L'estiu passat em volia llegir "Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados", però no ho vaig arribar a fer. Avui quan he escoltat a la ràdio que ha mort José Antonio Labordeta, he sentit nostàlgia: d'un temps que passa, d'unes persones que marxen, d'unes maneres de fer que em són tan pròximes però que ara semblem desfasades. Pèrdua.Em llegiré les Memorias del beduino.
(Vídeo aquí)
2 comentaris:
Jo no sé si començar pel final, per Regular, gracias a Dios. Memorias compartidas.
... d'un temps incert, però potser ho són tots, Eulàlia.
Doncs, potser llegiré els dos, Pere.
Publica un comentari a l'entrada