Aquesta setmana se celebra a 81 països la
Prova Cangur. Es tracta d'uns exàmens de matemàtiques diguem-ne lúdiques que passaran més de sis milions d'estudiants de primària i secundària de tot el món. A tots se'ls proposen els mateixos exercicis. En concret, la prova en llengua catalana es farà demà, dijous 15 de març. Les xifres per aquesta convocatòria encara són aproximades, però si tenim en compte les des últims anys i la de l'any passat, s'examinen en català i voluntàriament més de 100.000 estudiants a Catalunya, uns 5.000 al País Valencià i uns 4.000 a les Illes Balears.
"També ens han demanat exàmens una escola de Perpinyà i un Institut de la Franja de Ponent" em diu una de les organitzadores.
El nom de Cangur li van posar en homenatge al professor australià que va iniciar aquest tipus d'exàmens, que estan al marge del currículum acadèmic i als quals es presenten els alumnes perquè els agrada pensar i els agraden les matemàtiques. Reben com a recompensa un bolígraf i, si hi ha sort, medalles i glòria.
El dibuix del cangur apareix a diversos logotips.
Us poso un parell dels problemes de l'any passat del nivell de primer d'ESO, (nens de dotze anys, perquè no us desanimeu). Al final del post d'avui hi ha la solució.
Haureu de clicar per llegir-los sencers.
I ara un comentari una mica moral. Qui patrocina a Catalunya aquestes proves és la Societat Catalana de Matemàtiques, que ve a ser com la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, però en matemàtiques. Poso aquí al costat el seu logo perquè vegeu, per l'estètica, que estem parlant de començaments del segle XX, quan Prat de la Riba el 1907 crea l'IEC.
Doncs bé, a part d'alguna petita ajuda provinent d'aquesta Societat, les proves cangur s'organitzen sense cap mena de subvenció. Els alumnes de batxillerat i quart d'ESO paguen una inscripció de 3€ cada un i, per als nivells inferiors, la corresponent escola o institut paga una quantitat petita per cada classe que decideix presentar-s'hi. Amb aquests diners i moltíssim voluntariat s'organitzen les proves.
Els mestres i professors que animen els alumnes ho fan voluntàriament, van a recollir les proves i les fotocopien, vigilen els exàmens. També són voluntaris els qui organitzen que hi hagi prou locals per fer-les, els qui parlen amb directors dels centres, els qui s'ocupen de repartir les proves, de coordinar després la recollida d'exàmens, de fer-les corregir per una empresa (fins fa no molts anys eren estudiats de la Universitat Politècnica de Catalunya els que feien les correccions en una nit memorable, ara hi ha tants inscrits que se n'ocupa una empresa). I també són voluntaris els professors que rumien i preparen problemes que seran proposats a nivell internacional, els que els tradueixen a l'anglès; els que reben, solucionen i discuteixen els exercicis preparats pels altres països; els que decideixen i compren els premis, els qui organitzen l'acte de reconeixement als alumnes...
Quan he sabut que Catalunya participa com a organització independent de la resta de l'estat en aquestes proves des de l'any 1999, he volgut conèixer les dades espanyoles i m'he quedat molt sorpresa: l'any passat es van presentar
15.705 alumnes a 41 províncies, xifra sorprenent comparada amb els 102.000 examinats a Catalunya el mateix 2017. M'han explicat que el Cangur a Espanya el porten uns professors de Valladolid, i que a Madrid hi ha una
Primavera de las Matemáticas, de la qual he buscat informació per fixar-me únicament en les xifres: poc menys de 28.000 inscrits aquesta edició a la Comunitat de Madrid, enfront dels 74.500 de la província de Barcelona del 2017. Semblarien comparacions puerils, però estic intentant entendre la força que agafen les coses fetes de més a la vora.
Conegudes les xifres que demostren l'abast de la prova, i l'entusiasme de voluntaris i alumnes, m'he sentit orgullosa i he decidit escriure-ho. He tingut la mateixa sensació que vaig tenir quan vaig escriure
el post sobre l'acabament de les obres del mercat de Sant Antoni: al nostre país s'estan fent coses magnífiques per gent entregada i preparada, mentre per les altures tenim una gent que no està a l'altura. Duc llaç groc però penso que el país es mereix un govern.
I ara a les matemàtiques un altre cop:
Solució dels problemes:
Resposta al problema 1: E. Si la xemeneia per davant es veu al baixant dret de la teulada, per darrere es veurà al baixant esquerre. Entre les tres opcions que tenen la xemeneia a l'esquerra, només la E té tres finestres.
Resposta al problema 14: D. 284 (m'estalvio de transcriure l'explicació)
Segur que ho heu fet molt bé!
