NÀPOLS 4. Esglésies a tot arreu

A Nàpols  trobeu capelletes amb santets i madonnes dins d'urnes amb porteta de vidre, a moltíssimes cantonades (es veu que a Pompeia a cada casa hi havia un altaret amb els déus Lars i que també els dedicaven altarets a les cantonades dels carrers!).
A més, hi ha esglésies a tot arreu, una veritable exageració.
Algunes tenen les reixes d'entrada tancades de qualsevol manera amb cadena i candau, i estan deixades de la mà de Déu, mai millor dit. Alguns pins van creixent als campanars. Penses que és inevitable, no es poden mantenir totes!
D'altres estan molt freqüentades. Per exemple, el dilluns de Pasqua, a l'església de San Severo (que té a dins una famosíssima estàtua ultrabarroca del Cristo Velato, un crist baixat de la creu, embolicat amb un llençol fi -tot de marbre!-), hi havia cua d'italians per entrar a veure la imatge.
Alguns dibuixos:
San Severo, l'església on hi ha l'escultura del Cristo Velato, un temple barroc-barroc. Detall del sostre:

San Lorenzo Maggiore, una església gòtica molt despullada i molt bonica.

El Gesú Nuovo és una església que no sé si se'n pot dir "jesuítica", però em fa pensar en moltes esglésies romanes contruïdes pels jesuïtes: basíliques amb recobriment de marbres de colors diferents (d'aquí un parell de notes tornarà a sortir el Gesú Nuovo, parlant dels casaments que s'hi celebren). A una dependència annexa hi ha la capella de San Giuseppe Moscati, un metge de començament del segle XX, que té molt devots que l'adoren davant d'un altar xocant:

 El Duomo també és una església complicada, amb estàtues de plata i d'or de San Genaro, un sant que té les relíquies a la cripta i que té uns ossos que sagnen cada any o un estigma que sagna a la processó anual o alguna cosa per l'estil -em sembla que es liqua la sang de no sé on! Ens va agradar particularment la capella de Santa Restituta, que té aquest altar rococó que sembla un decorat operístic, com podeu apreciar aquí sota, tot i que en realitat és una capella molt antiga. 

Era una basílica cristiana dels primers temps, i encara conserva les columnes gregues amb què es va construir i algun mosaic d'estil bizantí. D'allà s'entra a un baptisteri paleocristià on vaig veure un símbol nou per a mi: en el crismon del sostre hi ha aquesta mà divina sortint d'un cercle i agafant dominadora una serp (si la serp és representació del que és femeni, terrenal... doncs estem avisats).