sessió del Parlament. No era una sessió qualsevol, és veritat, però ha estat malament i m'ha semblat malament.

La democràcia directa assembleària potser tampoc no és tan democràtica. Fa poc a Paestum, al sud de Nàpols, em mirava les ruïnes gregues de la ciutat, i calculava quanta gent devia caber asseguda al Comitium. No molts. (Vegeu foto del comitium aquí sota). 

Cap comentari: